Merda, per Gabrielle Hecht (Stanford University)
La merda té la seva forma peculiar de desvelar i augmentar les divisions socials.
Descartables, per Gabrielle Hecht (Stanford University)
L’ús exacerbat de productes descartables va ser fomentat al segle XX mitjançant campanyes publicitàries i incentius.
Una qüestió especialment important per a la història de la medicina legal i la psiquiatria forense.
Expedients jurídics, homosexualitat masculina i polítiques de vigilància a l’Espanya franquista.
Dades, meteorologia i comerç, per Gemma Cirac-Claveras (Institut d’Història de la Ciència, iHC-UAB)
Les tensions entre ciència pública i ciència privada a través de les polítiques i pràctiques de l’intercanvi de dades meteorològiques.
Un recorregut per la vida breu de les col·leccions i dels museus, per la bibliografia que, a pesar de tot, no en dona compte i pels artistes que reflexionen sobre el caràcter efímer dels repositoris on s’acumula (o no) la seva obra.
L’ús dels sentits en ciència, per Armel Cornu (Uppsala Universitet / Université Paris Cité)
El paper de la vista, el gust, l’olfacte i el tacte en la química del segle XVIII.
El gust d’un segle, per Paulina S. Gennermann (Heidelberg University / Institute for History and Ethics of Medicine)
La naturalització de la vanil·lina sintètica des del 1874 fins al 1959.
El culte a la innovació, per Eduard Aibar (Universitat Oberta de Catalunya)
Al voltant de la innovació tecnològica s’ha construït una poderosa ideologia que condiciona la nostra forma d’entendre la tecnologia i que està transformant moltes institucions socials com l’educació o la mateixa ciència.
Sobre com la història es construeix, també, a través de personatges sense veu.
La pesta humana i la identitat de les pestilències en l’Europa prebacteriana.
Nervis, gènere i modernitat a finals del segle XIX.
L’olor de la sang, per José Ramón Bertomeu (IILP-UV)
Poder i fragilitat de l’olfacte en laboratoris i tribunals del segle XIX a Europa.
Des de l’època moderna, la vainilla no ha deixat mai de ser un objecte de desig, seduint a través del nas o del paladar a una gran varietat de persones.
L’evolució de la innovació, per Ioannis Kakogiannos (University of West Attica)
Com la tecnologia de l’antiga Grècia ha modelat l’enginyeria moderna i l’actual rellevància de l’harmonia i la moderació.
L’evolució conjunta de les tècniques de laboratori i les interpretacions de la composició en l’anàlisi química del segle XVIII.
Jaume Pi-Sunyer en acció, per Felipe Martínez Fernández (Investigador independent)
L’obra d’un metge que va combinar recerques de laboratori amb la traducció mèdica i la història de les ciències a través dels fons de la biblioteca Vicent Peset Llorca.
En una societat que condemnava a les dones tant per la senzillesa com per adornar-se, l’ús del maquillatge es va convertir en un acte desafiant de supervivència.
Claudi Ptolemeu, per Cristian Tolsa (Universitat de Barcelona)
La summa de l’astronomia antiga i de les ciències afins.
Sobre les cures, per Dolores Martín-Moruno (IMF-CSIC) i Valérie Gorin (University of Geneva)
Una categoria feminista per a repensar els sabers en un món en crisi.
Cocoliztli a la Nova Espanya, per Sandra Elena Guevara Flores (Unitat d’Història de la Medicina, Institut d’Història de la Ciència, UAB)
El diagnòstic de l’epidèmia de 1576 del metge Francisco Hernández i el cirurgià Alonso López de Hinojosos per a la història de la medicina i de la ciència.
L’assaig d’Ames, per Angela N. H. Creager (Princeton University)
Com i per què les proves de mutagenicitat van esdevenir part de la ciència i la regulació ambiental des de la dècada del 1970.
Un gran bosc de mercuri, per Jorge Tibilletti de Lara (Departamento de Investigación en Historia de la Ciencia y de la Salud, DEPES / Casa de Oswaldo Cruz – Fundación Oswaldo Cruz, COC/Fiocruz)
Com la comunitat científica brasilera va rastrejar el mercuri al bosc tropical més gran del món.
Psicologia, diferència humana i la controvertida història de la ciència de la intel·ligència.
Fórmules químiques, per José Ramón Bertomeu Sánchez (IILP-UV)
Una història de les populars representacions de les substàncies químiques de les darreries del segle XVIII als inicis del XIX.
Aspiracions diferents, per María Mundi-López (Universidad de Granada i École des Hautes Études en Sciences Sociales ) i Agata Ignaciuk (Universidad de Granada)
L’aspiració uterina durant la segona meitat del segle XX a Espanya.
