Equip de redacció

Ferran Aragon
Doctor en Biologia i màster en Història de la Ciència. Combina la seva tasca com a docent de secundària amb la recerca historiogràfica. També ha impartit cursos de grau i postgrau en història de la ciència.
Mogut per una inquietud que es conformà durant la seva educació com a científic, la seva recerca busca repensar críticament el discurs, encara molt persistent, envers la suposada neutralitat ideològica de la ciència. S’ha interessat per àmbits historiogràfics com el paper de les ciències naturals en la construcció de la identitat nacional a la Catalunya del tombant del segle XX, els museus de ciències com a espais mediàtics i artefactes polítics o el rol dels discursos tecnològics en la justificació dels sistemes de control del moviment de les persones a l’Europa del segle XXI. És activista pels drets de les persones migrants i ha participat en plataformes com Stop Mare Mortum. [+]

 

María José Báguena Cervellera
Professora titular d’història de la ciència a la Universitat de València.
Doctora en medicina (història de la ciència), ha impartit cursos de grau, postgrau i doctorat en aquestes àrees. Les seves línies de recerca han estat la constitució de la teoria del contagi animat a Espanya, la història de les malalties infeccioses a Espanya (tuberculosi, còlera, ràbia, poliomielitis) i la història de la medicina valenciana (s. XIX-XX). Actualment participa en el projecte “La estandarización y aplicación de sueros y vacunas en España y Castilla-La Mancha y el papel de las agencias internacionales (1918-2016)” (SBPLY/17/180501/000382). [+]

 

Javier Balaguer
Estudiant resident com a investigador predoctoral a l’Institut Interuniversitari López Piñero, on desenvolupa la seva tesi sobre la introducció de la teràpia electroconvulsiva a València a mitjan segle XX, amb una aproximació a la cultura material de la psiquiatria.
Llicenciat en Ciències Biològiques i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València, durant aquest últim va realitzar una estada de recerca al Museu Nacional d’Història Natural i de la Ciència de la Universitat de Lisboa. Col·labora en la realització de l’inventari d’instruments i aparells cientificomèdics dipositats a l’IILP i la seva publicació a la pàgina web de la Comissió d’Instruments Científics (COMIC). Està particularment interessat en el paper dels objectes com a fonts històriques, així com en la interacció de la tecnologia i de la ciència –i de llur interacció entre si– amb la societat. També, i en un altre ordre de coses, en la modificació dels processos mentals mitjançant tècniques fisicoquímiques. [+]

 

Josep Lluís Barona Vilar
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València i l’Institut López Piñero.
Investigador convidat d’IROAST (Kumamoto, Japó), Rockefeller Archive Center (New York), investigador Salvador de Madariaga a l’Institut Universitari Europeu (Florència). Professor visitant a les Universitats d’Oxford i Bergen, ha impartit docència de postgrau a Bergen, Japó i Universitat Lliure de Brussel·les. Membre de l’IEC i la Real Academia de Medicina CV. La seua recerca s’ha centrat en la dimensió social i política de la salut, la fam i la nutrició a l’Europa d’entreguerres. Investigador principal de projectes d’investigació nacionals i internacionals, amb l’eix vertebrador de la salut com a referent historiogràfic contemporani. Ha fet recerca sobre l’exili científic republicà espanyol i la història de la fisiologia. Els últims llibres: Nutritional Policies and International Diplomacy. The impact of Tadasu Saiki and the Imperial State Institute of Nutrition (Tòquio, 1916-1945) [Brussels, Peter Lang, 2020]; Health Policies in Interwar Europe. A transnacional Perspective [Routledge, 2019] i The Rockefeller Foundation, International Diplomacy and Public Health [Pickering & Chatto, 2015]. [+]

 

Josep Bernabeu Mestre
Catedràtic d’Història de la Ciència en la Universitat d’Alacant.
Ha impartit docència en les titulacions de medicina, humanitats, infermeria, nutrició humana i dietètica i gastronomia i arts culinàries, on, actualment, coordina l’assignatura d’història i fonaments de la gastronomia. Ha sigut professor visitant de l’Escola Nacional de Sanitat i de la Universitat de Sàsser. Des de novembre de 2017 és director acadèmic de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic i des de juliol de 2018 del Centre de Gastronomia del Mediterrani Dénia-UA. La seua activitat investigadora ha estat centrada en la història de la salut pública i l’epidemiologia històrica. També s’ha ocupat de l’exili científic republicà a l’àmbit de la salut pública. A partir de 2005 va incorporar a les seues línies d’investigació la història de la nutrició comunitària. En els últims anys ha coordinat una línia d’investigació sobre el paper de les tradicions culinàries i gastronòmiques en la consecució d’una alimentació saludable i sostenible. [+]

 

José Ramón Bertomeu Sánchez
Professor de la Universitat de València i director de l’Institut Interuniversitari López Piñero (UV-IILP). Coordinador del projecte “Sabers en acció”.
La seva tesi doctoral va estar dedicada a la història social de la ciència en els anys de les guerres napoleòniques. Posteriorment ha desenvolupat estades de recerca en diversos centres d’història de la ciència de França, EUA, Alemanya i Anglaterra. Les seves recerques han girat al voltant de la història de les pràctiques d’ensenyament, els manuals escolars, la cultura material de la ciència, la terminologia científica i, en els darrers anys, la història de la toxicologia del segle XIX, amb un especial interès per les relacions entre ciència i llei. El seu últim llibre és Tóxicos: Pasado y Presente (Barcelona: Icaria, 2021). El seu projecte de recerca actual gira al voltant dels pesticides durant els anys del franquisme. [+]

 

Montserrat Cabré i Pairet
Catedràtica d’Història de la Ciència a la Universidad de Cantabria.
És llicenciada i doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, on va realitzar també un Postgrau en Història de les Dones. Va ser personal investigador en formació a la Institució Milà i Fontanals del CSIC i a la Wellcome Unit for the History of Medicine de la University of Cambridge. Ha estat investigadora convidada, entre altres, a les universitats de Harvard, MIT i Toronto, així com al Max Planck Institute for the History of Science. Les seves línies de recerca aborden la història del cos i de la diferència sexual a la medicina i a la filosofia natural de la Edat Mitjana i la primera Edat Moderna; la història de les pràctiques de salut de les dones; la història dels sabers i dels pensaments de les dones, especialment durant la querelle des femmes; i les perspectives feministes en els estudis culturals i històrics de la ciència i la tecnologia. [+]

 

Miquel Carandell Baruzzi
Professor associat a l’Institut d’Història de la Ciència de la UAB i encarregat de la Biblioteca i Arxiu del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Com a resultat de la seva tesi doctoral sobre l’Home d’Orce, durant la que va fer una estada a la University of Cambridge, ha publicat el llibre Orce Man: Controversy, Media and Politics in Human Origins Research (2021). També ha publicat el llibre Barcelona, ciència i coneixement (2017) i ha creat Històries de Ciència, que ofereix rutes científiques a Barcelona. Ha treballat a UABDivulga i ha guanyat la Historical Archives Fellowship 2015 de la Wenner-Gren Foundation, la Beca de Recerca del Museu d’Història de l’Hospitalet 2016; el Premi Uriach d’Història de la Medicina 2017, la Beca Montserrat Roig 2018 i el Premi Joan Camps 2020. Actualment estudia la història dels inicis de l’educació ambiental a Catalunya i el Zoo de Barcelona durant el franquisme i la Transició, sobre el que ja ha classificat l’arxiu personal del seu antic director, Antoni Jonch, i ha publicat el llibre De les gàbies als espais oberts. Història i futur del Zoo de Barcelona (2018). [+] [+]

 

Jesús I. Catalá-Gorgues
Professor titular d’història de la ciència a la Universidad Cardenal Herrera CEU, CEU Universities (València).
Doctor en Biologia per la Universitat de València i llicenciat en Estudis de l’Àsia oriental per la Universitat Oberta de Catalunya, va formar-se com a historiador de la ciència a l’Institut López Piñero de València. Les seues contribucions s’han centrat en la història natural espanyola i portuguesa dels segles XIX i XX, amb especial atenció als aspectes de la institucionalització dels sabers naturalistes, els processos d’associacionisme, les controvèrsies al voltant de les idees evolucionistes i les relacions entre ciència i religió. Ha explorat també alguns aspectes de l’expressió de la ciència en la cultura popular, prenent com a estudi de cas les representacions del coneixement a les falles de València. Darrerament, està estudiant l’educació científica i les iniciatives d’internacionalització de la ciència durant la Segona República espanyola. [+]

 

Carmel Ferragud
Professor Titular de la Universitat de València, membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (UV-IILP) i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).
La seua recerca s’ha centrat en la història de la ciència i la medicina, humana i animal (manescalia i falconeria), durant la baixa edat mitjana. En particular s’ha interessat en els seus treballs per la pràctica de la medicina en els municipis valencians, l’acció dels metges com experts en els tribunals, els hospitals, la ciència en la literatura catalana medieval, la relació entre medicina i religió, la biografia d’alguns metges i la historiografia sobre la medicina medieval. El seu últim llibre és Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500) (Catarroja-Xàtiva, Afers-Ajuntament de Xàtiva, 2019). És membre del grup de recerca Sciència.cat i coordinador, amb Lluís Cifuentes (Universitat de Barcelona), de la base de dades documental sobre salut i medicina MedCat. Forma part d’un projecte de recerca sobre falconeria medieval de la Universitat d’Alacant. [+]

 

Clara Florensa
Investigadora Científica al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia de la Universidade de Lisboa.
És llicenciada en Biologia i en Física per la Universitat de Barcelona i màster i doctora en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la seva tesi doctoral, durant la qual va desenvolupar una estada al Departament d’Història de la Ciència de la Universitat de Cambridge, el seu treball ha analitzat el paper de la ciència i els científics durant la dictadura de Franco, amb especial interès en la seva projecció pública. La seva tesi doctoral va analitzar la construcció de discursos públics i científics al voltant de les teories de l’evolució de les espècies durant el franquisme, i els seus últims treballs analitzen la construcció d’ignorància en l’accident nuclear de Palomares. Les seves publicacions ofereixen reflexions sobre la construcció mútua de la ciència i els règims polítics, ideològics i religiosos, i sobre el paper que juga la circulació de discursos científics en aquest procés de co-construcció. [+]

 

Antonio García Belmar
Professor de la Universitat d’Alacant i director del Màster interuniversitari d’Història de la ciència i comunicació científica.
La seva tesi doctoral va estar dedicada a la història dels sistemes meteorològics al segle XVIII en España. Posteriorment ha desenvolupat estades de recerca en diversos centres d’història de la ciència del CSIC, en España, del CNRS, a França, i del Max Planck Institut, a Alemanya. Les seves recerques han girat al voltant de la història de les pràctiques d’ensenyament, els manuals escolars, la cultura material de la ciència, la terminologia científica i, en els darrers anys, la preservació i difusió de la memòria de la lepra en España. [+]

 

Judit Gil Farrero
Professora associada d’Història de la Ciència al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Història de la Ciència (IHC-UAB). Editora del projecte “Sabers en acció”.
Llicenciada en Ciències Ambientals i màster i doctora en Història de la Ciència per la UAB. Els seus temes de recerca se centren en l’anàlisi dels processos de protecció d’espais naturals, la percepció de la natura i el paisatge, els impactes ambientals de les polítiques públiques relacionades amb el medi natural, els conflictes pels recursos en el cas dels béns comunals i el paper dels experts en els conflictes ambientals. [+]

 

Ximo Guillem Llobat
Professor titular al Departament d’història de la ciència i documentació de la Universitat de València i investigador a l’Institut Interuniversitari López Piñero.
La seua tesi doctoral va abordar les controvèrsies sobre la regulació de la qualitat i seguretat alimentària entre finals de segle XIX i principis del segle XX i els resultats d’aquesta investigació es van plasmar en diversos articles en revistes internacionals i en el seu llibre De la cuina a la fàbrica. L’aliment industrial i el frau. El cas valencià en el context internacional (1850-1936) (Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2010). Ha realitzat estades de recerca en diversos centres d’Alemanya, França, EUA i principalment d’Anglaterra i en els darrers anys ha redirigit la seua recerca cap a la història de la regulació de tòxics ambientals, com ara els fums industrials i els plaguicides. En aquesta última línia participava recentment en la coedició del llibre Tóxicos invisibles. La construcción de la ignorància ambiental (Barcelona: Icaria Editorial, 2020). [+]

 

Bertha M. Gutiérrez Rodilla
Catedràtica d’Història de la Ciència a la Universidad de Salamanca i Secretària acadèmica de l’Instituto Universitario de Estudios Medievales y Renacentistas y Humanidades Digitales de la mateixa universitat.
Llicenciada i doctora en Medicina i Cirurgia i llicenciada en Filologia Hispànica. Les seves principals línies de recerca són la història del llenguatge científic; la història de la medicina espanyola; estudis de lexicografia i terminologia mèdiques; i el llenguatge en la comunicació metge-pacient, que li han permès publicar –en el si de nombrosos projectes de recerca– més d’un centenar de treballs, entre els quals destaquen els seus llibres La Ciencia empieza en la Palabra. Análisis e historia del lenguaje científico, La constitución de la lexicografía médica moderna en España,  Aproximaciones al lenguaje de la ciencia o El lenguaje de las ciencias. Ha dirigit durant deu anys Panace@. Revista de Medicina, Lenguaje y Traducción, presidit TREMÉDICA (Asociación Internacional de Traductores y Redactores de Medicina y Ciencias Afines) i és vicepresidenta de la Sociedad Española de Historia de la Medicina. [+] [+]

 

Oliver Hochadel
Historiador de la ciència i investigador a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona).
La seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a Alemanya, Àustria, Suïssa, Estats Units i Espanya. La seva recerca se centra en la relació entre la ciència i els seus públics. Ha treballat sobre l’electricitat com a ciència pública a la Il·lustració alemanya, la història dels zoològics al segle XIX, la història de la recerca sobre els orígens humans al segle XX i la història urbana de la ciència al voltant de 1900. El seu últim llibre és Interurban knowledge exchange in Southern and Eastern Europe, 1870-1950 (Routledge, 2020), editat amb Eszter Gantner i Heidi Hein-Kircher. [+]

 

Agata Ignaciuk
Professora Ajudant Doctora al Departament d’Història de la Ciència de la Universidad de Granada.
Entre 2017 i 2019 va ser becària Marie Curie Skłodowska COFUND a la Universitat de Varsòvia. La seva principal línia de recerca és la història de la salut i dels drets reproductius. Ha publicat sobre la història de la píndola anticonceptiva a Espanya i Polònia; els viatges a l’estranger que emprenien les dones espanyoles per avortar amb garanties sanitàries abans de 1985 i les cultures de l’anticoncepció i de l’abortament a la Polònia comunista. [+]

 

Maríaluz López Terrada
Investigadora científica del CSIC a INGENIO (CSIC-Universitat Politècnica de València).
Llicenciada i doctora en Història per la Universitat de València. Treballa en història social i cultural de la ciència, concretament en història de l’assistència sanitària i de la pràctica de la medicina durant els segles XVI i XVII a la Monarquia Hispànica, en temes com hospitals, el control i exercici de les pràctiques sanitàries, així com la presència de diferents formes de medicina extraacadèmica. Actualment està treballant en les cultures mèdiques del Barroc a través de la representació de la medicina en la literatura del Segle d’Or, les creences culturals al voltant de la salut i la malaltia, a més de la construcció d’identitats per dones sanadores com a forma de ser reconegudes socialment com a agents de salut. Una segona línia de recerca és sobre la Història Natural a l’edat moderna, en particular la difusió del coneixement sobre plantes americanes a Europa. Ha col·laborat en el projecte europeu TRADITOM, dedicat a l’estudi de les varietats tradicionals de tomàquet al Mediterrani. [+] [+]

 

Marta Macedo
Investigadora postdoctoral a l’Instituto de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa.
La seva recerca actual se centra en l’anàlisi de la circulació dels sistemes de plantació entre el Brasil i São Tomé, combinant enfocaments de la història de la ciència i la tecnologia, els estudis laborals i racials, la història del colonialisme i el capitalisme. També ha estudiat la relació entre tecnologia i ciència, modernitat i nacionalisme (Projectar e Contruir a Nação: engenheiros, ciência e território em Portugal no século XIX. Lisboa: ICS, 2012) i més recentment el paper de la ciència i la tecnologia en la transformació urbana de Lisboa (amb Tiago Saraiva eds., Scientific capital: practices of science in Lisbon and the contemporary history of Portugal. Lisboa: ICS, 2019). [+]

 

Agustí Nieto-Galan
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigador “ICREA Acadèmia” (2009 & 2018) i director de l’Institut d’Història de la Ciència (IHC) de la UAB.
Ha estat investigador de la Modern History Faculty de la Universitat d’Oxford i del CNRS a París. Les seves publicacions s’han centrat en la història de la química (segles XVIII-XX), la història de la divulgació científica i la història urbana de la ciència (segles XIX-XX) i les relacions entre ciència i política al segle XX. El seus dos últims llibres són: The Politics of Chemistry (Cambridge University Press, 2019) i Tóxicos invisibles (Icaria, 2020; editat amb Ximo Guillem-Llobat). [+]

 

Enric Novella
Professor Titular d’Història de la Ciència de la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero d’Estudis Històrics i Socials sobre la Ciència.
És doctor en Medicina, llicenciat en Filosofia i metge especialista en Psiquiatria. Ha estat becari predoctoral del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) i contractat postdoctoral del CSIC i de la Universitat de Luxemburg. Ha realitzat estades formatives i de recerca en diverses institucions acadèmiques d’Europa i Amèrica Llatina i ha estat professor convidat a la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). És autor de les monografies Der junge Foucault und die Psychopathologie (Berlin, 2008), La ciencia del alma (Madrid/Frankfurt, 2013) i El discurso psicopatológico de la modernidad (Madrid, 2018), així com de nombrosos articles i assaigs dedicats a la història i la filosofia de la psiquiatria, la psicologia i la medicina. [+]

 

Teresa Ortiz Gómez
Catedràtica d’Història de la Ciència i, actualment, professora col·laboradora extraordinària de la Universidad de Granada, on ha treballat fins la seva recent jubilació.
És investigadora del Instituto de Investigación de Estudios de las Mujeres y de Género, del que va ser cofundadora el 1986. La seva recerca i docència se centren en la història de la medicina, la ciència, les dones i el gènere. Entre les seves línies de recerca destaquen la història del treball de les dones en les professions sanitàries, l’estudi dels discursos científics sobre el cos i sobre les dones, i la història de l’anticoncepció. Doctora honoris causa per la Universitat d’Alacant, ha realitzat estades de recerca a les universitats d’Oxford, University College of London, Harvard, Buenos Aires i Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC de Madrid. Ha publicat 17 llibres, entre ells, Medicina, historia y género. 130 años de investigación feminista (KRK, 2006 i 2018) i més de cent articles i capítols. [+]

 

José Pardo Tomás
Investigador científic a la Institución “Milá y Fontanals” de Investigación en Humanidades (CSIC, Barcelona).
Doctor en Història per la Universitat de València, ha estat investigador convidat en universitats i centres de recerca a Itàlia, Alemanya, França, Mèxic i els EUA. Ha dirigit diversos projectes de recerca dedicats a temes d’història cultural de la medicina i de la ciència dels segles XVI al XX, sobre els que ha publicat més d’un centenar de llibres, capítols de llibres i articles en revistes especialitzades, a més d’un bon nombre de publicacions de divulgació d’història de la medicina i de la ciència, europea i llatinoamericana. Els seus últims llibres publicats són Medical Cultures in the Early Modern Spanish Empire, coeditat amb John Slater i Mariluz López-Terrada (2014); De la circulación del conocimiento a la inducción de la ignorancia, coeditat amb Angélica Morales i Mauricio Sánchez; i Cuerpos mostrados. Regímenes de exhibición de lo humano, coeditat amb Alfons Zarzoso. [+]

 

Enrique Perdiguero Gil
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat Miguel Hernàndez d’Elx (UMH).
Ha participat en la docència de nombroses assignatures de llicenciatura i grau i ha estat professor convidat als programes de màster i doctorat en Antropologia Mèdica del Medical Anthropology Research Center (Tarragona). Dirigeix la seu de l’Institut Interuniversitari López Piñero a la UMH. Ha estat investigador principal de diversos projectes sobre els dispositius assistencials i de salut pública, especialment durant el franquisme i la Transició democràtica. Sobre aquests temes versen el llibre Genealogías de la reforma sanitaria en España (2020), coeditat amb José Martínez Pérez i la participació en obres com Salud, enfermedad y medicina en el franquismo (2019), El estado del bienestar entre el franquismo y la transición (2020) i Sanidad y salud pública en España, 1900-1936 (2021). És coinvestigador principal del projecte «Lucha contra el cáncer y cambio socio-cultural en España (1939-1975): entre el miedo y la esperanza» finançat pel Ministeri de Ciència. [+] [+]

 

Eóin Phillips
Professor d’Història Econòmica a la Universitat Ramon Llull.
Historiador de la ciència i l’economia, amb un interès particular en la intersecció entre tecnologia, treball i societat, des de 1770 fins l’actualitat. Va completar el seu doctrat al Departament d’Història i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Cambridge el 2015 i des de llavors ha ocupat places de postdoctorat i doctorat a la Universitat de Cambridge, Ruskin College, Oxford i la Univeristat Autònoma de Barcelona.

 

Pedro Ruiz-Castell
Professor d’Història de la Ciència a la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero.
Llicenciat en Física per la Universitat de València i doctor en Història de la Ciència per la Universitat d’Oxford. Ha estat coordinador del Departament de Documentació i Recerca del Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de Madrid i investigador postdoctoral del Departament de Filosofia i del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com investigador convidat a l’Imperial College de Londres, la Universitat de Manchester i la Chemical Heritage Foundation de Filadèlfia. La seua recerca s’ha desenvolupat en l’àmbit de la història de l’astronomia en els segles XIX i XX, la ciència en l’esfera pública, la instrumentació científica i els museus de ciència i tecnologia. [+][+]

 

Jaume Sastre-Juan
Professor lector Serra Húnter de l’Institut d’Història de la Ciència i el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els seus principals interessos de recerca giren al voltant de la història i la filosofia de la tecnologia, així com de la història política de la divulgació científica, amb un èmfasi especial en la museïtzació de la tecnologia. Juntament amb Josep Simon Castel és investigador principal del projecte “Museos, aulas y política: Cultura científica y tecnológica en la Transición española”. [+] [+]

 

Carolin Schmitz
Investigadora postdoctoral (Wellcome Trust Fellow) al Department Department of History & Philosophy of Science, University of Cambridge.
Llicenciada en Història, Filologia Espanyola i Etnologia (Universität Trier, Alemanya), es va doctorar el 2016 per la Universitat de València amb la seva tesi doctoral dedicada a la història social i cultural dels pacients en l’Espanya barroca (Premi Hernández Morejón de la Sociedad Española de Historia de la Medicina; Premio Uriach de Historia de la Medicina 2016). Posteriorment ha estat Max Weber Fellow a l’Institut Universitari Europeu. El seu primer llibre, basat en la seva tesi, és Los enfermos en la España barroca y el pluralismo médico. Espacios, estrategias y actitudes, CSIC, 2018 (XXII Premi Nacional d’Edició Universitària). Els seus temes de recerca tracten sobre la història del pacient, la pluralitat de l’oferta sanitària a l’Espanya moderna i les relacions entre pràctiques mèdiques, pràctiques de control i l’ordre social. [+] [+]

 

Ignacio Suay Matallana
Professor ajudant doctor d’història de la ciència a la Universitat Miguel Hernández i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero.
Enginyer químic, màster i doctor en història de la ciència i comunicació científica. Ha treballat en el CSIC com a investigador predoctoral i ha realitzat estades d’investigació en la University of Notre Dame, Oxford Brookes University, University of Pennsylvania, Universidade Nova de Lisboa i la Universitat de Buenos Aires. La seua tesi doctoral es va centrar en l’estudi dels experts en anàlisis químiques a l’Espanya dels segles XIX i XX, considerant qüestions com viatges i biografies científiques, llibres de text, espais de la química i controvèrsies científiques. La seua línia d’investigació actual se centra en la història dels laboratoris duaners als Estats Units, Portugal i Espanya, considerant el seu context urbà i geogràfic, la seua relació amb la fiscalitat i l’economia, així com les seues pràctiques científiques i la seua cultura material. Des de 2015 és també secretari de la EuChemS Working Party on the History of Chemistry. [+]

 

Laura Valls Plana
Investigadora independent.
És llicenciada en Biologia (UB) i doctora en Història de la Ciència (UAB). El 2019 va defensar la tesi titulada “Natura cívica: ciència, territori i ciutat al parc de la Ciutadella de Barcelona a principis de segle XX”, recerca que va realitzar durant més de set anys en el seu temps lliure. Ha publicat articles a revistes com Afers. Fulls de recerca i pensament; Centaurus. International Journal of the History of Science and its Cultural Aspects; i Geocrítica. Cuadernos críticos de geografía humana. Treballa a la Delegació del CSIC a Catalunya, on ha coordinat diversos projectes i accions de divulgació, amb una mirada complexa; entre els quals el projecte Inspiraciència, que relaciona ciència i literatura. Actualment participa, juntament amb l’Oliver Hochadel, en el projecte expositiu del Museu Martorell, al parc de la Ciutadella de Barcelona, que vol explicar la història del museu com a part d’una història més àmplia dels museus de ciències naturals, parcs zoològics i jardins botànics. [+]

 

Marta Velasco Martín
Professora Ajudant al departament de Ciències Mèdiques de la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM) i investigadora del grup Salud, Historia y Sociedad del CentroCentro Regional de Investigaciones Biomédicas de la UCLM.
Es va llicencia en Biologia a la Universidad Autónoma de Madrid, on va cursar també un postgrau en Estudis Interdisciplinars de Gènere. Va realitzar el doctorat en Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universidad de Salamanca a l’institut de Filosofia del CSIC. La seva tesi doctoral titulada “Genética de Drosophila y género: circulación de objetos y saberes” va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude i Premi Extraordinari de Doctorat del curs 2018-2019. Les seves línies de recerca aborden la història de les dones científiques; l’estudi de la influència del gènere en la construcció del coneixement biomèdic i en els estudis culturals i històrics de la ciència i la tecnologia; i la construcció social de la malaltia als segles XX i XXI, així com les respostes col·lectives i l’establiment de mesures de lluita contra elles des d’una perspectiva de gènere.