Equip de redacció

María José Báguena Cervellera
Professora titular d’història de la ciència a la Universitat de València.
Doctora en medicina (història de la ciència), ha impartit cursos de grau, postgrau i doctorat en aquestes àrees. Les seves línies de recerca han estat la constitució de la teoria del contagi animat a Espanya, la història de les malalties infeccioses a Espanya (tuberculosi, còlera, ràbia, poliomielitis) i la història de la medicina valenciana (s. XIX-XX). Actualment participa en el projecte “La estandarización y aplicación de sueros y vacunas en España y Castilla-La Mancha y el papel de las agencias internacionales (1918-2016)” (SBPLY/17/180501/000382). [+]

 

Josep Lluís Barona Vilar
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València i l’Institut López Piñero.
Investigador convidat d’IROAST (Kumamoto, Japó), Rockefeller Archive Center (New York), investigador Salvador de Madariaga a l’Institut Universitari Europeu (Florència). Professor visitant a les Universitats d’Oxford i Bergen, ha impartit docència de postgrau a Bergen, Japó i Universitat Lliure de Brussel·les. Membre de l’IEC i la Real Academia de Medicina CV. La seua recerca s’ha centrat en la dimensió social i política de la salut, la fam i la nutrició a l’Europa d’entreguerres. Investigador principal de projectes d’investigació nacionals i internacionals, amb l’eix vertebrador de la salut com a referent historiogràfic contemporani. Ha fet recerca sobre l’exili científic republicà espanyol i la història de la fisiologia. Els últims llibres: Nutritional Policies and International Diplomacy. The impact of Tadasu Saiki and the Imperial State Institute of Nutrition (Tòquio, 1916-1945) [Brussels, Peter Lang, 2020]; Health Policies in Interwar Europe. A transnacional Perspective [Routledge, 2019] i The Rockefeller Foundation, International Diplomacy and Public Health [Pickering & Chatto, 2015]. [+]

 

Josep Bernabeu Mestre
Catedràtic d’Història de la Ciència en la Universitat d’Alacant.
Ha impartit docència en les titulacions de medicina, humanitats, infermeria, nutrició humana i dietètica i gastronomia i arts culinàries, on, actualment, coordina l’assignatura d’història i fonaments de la gastronomia. Ha sigut professor visitant de l’Escola Nacional de Sanitat i de la Universitat de Sàsser. Des de novembre de 2017 és director acadèmic de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic i des de juliol de 2018 del Centre de Gastronomia del Mediterrani Dénia-UA. La seua activitat investigadora ha estat centrada en la història de la salut pública i l’epidemiologia històrica. També s’ha ocupat de l’exili científic republicà a l’àmbit de la salut pública. A partir de 2005 va incorporar a les seues línies d’investigació la història de la nutrició comunitària. En els últims anys ha coordinat una línia d’investigació sobre el paper de les tradicions culinàries i gastronòmiques en la consecució d’una alimentació saludable i sostenible. [+]

 

José Ramón Bertomeu Sánchez
Professor de la Universitat de València i director de l’Institut Interuniversitari López Piñero (UV-IILP). Coordinador del projecte “Sabers en acció”.
La seva tesi doctoral va estar dedicada a la història social de la ciència en els anys de les guerres napoleòniques. Posteriorment ha desenvolupat estades de recerca en diversos centres d’història de la ciència de França, EUA, Alemanya i Anglaterra. Les seves recerques han girat al voltant de la història de les pràctiques d’ensenyament, els manuals escolars, la cultura material de la ciència, la terminologia científica i, en els darrers anys, la història de la toxicologia del segle XIX, amb un especial interès per les relacions entre ciència i llei. El seu últim llibre és Entre el fiscal y el verdugo: Mateu Orfila y la toxicología del siglo XIX (València, PUV, en publicació). El seu projecte de recerca actual gira al voltant dels pesticides durant els anys del franquisme. [+]

 

Montserrat Cabré i Pairet
És catedràtica d’Història de la Ciència a la Universidad de Cantabria.
És llicenciada i doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, on va realitzar també un Postgrau en Història de les Dones. Va ser personal investigador en formació a la Institució Milà i Fontanals del CSIC i a la Wellcome Unit for the History of Medicine de la University of Cambridge. Ha estat investigadora convidada, entre altres, a les universitats de Harvard, MIT i Toronto, així com al Max Planck Institute for the History of Science. Les seves línies de recerca aborden la història del cos i de la diferència sexual a la medicina i a la filosofia natural de la Edat Mitjana i la primera Edat Moderna; la història de les pràctiques de salut de les dones; la història dels sabers i dels pensaments de les dones, especialment durant la querelle des femmes; i les perspectives feministes en els estudis culturals i històrics de la ciència i la tecnologia. [+]

 

Carmel Ferragud
Professor Titular de la Universitat de València, membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (UV-IILP) i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).
La seua recerca s’ha centrat en la història de la ciència i la medicina, humana i animal (manescalia i falconeria), durant la baixa edat mitjana. En particular s’ha interessat en els seus treballs per la pràctica de la medicina en els municipis valencians, l’acció dels metges com experts en els tribunals, els hospitals, la ciència en la literatura catalana medieval, la relació entre medicina i religió, la biografia d’alguns metges i la historiografia sobre la medicina medieval. El seu últim llibre és Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500) (Catarroja-Xàtiva, Afers-Ajuntament de Xàtiva, 2019). És membre del grup de recerca Sciència.cat i coordinador, amb Lluís Cifuentes (Universitat de Barcelona), de la base de dades documental sobre salut i medicina MedCat. Forma part d’un projecte de recerca sobre falconeria medieval de la Universitat d’Alacant. [+]

 

Antonio García Belmar
Professor de la Universitat d’Alacant i director del Màster interuniversitari d’Història de la ciència i comunicació científica.
La seva tesi doctoral va estar dedicada a la història dels sistemes meteorològics al segle XVIII en España. Posteriorment ha desenvolupat estades de recerca en diversos centres d’història de la ciència del CSIC, en España, del CNRS, a França, i del Max Planck Institut, a Alemanya. Les seves recerques han girat al voltant de la història de les pràctiques d’ensenyament, els manuals escolars, la cultura material de la ciència, la terminologia científica i, en els darrers anys, la preservació i difusió de la memòria de la lepra en España. [+]

 

Judit Gil Farrero
Professora associada d’Història de la Ciència al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Història de la Ciència (IHC-UAB). Editora del projecte “Sabers en acció”.
Llicenciada en Ciències Ambientals i Doctora en Història de la Ciència por la UAB. Els seus temes de recerca se centren en l’anàlisi dels processos de protecció d’espais naturals, la percepció de la natura i el paisatge, els impactes ambientals de les polítiques públiques relacionades amb el medi natural, els conflictes pels recursos en el cas dels béns comunals i el paper dels experts en els conflictes ambientals. [+]

 

Ximo Guillem Llobat
Professor titular al Departament d’història de la ciència i documentació de la Universitat de València i investigador a l’Institut Interuniversitari López Piñero.
La seua tesi doctoral va abordar les controvèrsies sobre la regulació de la qualitat i seguretat alimentària entre finals de segle XIX i principis del segle XX i els resultats d’aquesta investigació es van plasmar en diversos articles en revistes internacionals i en el seu llibre De la cuina a la fàbrica. L’aliment industrial i el frau. El cas valencià en el context internacional (1850-1936) (Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2010). Ha realitzat estades de recerca en diversos centres d’Alemanya, França, EUA i principalment d’Anglaterra i en els darrers anys ha redirigit la seua recerca cap a la història de la regulació de tòxics ambientals, com ara els fums industrials i els plaguicides. En aquesta última línia participava recentment en la coedició del llibre Tóxicos invisibles. La construcción de la ignorància ambiental (Barcelona: Icaria Editorial, 2020). [+]

 

Agata Ignaciuk
Professora Ajudant Doctora al Departament d’Història de la Ciència de la Universidad de Granada.
Entre 2017 i 2019 va ser becària Marie Curie Skłodowska COFUND a la Universitat de Varsòvia. La seva principal línia de recerca és la història de la salut i dels drets reproductius. Ha publicat sobre la història de la píndola anticonceptiva a Espanya i Polònia; els viatges a l’estranger que emprenien les dones espanyoles per avortar amb garanties sanitàries abans de 1985 i les cultures de l’anticoncepció i de l’abortament a la Polònia comunista. [+]

 

Teresa Ortiz Gómez
Catedràtica d’Història de la Ciència i, actualment, professora col·laboradora extraordinària de la Universidad de Granada, on ha treballat fins la seva recent jubilació.
És investigadora del Instituto de Investigación de Estudios de las Mujeres y de Género, del que va ser cofundadora el 1986. La seva recerca i docència se centren en la història de la medicina, la ciència, les dones i el gènere. Entre les seves línies de recerca destaquen la història del treball de les dones en les professions sanitàries, l’estudi dels discursos científics sobre el cos i sobre les dones, i la història de l’anticoncepció. Doctora honoris causa per la Universitat d’Alacant, ha realitzat estades de recerca a les universitats d’Oxford, University College of London, Harvard, Buenos Aires i Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC de Madrid. Ha publicat 17 llibres, entre ells, Medicina, historia y género. 130 años de investigación feminista (KRK, 2006 i 2018) i més de cent articles i capítols. [+]

 

José Pardo Tomás
Investigador científic a la Institución “Milá y Fontanals” de Investigación en Humanidades (CSIC, Barcelona).
Doctor en Història per la Universitat de València, ha estat investigador convidat en universitats i centres de recerca a Itàlia, Alemanya, França, Mèxic i els EUA. Ha dirigit diversos projectes de recerca dedicats a temes d’història cultural de la medicina i de la ciència dels segles XVI al XX, sobre els que ha publicat més d’un centenar de llibres, capítols de llibres i articles en revistes especialitzades, a més d’un bon nombre de publicacions de divulgació d’història de la medicina i de la ciència, europea i llatinoamericana. Els seus últims llibres publicats són Medical Cultures in the Early Modern Spanish Empire, coeditat amb John Slater i Mariluz López-Terrada (2014); De la circulación del conocimiento a la inducción de la ignorancia, coeditat amb Angélica Morales i Mauricio Sánchez; i Cuerpos mostrados. Regímenes de exhibición de lo humano, coeditat amb Alfons Zarzoso. [+]

 

Pedro Ruíz Castell
Professor d’Història de la Ciència a la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero.
Llicenciat en Física per la Universitat de València i doctor en Història de la Ciència per la Universitat d’Oxford. Ha estat coordinador del Departament de Documentació i Recerca del Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de Madrid i investigador postdoctoral del Departament de Filosofia i del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com investigador convidat a l’Imperial College de Londres, la Universitat de Manchester i la Chemical Heritage Foundation de Filadèlfia. La seua recerca s’ha desenvolupat en l’àmbit de la història de l’astronomia en els segles XIX i XX, la ciència en l’esfera pública, la instrumentació científica i els museus de ciència i tecnologia. [+][+]