La globalització de la filtració d’aigua

—Noves perspectives sobre el canvi tecnològic des de la ciutat de Madràs a l’Índia de principis del segle XX.—

Com ha assenyalat David Edgerton en la introducció d’aquesta secció, la filtració d’aigua no és una de les tècniques que ens passen pel cap quan pensem en la globalització. Tanmateix, els estudis disponibles indiquen que era una tècnica profundament global a principis del segle XX. A mesura que l’increment de població urbana de finals del segle XIX va començar a superar la capacitat dels habitatges preexistents, els habitatges superpoblats i l’augment de la contaminació de les fonts de subministrament d’aigua van esdevenir problemes comuns en moltes ciutats industrialitzades del món. A tot això s’hi va unir la creixent integració del món a través del comerç, el transport i les conquestes imperials. Van sorgir així les condicions perfectes per a la propagació d’epidèmies devastadores com el còlera. A mesura que les epidèmies van esdevenir un problema global, les possibles solucions a les mateixes també van haver de moure’s en aquesta escala global. La filtració d’aigua va ser una de les solucions defensades pels reformadors sanitaris de finals del segle XIX. Les ciutats de tot el món van adoptar aquesta tecnologia durant el període decisiu de les primeres dècades del segle XX.

La transformació de la filtració en una tècnica global es va produir de forma gradual. Un dels primers casos documentats d’ús de la filtració d’aigua al segle XIX va ser a Paisley (Escòcia) el 1804, però l’atenció mundial cap aquesta pràctica no va començar a sorgir fins que va ser adoptada per la companyia Chelsea per a  purificar el subministrament d’aigua de Londres a la dècada del 1820. En termes generals, els anomenats filtres de sorra lents consistien en tancs oberts poc profunds on l’aigua passava a través de tres capes de materials filtrants: grava a la part inferior, una capa de sorra gruixuda al mig i una capa de sorra fina a la part superior.

Una taula d’anàlisi d’aigua a Londres als anys anteriors a la bacteriologia. Font: Report of the Government Commission on the Chemical Quality of Supply of Water to the Metropolis, 1851.

L’adopció d’aquesta tècnica a les primeres dècades del segle XIX es va produir de forma gradual degut a dos principals factors: la interpretació miasmàtica de les malalties i l’interès primordial per la puresa de l’aigua. En primer lloc, cal tenir en compte que a mitjan segle XIX no existia un consens sobre el paper de l’aigua en la propagació de malalties com el còlera. En aquests anys, el paradigma explicatiu de les malalties, generalment etiquetat com la interpretació miasmàtica, assenyalava els ambients bruts, en comptes de l’aigua contaminada, com la causa principal d’aquestes dolències. El segon aspecte que cal considerar és que les autoritats municipals estaven lluny de conèixer amb precisió què és el que purificaven els filtres. Entre 1830 i mitjan dècada del 1880, la filtració es va utilitzar amb el fi de garantir la puresa química de l’aigua i es considerava que contribuïa a millorar-ne l’aspecte i olor. No era emprada amb la intenció d’atenuar els riscos bacteriològics generats pels contaminants de l’aigua perquè, entre altres qüestions, la microbiologia estava encara en procés de formació.

Il·lustració dels filtres de sorra lents de Madràs. Font: Note by Special Engineer of Madras Waterworks, 1918.

Tres desenvolupaments importants van canviar el paper i la importància de la filtració a partir de la dècada del 1880. En primer lloc, els coneixements de recerca de científics com Robert Koch, Louis Pasteur i altre van dur a establir relacions causals entre malalties i microbis, la qual cosa va suposar la generalització de la teoria microbiana de les malalties i l’abandonament progressiu de l’explicació miasmàtica dels entorns bruts. En segon lloc, els experiments realitzats a Londres van indicar que els filtres de sorra lents eren efectius per al control bacteriològic, en mostrar que podien eliminar el 95% dels microorganismes presents a l’aigua. En tercer lloc, l’espectacular èxit dels filtres lents el 1892, en permetre controlar amb èxit un brot de còlera a Hamburg, va proporcionar una demostració pràctica de l’eficàcia bacteriològica d’aquests filtres i es va transformar en un argument de pes per a afavorir l’ús de la filtració d’aigua com a mesura eficaç de salut pública. Una bona part de la comunitat mèdica va lloar amb entusiasme la filtració d’aigua mentre l’anàlisi bacteriològica reemplaçava l’assaig químic com a tècnica per a conèixer la qualitat de l’aigua i la microbiologia s’imposava a l’avantguarda de la ciència mèdica de l’època.

No obstant això, la circulació global de les tècniques de filtració d’aigua durant les següents tres dècades no va ser automàtica, ni molt menys. El repte principal va ser trobar sistemes de filtració adaptats a les variades condicions ambientals de les diferents parts del món. Cada ciutat tenia la seua pròpia font natural d’aigua, amb les seues característiques peculiars, per la qual cosa un filtre que funcionava de meravella en una població podia ser inadequat, o inclús nefast, per a una altra. Les empreses de tractament d’aigües estatunidenques, per exemple, van privilegiar un nou mètode conegut com a filtració mecànica per a substituir els filtres de sorra lents perquè els seus responsables pensaven que aquests últims no servien per a assolir els seus objectius. Els enginyers estatunidencs van fer aquest tipus de valoracions en conjunció amb les campanyes de màrqueting i publicitat de les empreses sobre la suposada superioritat dels sistemes de filtració mecànica enfront dels de filtració lenta.

Atesa aquesta polèmica, entre 1890 i 1920 va regnar una gran incertesa sobre el millor mètode de filtració que calia adoptar segons cada context. Diverses ciutats van viure l’amarga experiència d’instal·lar un sistema que es va revelar posteriorment inadequat, la qual cosa implicava grans dispendis per a les arques municipals en forma de fortes inversions que, en ocasions, suposaven una part substancial de les obres de gestió de l’aigua potable. Tot plegat va crear un dany colateral: va soscavar la legitimitat de les comunitats expertes en medicina i enginyeria que defensaven amb fruïció les extraordinàries virtuts de la filtració. No va ser fins al final de la Primera Guerra Mundial quan es va poder avaluar el rendiment comparat de la filtració ràpida i la filtració lenta. Va ser un resultat inesperat dels esforços de les tropes britàniques instal·lades a Egipte per a obtenir aigua potable del Nil.

Secció transversal d’un filtre mecànic comercialitzat per la companyia Jewell Pure Water. Wikimedia.

El cas de la ciutat de Madràs servirà per a il·lustrar aquestes transformacions. A principis del segle XX, Madràs era un pròsper centre comercial que havia assolit dimensions colossals fins a esdevenir la tercera ciutat més gran de l’Índia britànica i la sisena de l’imperi britànic. La seua esplendor era, tanmateix, qüestionada constantment per les estadístiques sanitàries que situaven Madràs entre les ciutats més insalubres del món degut a l’alta mortalitat per malalties infeccioses. Les autoritats britàniques veien aquest fet com a part de la propensió de les ciutats índies a la proliferació de malalties, per la qual cosa a penes van prendre mesures correctives per a solucionar el problema fins a principis del segle XX, quan una devastadora epidèmia de pesta va esperonar la realització d’accions urgents.

Quan per fi el 1914 es va construir a Madràs una planta de filtració, el context internacional es trobava dividit per la competència entre els mètodes predominants als Estats Units (filtració mecànica) i Gran Bretanya (filtració lenta de sorra). Els experts britànics que van participar en la presa de decisions a Madràs van optar per seguir el mètode preponderant a la metròpoli i van descartar els filtres mecànics perquè, en la seua opinió, no havien estat prou provats. La ciutat va construir filtres de sorra lents que van suposar un cost elevat per als contribuents de la ciutat, la majoria dels quals era d’origen indi.

Aviat es va fer evident que els mètodes de filtració britànics no eren adequats per a l’aigua de la ciutat de Madràs. Aquesta constatació va provocar una gran indignació entre les elits índies de la ciutat en uns anys de creixents tensions entre colonialistes britànics i nacionalistes indis. En tals circumstàncies no resulta sorprenent que el debat sobre la filtració es carregués de fortes connotacions polítiques. La incapacitat dels enginyers britànics per a construir un sistema efectiu de filtració d’aigua va esdevenir un argument recurrent per als grups nacionalistes de Madràs que reclamaven un major autogovern. Amb la controvèrsia encara present, el govern colonial va ordenar una investigació rigorosa per a conèixer del cert quin mètode era més adequat per a purificar l’aigua de la ciutat. Entre 1917 i 1925, els experts van realitzar tota una sèrie d’experiments per a comparar avantatges i inconvenients dels diferents mètodes de filtració. A la llum dels resultats, els experts van recomanar finalment l’adopció del mètode de filtració mecànica.

Una estació experimental de filtració d’aigua creada pel govern de Madràs durant la dècada del 1920. Font: Report on the Experiments Conducted at the Government Experiment Filtration Station at Kilpauk, 1929.

A pesar dels resultats experimentals, els líders polítics municipals es van mostrar reticents a fer el pas cap a la filtració mecànica. Deixant de banda els costos associats, les elits de Madràs desconfiaven (o no volien confiar) del personal expert en filtració d’aigua, tant pel fracàs del mètode inicialment suggerit (filtració lenta) com per la polèmica posterior, la qual havia tret a la llum pública els forts desacords en el si de la comunitat experta respecte aquests temes. Degut a aquests recels, els governs municipals no van posar en marxa les noves recomanacions dels experts i van seguir emprant el mètode anterior de filtració lenta.

Per fortuna per als habitants de la ciutat, els anys vint van ser testimoni de l’arribada de la cloració com a solució més barata per a l’esterilització de l’aigua. La ciutat de Madràs va adoptar aquest mètode com a procediment provisional per a garantir-ne la puresa bacteriològica, malgrat els seus efectes indesitjables en les qualitats organolèptiques, com ara el mal gust o l’olor desagradable de l’aigua clorada. Els mètodes de filtració mecànica no van ser adoptats fins després del final de la Segona Guerra Mundial, quan el seu funcionament s’entenia millor.

Filtres utilitzats en experiments de filtració a Madràs. Font: Report on the Experiments Conducted at the Government Experiment Filtration Station at Kilpauk, 1929.

La història de les tècniques de purificació d’aigua a Madràs a principis del segle XX porten a col·lació dos aspectes importants relacionats amb la globalització i el canvi tecnològic. El primer és que tant la imitació com la transferència juguen un paper destacat en aquests assumptes, si bé estan lluny de ser mecanismes senzills en la història global de les tècniques. Al contrari, són assumptes que requereixen ser analitzats en detall i problematitzats amb rigor suficient. Com ha assenyalat David Edgerton, la qüestió principal consisteix a definir allò que s’escull per a ser imitat i les raons d’aquesta elecció. La segona precaució que cal adoptar és evitar l’equiparació de la globalització de les tècniques amb la producció d’homogeneïtat a escala mundial. Les circumstàncies de la imitació, des dels interessos econòmics fins als marcs institucionals, poden produir —i de fet produeixen— històries divergents dels canvis tecnològics i els usos de les tècniques. En el cas de Madràs, l’onerós fracàs dels mètodes de filtració britànics adoptats inicialment va tenir un pes molt més gran que altres consideracions sobre les virtuts de les diferents tècniques de purificació d’aigua. S’ha pogut comprovar que la decisió de les autoritats d’aquesta ciutat es va fer encara més complicada degut al panorama canviant de les tècniques existents a nivell global.

Viswanathan Venkataraman
King’s College London

* Traducció: Judit Gil-Farrero

Com citar aquest article:
Venkataraman, Viswanathan. La globalització de la filtració d’aigua. Sabers en acció, 10-09-2025. https://sabersenaccio.iec.cat/la-globalitzacio-de-la-filtracio-daigua/.

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.