Equip de redacció

Ferran Aragon
Doctor en Biologia i màster en Història de la Ciència. Combina la seva tasca com a docent de secundària amb la recerca historiogràfica. També ha impartit cursos de grau i postgrau en història de la ciència.
Mogut per una inquietud que es conformà durant la seva educació com a científic, la seva recerca busca repensar críticament el discurs, encara molt persistent, envers la suposada neutralitat ideològica de la ciència. S’ha interessat per àmbits historiogràfics com el paper de les ciències naturals en la construcció de la identitat nacional a la Catalunya del tombant del segle XX, els museus de ciències com a espais mediàtics i artefactes polítics o el rol dels discursos tecnològics en la justificació dels sistemes de control del moviment de les persones a l’Europa del segle XXI. És activista pels drets de les persones migrants i ha participat en plataformes com Stop Mare Mortum. [+]

 

María José Báguena Cervellera
Professora titular d’història de la ciència a la Universitat de València.
Doctora en medicina (història de la ciència), ha impartit cursos de grau, postgrau i doctorat en aquestes àrees. Les seves línies de recerca han estat la constitució de la teoria del contagi animat a Espanya, la història de les malalties infeccioses a Espanya (tuberculosi, còlera, ràbia, poliomielitis) i la història de la medicina valenciana (s. XIX-XX). Actualment participa en el projecte “La estandarización y aplicación de sueros y vacunas en España y Castilla-La Mancha y el papel de las agencias internacionales (1918-2016)” (SBPLY/17/180501/000382). [+]

 

Javier Balaguer
Estudiant resident com a investigador predoctoral a l’Institut Interuniversitari López Piñero, on desenvolupa la seva tesi sobre la introducció de la teràpia electroconvulsiva a València a mitjan segle XX, amb una aproximació a la cultura material de la psiquiatria.
Llicenciat en Ciències Biològiques i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València, durant aquest últim va realitzar una estada de recerca al Museu Nacional d’Història Natural i de la Ciència de la Universitat de Lisboa. Col·labora en la realització de l’inventari d’instruments i aparells cientificomèdics dipositats a l’IILP i la seva publicació a la pàgina web de la Comissió d’Instruments Científics (COMIC). Està particularment interessat en el paper dels objectes com a fonts històriques, així com en la interacció de la tecnologia i de la ciència –i de llur interacció entre si– amb la societat. També, i en un altre ordre de coses, en la modificació dels processos mentals mitjançant tècniques fisicoquímiques. [+]

 

Rosa Ballester Añón
Professora emèrita d’Història de la Ciència de la Universitat Miguel Hernández.
És acadèmica de nombre i vicepresidenta (2018-) de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i presidenta (2002-2005) de la Sociedad Española de Historia de la Medicina. Ha estat coordinadora i IP del grup Gadea i del grup d’Estudis Avançats en Història de la SAlut i de la Medicina de la UMH, i IP de diversos projectes nacionals coordinats sobre història de la poliomielitis a Espanya i Portugal (2009-2017). Les seves línies de recerca han estat la història de la salut pública, la discapacitat i història de la poliomielitis, les vacunes i vacunacions en la història d’Europa, l’humanisme i la medicina. Entre les seves últimes publicacions destaquen “Los niños como reservorios humanos del pus vacuno” (La Expedición de Balmis, CSIC/Geoplaneta, 2021), “Luces y sombras en la erradicación de las enfermedades infecciosas. Interés historiográfico” (en La erradicación y el control de las enfermedades infecciosas, La Catarata, 2018), “El Informe del consultor de la OMS Fraser Brockington de 1967 en el contexto del reformismo sanitario franquista” (Dynamis, 2019) i España y la Organización Mundial de la Salud desde la perspectiva de la salud pública internacional. Discurso de entrada en la Real Academia de Medicina de la Comunidad Valenciana (RAMCV, 2016). [+]

 

Josep Lluís Barona Vilar
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València i l’Institut López Piñero.
Investigador convidat d’IROAST (Kumamoto, Japó), Rockefeller Archive Center (New York), investigador Salvador de Madariaga a l’Institut Universitari Europeu (Florència). Professor visitant a les Universitats d’Oxford i Bergen, ha impartit docència de postgrau a Bergen, Japó i Universitat Lliure de Brussel·les. Membre de l’IEC i la Real Academia de Medicina CV. La seua recerca s’ha centrat en la dimensió social i política de la salut, la fam i la nutrició a l’Europa d’entreguerres. Investigador principal de projectes d’investigació nacionals i internacionals, amb l’eix vertebrador de la salut com a referent historiogràfic contemporani. Ha fet recerca sobre l’exili científic republicà espanyol i la història de la fisiologia. Els últims llibres: Nutritional Policies and International Diplomacy. The impact of Tadasu Saiki and the Imperial State Institute of Nutrition (Tòquio, 1916-1945) [Brussels, Peter Lang, 2020]; Health Policies in Interwar Europe. A transnacional Perspective [Routledge, 2019] i The Rockefeller Foundation, International Diplomacy and Public Health [Pickering & Chatto, 2015]. [+]

 

Josep Bernabeu Mestre
Catedràtic d’Història de la Ciència en la Universitat d’Alacant.
Ha impartit docència en les titulacions de medicina, humanitats, infermeria, nutrició humana i dietètica i gastronomia i arts culinàries, on, actualment, coordina l’assignatura d’història i fonaments de la gastronomia. Ha sigut professor visitant de l’Escola Nacional de Sanitat i de la Universitat de Sàsser. Des de novembre de 2017 és director acadèmic de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic i des de juliol de 2018 del Centre de Gastronomia del Mediterrani Dénia-UA. La seua activitat investigadora ha estat centrada en la història de la salut pública i l’epidemiologia històrica. També s’ha ocupat de l’exili científic republicà a l’àmbit de la salut pública. A partir de 2005 va incorporar a les seues línies d’investigació la història de la nutrició comunitària. En els últims anys ha coordinat una línia d’investigació sobre el paper de les tradicions culinàries i gastronòmiques en la consecució d’una alimentació saludable i sostenible. [+]

 

José Ramón Bertomeu Sánchez
Professor de la Universitat de València i director de l’Institut Interuniversitari López Piñero (UV-IILP). Coordinador del projecte “Sabers en acció”.
La seva tesi doctoral va estar dedicada a la història social de la ciència en els anys de les guerres napoleòniques. Posteriorment ha desenvolupat estades de recerca en diversos centres d’història de la ciència de França, EUA, Alemanya i Anglaterra. Les seves recerques han girat al voltant de la història de les pràctiques d’ensenyament, els manuals escolars, la cultura material de la ciència, la terminologia científica i, en els darrers anys, la història de la toxicologia del segle XIX, amb un especial interès per les relacions entre ciència i llei. El seu últim llibre és Tóxicos: Pasado y Presente (Barcelona: Icaria, 2021). El seu projecte de recerca actual gira al voltant dels pesticides durant els anys del franquisme. [+]

 

Montserrat Cabré i Pairet
Catedràtica d’Història de la Ciència a la Universidad de Cantabria.
És llicenciada i doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona, on va realitzar també un Postgrau en Història de les Dones. Va ser personal investigador en formació a la Institució Milà i Fontanals del CSIC i a la Wellcome Unit for the History of Medicine de la University of Cambridge. Ha estat investigadora convidada, entre altres, a les universitats de Harvard, MIT i Toronto, així com al Max Planck Institute for the History of Science. Les seves línies de recerca aborden la història del cos i de la diferència sexual a la medicina i a la filosofia natural de la Edat Mitjana i la primera Edat Moderna; la història de les pràctiques de salut de les dones; la història dels sabers i dels pensaments de les dones, especialment durant la querelle des femmes; i les perspectives feministes en els estudis culturals i històrics de la ciència i la tecnologia. [+]

 

Ricardo Campos
Investigador Científic a l’Instituto de Historia del CSIC.
Ha estat director d’Asclepio. Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia (2015-2019) i president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina (2017-2021). Les seves principales línies de recerca, centrades als segles XIX i XX, són la història de la salut pública, la regulació social de la malaltia, l’eugenèsia, la història de la psiquiatria, especialment els models assistencials i el concepte de malaltia mental, així como la construcció de las relacions entre malaltia mental, perillositat social, delinqüència i ordre públic. Autor de nombrosos articles, capítols i monografies, recentement ha publicat La sombra de la sospecha. Peligrosidad, psiquiatría y derecho en España. Siglos XIX-XX, Madrid, Libros de la Catarata, 2021. [+] [+]

 

Miquel Carandell Baruzzi
Professor associat a l’Institut d’Història de la Ciència de la UAB i encarregat de la Biblioteca i Arxiu del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Com a resultat de la seva tesi doctoral sobre l’Home d’Orce, durant la que va fer una estada a la University of Cambridge, ha publicat el llibre Orce Man: Controversy, Media and Politics in Human Origins Research (2021). També ha publicat el llibre Barcelona, ciència i coneixement (2017) i ha creat Històries de Ciència, que ofereix rutes científiques a Barcelona. Ha treballat a UABDivulga i ha guanyat la Historical Archives Fellowship 2015 de la Wenner-Gren Foundation, la Beca de Recerca del Museu d’Història de l’Hospitalet 2016; el Premi Uriach d’Història de la Medicina 2017, la Beca Montserrat Roig 2018 i el Premi Joan Camps 2020. Actualment estudia la història dels inicis de l’educació ambiental a Catalunya i el Zoo de Barcelona durant el franquisme i la Transició, sobre el que ja ha classificat l’arxiu personal del seu antic director, Antoni Jonch, i ha publicat el llibre De les gàbies als espais oberts. Història i futur del Zoo de Barcelona (2018). [+] [+]

 

Jesús I. Catalá-Gorgues
Professor titular d’història de la ciència a la Universidad Cardenal Herrera CEU, CEU Universities (València).
Doctor en Biologia per la Universitat de València i llicenciat en Estudis de l’Àsia oriental per la Universitat Oberta de Catalunya, va formar-se com a historiador de la ciència a l’Institut López Piñero de València. Les seues contribucions s’han centrat en la història natural espanyola i portuguesa dels segles XIX i XX, amb especial atenció als aspectes de la institucionalització dels sabers naturalistes, els processos d’associacionisme, les controvèrsies al voltant de les idees evolucionistes i les relacions entre ciència i religió. Ha explorat també alguns aspectes de l’expressió de la ciència en la cultura popular, prenent com a estudi de cas les representacions del coneixement a les falles de València. Darrerament, està estudiant l’educació científica i les iniciatives d’internacionalització de la ciència durant la Segona República espanyola. [+]

 

Lluís Cifuentes i Comamala
Professor Agregat “Serra Húnter” del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) i del Centre de Documentació Ramon Llull (CDRL) de la mateixa universitat.
És llicenciat en Història Medieval per la Universitat de València (1987) i màster en Història de la Ciència (1990) i doctor en Història (1993) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren en la difusió de la medicina, la ciència i la tècnica en català a l’edat mitjana i a l’inici de l’edat moderna, i en el desenvolupament del model de medicina i de metge universitaris i la seva interrelació amb l’àmbit extrauniversitari. Des de 2004, ha estat investigador principal de cinc projectes de recerca finançats en convocatòries competitives sobre aquestes temàtiques. Dirigeix el grup de recerca Sciència.cat, en el si del qual coordina els recursos digitals Sciència.cat DB, sobre les obres de medicina, ciència i tècnica en català de l’Edat Mitjana i el Renaixement, i (amb Carmel Ferragud) MedCat, sobre la documentació arxivística medieval i moderna d’història de la salut humana i animal. [+] [+]

 

Mar Cuenca Lorente
Professora associada d’Història de la Ciència a la Universitat de València.
És llicenciada en Farmàcia, Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica i Doctora per la Universitat de València. Ha treballat al CSIC com a investigadora predoctoral i ha realitzat estades de recerca a Oxford Brookes University, a més de participar en nombrosos congressos nacionals i internacionals. La seva tesi doctoral es va centrar en l’estudi de la història de la toxicologia a Espanya al segle XIX, considerant aspectes com ara el paper dels experts, llibres de text, terminologia i les relacions entre ciència i llei.

 

Rafaela Domínguez Vilaplana
Professora de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), on imparteix cursos al grau de Farmàcia i al Màster Universitari en Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica.
Doctora en Farmàcia (Història de la Ciència) per la UCM amb menció de Doctorat Europeu. Premi Extraordinari de Doctorat. Ha estat professora associada a la Universitat de València on ha impartido assignatures sobre Història de la Ciència i de la Tecnologia en diversos graus. Ha estat becària del “Deutscher Akademischer Austauschdienst”, de la Fundación Rafael Folch de la Facultat de Farmàcia (UCM) i de la Fundación Robert Bosch. La seva activit investigadora s’ha centrat en l’estudi de la presència de la indústria químico-farmacèutica extrangera a Espanya i de las innovacions tecnològiques, en el camp farmacèutic, introduides por aquest sector durant el període franquista. Actualment, les seves investigacions s’ocupen de l’ajuda alemanya durant la Guerra Civil espanyola, del procés d’estandardització internacional de sèrums i vacunes, així com també de polèmiques al voltant de la Síndrome de l’Oli Tòxic. Participa als projectes Catástrofe sanitaria y cooperación internacional en tiempo de crisis. Europa 1918-1945; Agnotología: Ciencia invisible en la España del siglo XX. Subproyecto: Tóxicos invisibles: Química, Agricultura y Salud Pública (1940-1990); La estandarización y aplicación de sueros y vacunas en España y Castilla-La Mancha y el papel de las agencias internacionales (1918-2016). [+] [+]

 

Javier Fernández Galeano
Becari Juan de la cierva a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, Universitat de València.
Va acabar el seu doctorat en Història per la Universitat de Brown. La seva recerca analitza les polítiques estatals respecte a les sexualitats i gèneres dissidents a l’Argentina i Espanya al segle XX, fent èmfasi en estratègies de resistència sexual, afectiva i cultural. El seu treball ha aparegut publicat a Radical History Review, Journal of Contemporary History, Journal of Spanish Cultural Studies, Journal of the History of Sexuality, Encrucijadas i el Latin American Research Review, entre altres revistes. El seu primer llibre apareixerà pròximament a Nebraska University Press. Forma part dels projectes ministerials “La clínica de la subjetividad: Historia, teoría y práctica de la psicopatología estructural” (PID2020-113356GB-I00) i “Memorias de las masculinidades disidentes en España e Hispanoamérica” (PID2019-106083GB-I00), i del grup “El problema de la alteridad en el mundo actual” (HUM536). [+] [+] [+]

 

Nicolás Fernández-Medina
Catedràtic de Filologia Hispànica i Filosofia a la Pennsylvania State University.
Doctor en Literatura Espanyola i Humanitats per Stanford University. Els seus principals treballs inclouen Life Embodied: The Promise of Vital Force in Spanish Modernity (2019), Modernism and the Avant-garde Body in Spain and Italy (2016) i The Poetics of Otherness in Antonio Machado’s “Proverbios y cantares” (2011). Actualment està treballant en una monografia sobre representacions de la mort i la ressuscitació a la ciència i literatura espanyola, a l’igual que un volum sobre els modernismes ibèrics. És el cofundador de l’Iberian Modernist Studies Forum at Penn State i editor de la sèrie monogràfica McGill-Queen’s Iberian and Latin American Cultures. Col·labora com a editor a Boletín de la Academia Norteamericana de la Lengua Española, Symposium, Hispanic Journal, L’Érudit franco-espagnol (LEF-E) i Letras Hispanas, i és membre del comitè assessor de la PMLA. [+] [+]

 

Carmel Ferragud
Professor Titular de la Universitat de València, membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero (UV-IILP) i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).
La seua recerca s’ha centrat en la història de la ciència i la medicina, humana i animal (manescalia i falconeria), durant la baixa edat mitjana. En particular s’ha interessat en els seus treballs per la pràctica de la medicina en els municipis valencians, l’acció dels metges com experts en els tribunals, els hospitals, la ciència en la literatura catalana medieval, la relació entre medicina i religió, la biografia d’alguns metges i la historiografia sobre la medicina medieval. El seu últim llibre és Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500) (Catarroja-Xàtiva, Afers-Ajuntament de Xàtiva, 2019). És membre del grup de recerca Sciència.cat i coordinador, amb Lluís Cifuentes (Universitat de Barcelona), de la base de dades documental sobre salut i medicina MedCat. Forma part d’un projecte de recerca sobre falconeria medieval de la Universitat d’Alacant. [+]

 

Clara Florensa
Investigadora Científica al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia de la Universidade de Lisboa.
És llicenciada en Biologia i en Física per la Universitat de Barcelona i màster i doctora en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la seva tesi doctoral, durant la qual va desenvolupar una estada al Departament d’Història de la Ciència de la Universitat de Cambridge, el seu treball ha analitzat el paper de la ciència i els científics durant la dictadura de Franco, amb especial interès en la seva projecció pública. La seva tesi doctoral va analitzar la construcció de discursos públics i científics al voltant de les teories de l’evolució de les espècies durant el franquisme, i els seus últims treballs analitzen la construcció d’ignorància en l’accident nuclear de Palomares. Les seves publicacions ofereixen reflexions sobre la construcció mútua de la ciència i els règims polítics, ideològics i religiosos, i sobre el paper que juga la circulació de discursos científics en aquest procés de co-construcció. [+]

 

Antonio García Belmar
Professor de la Universitat d’Alacant i director del Màster interuniversitari d’Història de la ciència i comunicació científica.
La seva tesi doctoral va estar dedicada a la història dels sistemes meteorològics al segle XVIII en España. Posteriorment ha desenvolupat estades de recerca en diversos centres d’història de la ciència del CSIC, en España, del CNRS, a França, i del Max Planck Institut, a Alemanya. Les seves recerques han girat al voltant de la història de les pràctiques d’ensenyament, els manuals escolars, la cultura material de la ciència, la terminologia científica i, en els darrers anys, la preservació i difusió de la memòria de la lepra en España. [+]

 

Enrique García Santo-Tomás
Frank P. Casa Collegiate Professor of Spanish a la University of Michigan.
És autor de La creación del ‘Fénix’: recepción crítica y formación canónica del teatro de Lope de Vega (2000), guanyador del ‘Premio Moratín de Ensayo a la Investigación Teatral’ (2001); Espacio urbano y creación literaria en el Madrid de Felipe IV (2004), que va rebre el ‘Premio de Investigación Municipal Antonio Maura’ (2005); Modernidad bajo sospecha: Salas Barbadillo y la cultura material del siglo XVII (2008); La musa refractada: literatura y óptica en la España del Barroco (2014, 2015; versió anglesa per la University of Chicago Press, 2017); i Signos vitales: procreación e imagen en la narrativa áurea (2020). És editor d’El teatro del Siglo de Oro ante los espacios de la crítica (2002), Materia crítica: formas de ocio y de consumo en la cultura áurea (2009), i Science on the Stage in Early Modern Spain (2019). Ha editat peces de Lope de Vega, Alonso de Salas Barbadillo, Tirso de Molina i Francisco Santos. Ha estat guardonat amb una Guggenheim Fellowship (2007) i amb el ‘46th William Riley Parker Prize for an Outstanding Article in PMLA’ (2009). [+]

 

Judit Gil Farrero
Professora associada d’Història de la Ciència al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Història de la Ciència (IHC-UAB). Editora del projecte “Sabers en acció”.
Llicenciada en Ciències Ambientals i màster i doctora en Història de la Ciència per la UAB. Els seus temes de recerca se centren en l’anàlisi dels processos de protecció d’espais naturals, la percepció de la natura i el paisatge, els impactes ambientals de les polítiques públiques relacionades amb el medi natural, els conflictes pels recursos en el cas dels béns comunals i el paper dels experts en els conflictes ambientals. [+]

 

Antonio González Bueno
Catedràtic de Història de la Farmàcia a la Universidad Complutense de Madrid (UCM, 2011) i director del Museo de la Farmacia Hispana (2020) i del grupo de recerca ‘Heuresis. Estudios sobre la Historia de la Farmacia, Legislación del medicamento e Historia de las Ciencias Naturales’ d’aquesta universitat.
Doctor en Ciències Biològiques per la Universidad Autónoma de Madrid (1986). És autor de 42 llibres, ha comissariat una dotzena d’exposicions rellevants, ha impartit un centenar de conferències sobre història de la farmàcia, en fòrums molt diversos, i ha estat director de la revista Llull (2017-2020). Ha estat professor convidat de la Pontificia Universidade Católica de Sâo Paulo i de la Universidade de Coimbra, on forma part de la ‘Comissâo de acompanhamento’ del doctorat en Estudos Contemporâneos, organizat pel Centro do Estudos Interdisciplinares do Século XX (2013-2022). És membre de diverses acadèmies i entitats, nacionals i internacionals. Presideix la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas (SEHCYT, 2020-2024) i la Sociedad de Docentes Universitarios de Historia de la Farmacia de España (2018-2022). Ha estat distingit amb la Schelenz-Plakette atorgada per la Deutsche Gesellschaft für Geschichte der Pharmazie (Warschau, 2017), la medalla de plata de la SEHCYT (2002) i la medalla d’honor de la Facultat de Farmàcia de la UCM (2013). [+]

 

Ximo Guillem Llobat
Professor titular al Departament d’història de la ciència i documentació de la Universitat de València i investigador a l’Institut Interuniversitari López Piñero.
La seua tesi doctoral va abordar les controvèrsies sobre la regulació de la qualitat i seguretat alimentària entre finals de segle XIX i principis del segle XX i els resultats d’aquesta investigació es van plasmar en diversos articles en revistes internacionals i en el seu llibre De la cuina a la fàbrica. L’aliment industrial i el frau. El cas valencià en el context internacional (1850-1936) (Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2010). Ha realitzat estades de recerca en diversos centres d’Alemanya, França, EUA i principalment d’Anglaterra i en els darrers anys ha redirigit la seua recerca cap a la història de la regulació de tòxics ambientals, com ara els fums industrials i els plaguicides. En aquesta última línia participava recentment en la coedició del llibre Tóxicos invisibles. La construcción de la ignorància ambiental (Barcelona: Icaria Editorial, 2020). [+]

 

Bertha M. Gutiérrez Rodilla
Catedràtica d’Història de la Ciència a la Universidad de Salamanca i Secretària acadèmica de l’Instituto Universitario de Estudios Medievales y Renacentistas y Humanidades Digitales de la mateixa universitat.
Llicenciada i doctora en Medicina i Cirurgia i llicenciada en Filologia Hispànica. Les seves principals línies de recerca són la història del llenguatge científic; la història de la medicina espanyola; estudis de lexicografia i terminologia mèdiques; i el llenguatge en la comunicació metge-pacient, que li han permès publicar –en el si de nombrosos projectes de recerca– més d’un centenar de treballs, entre els quals destaquen els seus llibres La Ciencia empieza en la Palabra. Análisis e historia del lenguaje científico, La constitución de la lexicografía médica moderna en España,  Aproximaciones al lenguaje de la ciencia o El lenguaje de las ciencias. Ha dirigit durant deu anys Panace@. Revista de Medicina, Lenguaje y Traducción, presidit TREMÉDICA (Asociación Internacional de Traductores y Redactores de Medicina y Ciencias Afines) i és vicepresidenta de la Sociedad Española de Historia de la Medicina. [+] [+]

 

Gabrielle Hecht
Catedràtica d’Història i (de manera honorífica) Antropologia a l’Stanford University.
El seu nou llibre, Residual Governance: How South African Foretells Planetary Future (Duke, 2023), explora la combinació de residus de la mineria i l’apartheid a la metròpoli més gran de Sud-Àfrica. Argumenta que la governança residual (governança dels residus, governança minimalista i governança que tracta la gent com a residus) ha estat un mecanisme central del capitalisme racial. El llibre explora com els sud-africans han combatut la seva residualitat a les dècades transcorregudes des de la fi de l’apartheid, i suggereix que la seva experiència és una paràbola per a la vida a l’Antropocè. A Being Nuclear (MIT, 2012), Hecht es va centrar en les mines d’urani africanes i en els miners per mostrar com allò “nuclear” és una categoria fluïda de poder arreu del món. El llibre ha rebut premis d’història, sociologia, CTS, estudis africans i humanitats en general, i ha estat traduït al francès i al japonès. També és autora de The Radiance of France (1998/2009) i de nombrosos articles, els més recents a Cultural Anthropology, Aeon, i Politique Africaine. [+]

 

Oliver Hochadel
Historiador de la ciència i investigador a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona).
La seva carrera acadèmica s’ha desenvolupat a Alemanya, Àustria, Suïssa, Estats Units i Espanya. La seva recerca se centra en la relació entre la ciència i els seus públics. Ha treballat sobre l’electricitat com a ciència pública a la Il·lustració alemanya, la història dels zoològics al segle XIX, la història de la recerca sobre els orígens humans al segle XX i la història urbana de la ciència al voltant de 1900. El seu últim llibre és Interurban knowledge exchange in Southern and Eastern Europe, 1870-1950 (Routledge, 2020), editat amb Eszter Gantner i Heidi Hein-Kircher. [+]

 

Agata Ignaciuk
Professora Ajudant Doctora al Departament d’Història de la Ciència de la Universidad de Granada.
Entre 2017 i 2019 va ser becària Marie Curie Skłodowska COFUND a la Universitat de Varsòvia. La seva principal línia de recerca és la història de la salut i dels drets reproductius. Ha publicat sobre la història de la píndola anticonceptiva a Espanya i Polònia; els viatges a l’estranger que emprenien les dones espanyoles per avortar amb garanties sanitàries abans de 1985 i les cultures de l’anticoncepció i de l’abortament a la Polònia comunista. [+]

 

Maríaluz López Terrada
Investigadora científica del CSIC a INGENIO (CSIC-Universitat Politècnica de València).
Llicenciada i doctora en Història per la Universitat de València. Treballa en història social i cultural de la ciència, concretament en història de l’assistència sanitària i de la pràctica de la medicina durant els segles XVI i XVII a la Monarquia Hispànica, en temes com hospitals, el control i exercici de les pràctiques sanitàries, així com la presència de diferents formes de medicina extraacadèmica. Actualment està treballant en les cultures mèdiques del Barroc a través de la representació de la medicina en la literatura del Segle d’Or, les creences culturals al voltant de la salut i la malaltia, a més de la construcció d’identitats per dones sanadores com a forma de ser reconegudes socialment com a agents de salut. Una segona línia de recerca és sobre la Història Natural a l’edat moderna, en particular la difusió del coneixement sobre plantes americanes a Europa. Ha col·laborat en el projecte europeu TRADITOM, dedicat a l’estudi de les varietats tradicionals de tomàquet al Mediterrani. [+] [+]

 

Marta Macedo
Investigadora postdoctoral a l’Instituto de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa.
La seva recerca actual se centra en l’anàlisi de la circulació dels sistemes de plantació entre el Brasil i São Tomé, combinant enfocaments de la història de la ciència i la tecnologia, els estudis laborals i racials, la història del colonialisme i el capitalisme. També ha estudiat la relació entre tecnologia i ciència, modernitat i nacionalisme (Projectar e Contruir a Nação: engenheiros, ciência e território em Portugal no século XIX. Lisboa: ICS, 2012) i més recentment el paper de la ciència i la tecnologia en la transformació urbana de Lisboa (amb Tiago Saraiva eds., Scientific capital: practices of science in Lisbon and the contemporary history of Portugal. Lisboa: ICS, 2019). [+]

 

José Ramón Marcaida López
Professor i investigador a la School of Art History, University of St Andrews.
Els seus interessos acadèmics giren al voltant de la relació entre l’art i la ciència a l’edat moderna, especialment en el context ibèric. És autor d’Arte y ciencia en el Barroco español. Historia natural, coleccionismo y cultura visual (2014), coautor de Logodaedalus: Word Histories of Ingenuity in Early Modern Europe (2018) i coeditor d’Ingenuity in the Making. Matter and Technique in Early Modern Europe (2021). [+]

 

Adriana Minor
Professora-investigadora del Centro de Estudios Históricos d’El Colegio de México.
Va estudiar la llicenciatura de física a la Universidad Nacional Autónoma de México, on també va cursar el màster i el doctorat en història de la ciència. Ha estat investigadora postdoctoral a la Universitat Federal de Bahia a Brasil i investigadora visitant a Colòmbia, Estats Units, Espanya i França. Els seus interessos de recerca i docència s’ubiquen en l’àmbit de la història de la ciència en perspectiva transnacional, amb èmfasi en la història de la física al segle XX i les relacions científiques interamericanes. Actualment investiga l’entramat de coneixements, pràctiques, espais i polítiques que van configurar l’estudi dels rajos còsmics a Amèrica Llatina a la primera meitat del segle XX. La seva publicació més recent: “Atoms in the campus: Van de Graaff accelerators and the making of two major Latin American univesities in the 1950s Brazil and Mexico” (2021). [+]

 

Oscar Montero-Pich
Investigador independent i professor d’Història de la Psicologia a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Llicenciat en Humanitats i Doctor en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva àrea d’interès inclou principalment els camps de la criminologia, la psicologia i la psiquiatria, que intenta divulgar en formats acadèmics i no acadèmics, a través de programes de ràdio (El matí de Barcelona/Betevé Ràdio), novel·les (Mimas), dramatúrgies (27 fragments d’un experiment) o formats audiovisuals (Cròniques de Ciència. Presó Model de Barcelona. Origen i model). En l’últim llibre editat per Pedro Fraile, Quim Bonastra i Juanma Solís, Los contornos del control, presenta un capítol sobre els mecanismes i estratègies de regulació i control de presoners catalans abans de 1936. [+]

 

Agustí Nieto-Galan
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigador “ICREA Acadèmia” (2009 & 2018) i director de l’Institut d’Història de la Ciència (IHC) de la UAB.
Ha estat investigador de la Modern History Faculty de la Universitat d’Oxford i del CNRS a París. Les seves publicacions s’han centrat en la història de la química (segles XVIII-XX), la història de la divulgació científica i la història urbana de la ciència (segles XIX-XX) i les relacions entre ciència i política al segle XX. El seus dos últims llibres són: The Politics of Chemistry (Cambridge University Press, 2019) i Tóxicos invisibles (Icaria, 2020; editat amb Ximo Guillem-Llobat). [+]

 

Enric Novella
Professor Titular d’Història de la Ciència de la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero d’Estudis Històrics i Socials sobre la Ciència.
És doctor en Medicina, llicenciat en Filosofia i metge especialista en Psiquiatria. Ha estat becari predoctoral del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) i contractat postdoctoral del CSIC i de la Universitat de Luxemburg. Ha realitzat estades formatives i de recerca en diverses institucions acadèmiques d’Europa i Amèrica Llatina i ha estat professor convidat a la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). És autor de les monografies Der junge Foucault und die Psychopathologie (Berlin, 2008), La ciencia del alma (Madrid/Frankfurt, 2013) i El discurso psicopatológico de la modernidad (Madrid, 2018), així com de nombrosos articles i assaigs dedicats a la història i la filosofia de la psiquiatria, la psicologia i la medicina. [+]

 

Teresa Ortiz Gómez
Catedràtica d’Història de la Ciència i, actualment, professora col·laboradora extraordinària de la Universidad de Granada, on ha treballat fins la seva recent jubilació.
És investigadora del Instituto de Investigación de Estudios de las Mujeres y de Género, del que va ser cofundadora el 1986. La seva recerca i docència se centren en la història de la medicina, la ciència, les dones i el gènere. Entre les seves línies de recerca destaquen la història del treball de les dones en les professions sanitàries, l’estudi dels discursos científics sobre el cos i sobre les dones, i la història de l’anticoncepció. Doctora honoris causa per la Universitat d’Alacant, ha realitzat estades de recerca a les universitats d’Oxford, University College of London, Harvard, Buenos Aires i Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC de Madrid. Ha publicat 17 llibres, entre ells, Medicina, historia y género. 130 años de investigación feminista (KRK, 2006 i 2018) i més de cent articles i capítols. [+]

 

José Pardo Tomás
Investigador científic a la Institución “Milá y Fontanals” de Investigación en Humanidades (CSIC, Barcelona).
Doctor en Història per la Universitat de València, ha estat investigador convidat en universitats i centres de recerca a Itàlia, Alemanya, França, Mèxic i els EUA. Ha dirigit diversos projectes de recerca dedicats a temes d’història cultural de la medicina i de la ciència dels segles XVI al XX, sobre els que ha publicat més d’un centenar de llibres, capítols de llibres i articles en revistes especialitzades, a més d’un bon nombre de publicacions de divulgació d’història de la medicina i de la ciència, europea i llatinoamericana. Els seus últims llibres publicats són Medical Cultures in the Early Modern Spanish Empire, coeditat amb John Slater i Mariluz López-Terrada (2014); De la circulación del conocimiento a la inducción de la ignorancia, coeditat amb Angélica Morales i Mauricio Sánchez; i Cuerpos mostrados. Regímenes de exhibición de lo humano, coeditat amb Alfons Zarzoso. [+]

 

Enrique Perdiguero Gil
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat Miguel Hernàndez d’Elx (UMH).
Ha participat en la docència de nombroses assignatures de llicenciatura i grau i ha estat professor convidat als programes de màster i doctorat en Antropologia Mèdica del Medical Anthropology Research Center (Tarragona). Dirigeix la seu de l’Institut Interuniversitari López Piñero a la UMH. Ha estat investigador principal de diversos projectes sobre els dispositius assistencials i de salut pública, especialment durant el franquisme i la Transició democràtica. Sobre aquests temes versen el llibre Genealogías de la reforma sanitaria en España (2020), coeditat amb José Martínez Pérez i la participació en obres com Salud, enfermedad y medicina en el franquismo (2019), El estado del bienestar entre el franquismo y la transición (2020) i Sanidad y salud pública en España, 1900-1936 (2021). És coinvestigador principal del projecte «Lucha contra el cáncer y cambio socio-cultural en España (1939-1975): entre el miedo y la esperanza» finançat pel Ministeri de Ciència. [+] [+]

 

Eóin Phillips
Professor d’Història Econòmica a la Universitat Ramon Llull.
Historiador de la ciència i l’economia, amb un interès particular en la intersecció entre tecnologia, treball i societat, des de 1770 fins l’actualitat. Va completar el seu doctrat al Departament d’Història i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Cambridge el 2015 i des de llavors ha ocupat places de postdoctorat i doctorat a la Universitat de Cambridge, Ruskin College, Oxford i la Univeristat Autònoma de Barcelona.

 

María Isabel Porras Gallo
Catedràtica d’Història de la Ciència de la Facultat de Medicina de Ciudad Real de la Universidad de Castilla-La Mancha.
És doctora en Medicina per la UCM. Les seves línies de recerca se centren en la història social de les malalties, de la discapacitat, de las polítiques de protecció social i la història de la Salut Pública. Ha estat investigadora principal de diversos projectes de recerca finançats relacionats amb la història de les malalties infeccioses. Actualment, dirigeix els projectes «La estandarización y aplicación de sueros y vacunas en España y Castilla-La Mancha y el papel de las agencias internacionales (1918-2016)» (SBPLY/17/180501/000382) i Programas de becas para estancias de investigación y el papel de los laboratorios públicos y privados en la lucha contra las enfermedades infecciosas en Europa (1907-1985) (PID2019-108813GB-I00). És directora del Grup de Recerca SALHISOC. És coautora i editora d’El drama de la polio (2013), La erradicación y el control de las enfermedades infecciosas (2016) i Salud, enfermedad y medicina en el franquismo (2019) i autora del llibre La gripe española 1918-1919 (2020). [+]

 

Joana Maria Pujadas Mora
Professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora principal del Centre d’Estudis Demogràfics, UAB.
La seva recerca més actual se centra en l’estudi de les polítiques de salut pública aplicades durant la Transició Demogràfica, l’anàlisi de la reproducció social i l’estimació de la desigualtat socioeconòmica en el llarg termini (segles XV-XIX). En l’actualitat dirigeix el projecte d’investigació Condicionantes demográficos de la desigualdad económica, una aproximación histórica (siglos XVIII-XX) finançat pel Ministerio de Ciencia i participa en les xarxes de recerca: Women on the Move o Niveles de vida, salud, nutrición y desigualdad. Siglos XVIII-XXI. Ha realitzat estades al Cambridge Group for the History of Population (Anglaterra), l’Inter-University Consortium for Political and Social Research (EUA), el Centre for Population Studies i el Centre for Economic Demography (Suècia). És l’editora adjunta de la Revista de Demografía Histórica i membre del consell editorial de The History of the Family. Recentment, se li ha atorgat el premi Louis Henry de la European Society of Historical Demography. [+]

 

Raúl Rodríguez Nozal
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universidad de Alcalá.
Doctor en Farmàcia per la Universidad Complutense de Madrid (premi extraordinari de doctorat), Farmacèutic Especialista en Farmàcia Industrial i Galènica, i acadèmic corresponent de la Real Academia Nacional de Farmacia. Ha realitzat estades de recerca a la British Library (Regne Unit) i al Centre de Recherches Latino-Américaines (CNRS URA 2007. Faculté des Letres et des Langues. Université de Poitiers –França). Ha dedicat el seu temps a problemes de la història de la farmàcia, de la botànica i de la ciència en general, en especial a la incidència i repercussió que les expedicions científiques van tenir a l’Espanya tardoil·lustrada, a la introducció dels antibiòtics a Espanya i al desenvolupament primigeni del procés d’industrialitzación farmacèutica espanyola (segles XIX i XX). [+]

 

Willemijn Ruberg
Professora d’Història Cultural a la Utrecht University.
La seva recerca inclou la història del gènere, el cos, el coneixement i la medicina forense i la psiquiatria. Dirigeix el projecte de recerca finançat per l’ERC “Forensic Culture in Europe, 1930-2000” i entre les seves publicacions es troba History of the Body a la sèrie Theory and History (Palgrave Macmillan, 2020). [+]

 

Pedro Ruiz-Castell
Professor d’Història de la Ciència a la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero.
Llicenciat en Física per la Universitat de València i doctor en Història de la Ciència per la Universitat d’Oxford. Ha estat coordinador del Departament de Documentació i Recerca del Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de Madrid i investigador postdoctoral del Departament de Filosofia i del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com investigador convidat a l’Imperial College de Londres, la Universitat de Manchester i la Chemical Heritage Foundation de Filadèlfia. La seua recerca s’ha desenvolupat en l’àmbit de la història de l’astronomia en els segles XIX i XX, la ciència en l’esfera pública, la instrumentació científica i els museus de ciència i tecnologia. [+][+]

 

Paula Arantzazu Ruiz
Periodista cultural, crítica de cine i professora associada a la Facultat de Medicina d’Albacete UCLM.
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Doctora en Comunicació Social per la mateixa universitat amb la tesi “De los teatros anatómicos a ‘Oh! Uomo’ de Yervant Gianikian y Angela Ricci Lucchi: Una arqueología de la mirada médica del cuerpo”. Els seus temes de recerca se centren en la història del cine científic i la cultura visual de la medicina i els seus vincles amb les vanguàrdies artístiques. Com a periodista i crítica cinematogràfica col·labora amb Cinemanía, Diari Ara i Letra Global, entre altres mitjans. Entre les seves últimes publicacions, les obres col·lectives La paranoia contemporánea. El cine en la sociedad de control (Trea, 2019) i Cuerpos representados. Objetos de ciencia artísticos en España, siglos XVIII-XX (Sans soleil, 2020). [+]

Pere Salas-Vives
Professor Contractat Doctor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears.
S’ha especialitzat en l’estudi del procés de creació i formació de l’Estat i les seves repercussions en diversos àmbits, com ara la nacionalització, el poder local, la beneficència, la sanitat i la medicalització de la societat durant el segle XIX i primer terç del XX, sense oblidar el procés de militarització i control social que ha experimentat la societat mallorquina des del segle XVII fins a l’actualitat. Entre les seves publicacions destaquen “¿Caciques o políticos? Politización y poder local en la Mallorca rural (1850-1923)” a la revista Historia Agraria; “Josep Vives o la tragèdia del parricida” (Relatos infames, Anthropos, 2017); Les epidèmies a les Illes Balears (conjuntament amb Joana M. Pujadas) i L’Espanyolització de Mallorca, pel qual va rebre el premi Miquel dels Sants Oliver el 2020 (premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear). [+]

 

María Jesús Santesmases Navarro de Palencia
Professora d’investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a l’Instituto de Filosofía, a Madrid.
Llicenciada i doctora en Química per la Universidad Complutense de Madrid. Va realitzar recerques postdoctorals a l’Institut de Química Inorgànica de la Freie Universität Berlin. Va passar uns anys fora del món acadèmic durant els quals va treballar a la premsa, la televisió, el Consell Social de la Universidad Complutense, el Ministeri d’Educació i el de Sanitat. Es dedica a la recerca en història de la ciència. Ha investigat i publicat sobre els orígens de la bioquímica, la biologia molecular i la política científica a Espanya; sobre científiques biomèdiques i, més recentment, sobre la trajectòria de la genètica mèdica des de la citogenètica dels cereals i del càncer, les seves cultures visuals i de gènere, i sobre la història cultural dels antibiòtics a Espanya, recollida en el seu llibre més recent, The Circulation of Penicillin in Spain: Health, Wealth and Authority (Palgrave 2018). Actualment participa en un projecte espanyol sobre ontologies híbrides i un projecte internacional sobre història dels antibiòtics, la microbiologia i el gènere durant l’últim terç del segle XX. [+]

 

Jaume Sastre-Juan
Professor lector Serra Húnter de l’Institut d’Història de la Ciència i el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els seus principals interessos de recerca giren al voltant de la història i la filosofia de la tecnologia, així com de la història política de la divulgació científica, amb un èmfasi especial en la museïtzació de la tecnologia. Juntament amb Josep Simon Castel és investigador principal del projecte “Museos, aulas y política: Cultura científica y tecnológica en la Transición española”. [+] [+]

 

Carolin Schmitz
Investigadora postdoctoral (Wellcome Trust Fellow) al Department Department of History & Philosophy of Science, University of Cambridge.
Llicenciada en Història, Filologia Espanyola i Etnologia (Universität Trier, Alemanya), es va doctorar el 2016 per la Universitat de València amb la seva tesi doctoral dedicada a la història social i cultural dels pacients en l’Espanya barroca (Premi Hernández Morejón de la Sociedad Española de Historia de la Medicina; Premio Uriach de Historia de la Medicina 2016). Posteriorment ha estat Max Weber Fellow a l’Institut Universitari Europeu. El seu primer llibre, basat en la seva tesi, és Los enfermos en la España barroca y el pluralismo médico. Espacios, estrategias y actitudes, CSIC, 2018 (XXII Premi Nacional d’Edició Universitària). Els seus temes de recerca tracten sobre la història del pacient, la pluralitat de l’oferta sanitària a l’Espanya moderna i les relacions entre pràctiques mèdiques, pràctiques de control i l’ordre social. [+] [+]

 

Fernando Serrano Larráyoz
Professor titular d’història de la ciència a la Universidad de Alcalá.
Doctor en Història Medieval per la Universidad Pública de Navarra i llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universidad de Zaragoza, on va realitzar un Postgrau d’Educador de Museus. Va formar part del grup de recerca “José María Lacarra”, a la Universidad Pública de Navarra, encarregat de l’ordenació, tractament d’imatges i catalogació de diversos fons de l’Archivo Real y General de Navarra. Les seves línies de recerca estan relacionades amb la problemàtica de l’alimentación i els aspectes mèdico-sanitaris de la Navarra i la Castella baixmedieval i del primer Renaixement (segles XIV-XVI). [+] [+] [+]

 

Sara Serrano Martínez
Estudiant de doctorat a la Universitat d’Utrecht, on desenvolupa la seva tesi sobre la criminalització de l’infanticidi i els usos de la psiquiatria forense als tribunals espanyols durant el segle XX.
Graduada en Filosofia (Premi extraordinari) per la Universitat de Barcelona i Màster en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de fi de màster (premiat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica) analitzava els discursos mèdics i psicològics sobre el suïcidi a Espanya (c. 1926-1936). Va fer una estada de recerca (beca JAE-Intro) a l’Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, durant la qual va investigar sobre el conceptes de discapacitat intel·lectual, diversitat funcional i l’eina del consentiment informat. Els seus principals temes d’interès són la filosofia de la psiquiatria i la història de la psiquiatria i el dret. [+]

 

Josep Simon
Professor-investigador, Institut interuniversitari López Piñero (IILP-UV). Conservador del Museu d’Història de la Medicina i de la Ciència, Universitat de València.
Ha viscut i treballat a Oxford, Leeds, París, Washington DC, Ciutat de Méxic, Bogotà i Salvador de Bahia. La seva recerca aborda les ciències físiques i el seu ensenyament, les tecnologies mèdiques, i la historiografia de la ciència, la tècnica i la medicina. El seu llibre Communicating Physics (Pickering & Chatto, 2011) rebé el premi Marc-Auguste Pictet. Va coordinar la Comissió de Col·loquis i l’Agenda Arban CBV i ha sigut Secretari de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Va coordinar la Red Colombiana de Patrimonio en Salud i ha dirigit el Instituto Raimundo Russi de Historia Aplicada de la Ciencia, la Técnica y la Medicina. Actualment investiga la innovació pedagògica a Europa, Estats Units i Amèrica Llatina durant la Guerra Freda; el gènere, nacionalisme i internacionalisme en les ciències biomèdiques contemporànies; i les tècniques de l’electrocardiografia i la respiració assistida. [+]

 

John Slater
Associate Professor a la Colorado State University.
Doctor en Literatura per la Brandeis University (Massachusetts, EUA). Les seves línies de recerca giren al voltant de la literatura i  l’oratoria sagrada com a mitjans de difusió del coneixement mèdico-científic al barroc espanyol, a més de la influència de la sàtira en el desenvolupament i adquisició dels coneixements científics. La seva recerca actual aborda la representació dels sabers proto-químics (alquímics o chymicos) als sermons i obres devotes del segle XVII. És autor de Todos son hojas: literatura e historia natural en el barroco español (CSIC 2010), coeditor, amb Maríaluz López-Terrada i José Pardo Tomás, de Medical Cultures of the Early Modern Spanish Empire (Routledge 2014), i coeditor, amb Harrison Meadows de En la vida todo es verdad y todo mentira. Sueños hay que verdad son per Pedro Calderón de la Barca (LinguaText 2016). [+] [+]

 

Ned Somerville
Nascut a Carolina del Nord (EUA), es va llicenciar en Educació Secundària abans de treballar diversos anys com a professor de ciències en un institut públic de Pennsylvania. Durant els darrers set anys ha continuat la seva educació a Barcelona, doctorant-se en Història de la Ciència a la UAB i treballant en els àmbits de l’educació, la museologia i la música. Com a acadèmic, músic i docent, la seva ambició radica en la bona comunicació, la pedagogia activa i el desenvolupament comunitari. [+]

 

M. Luísa Sousa
Historiadora de la tecnologia i investigadora del CIUHCT i professora adjunta del Departament de Ciències Socials Aplicades de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la Universitat NOVA de Lisboa, Portugal.
Ha treballat sobre com la construcció del sistema sociotècnic que suporta l’automobilitat ha donat forma a les actuals pràctiques de mobilitat i usos de l’espai públic i ha transformat els carrers en carreteres o vies públiques. Els seus treballs creuen la història de la tecnologia, la història urbana i la història de l’enginyeria, i està treballant en la història de la mobilitat ciclista a Lisboa. És IP del projecte de recerca “History Lab for Sustainable Urban Mobilities: Lisbon’s cycling policies”, que començarà el 2022. Aquest projecte finançat per la FCT-Portugal promourà un laboratori que reuneixi investigadors de diferents disciplines, responsables de polítiques urbanes, activistes i ciutadans per “mobilitzar la història” en nom de fomentar polítiques de mobilitats urbanes actuals i futures. Recentment ha coeditat, amb Maria Paula Diogo i Cristina Luís, el llibre Ciência, Tecnologia e Medicina na Construção de Portugal. Inovação e contestação, século XX (volumen 4, Ciência, Tecnologia e Medicina na Construção de Portugal, Lisboa: Tinta da China, 2021). [+]

 

Ignacio Suay Matallana
Professor ajudant doctor d’història de la ciència a la Universitat Miguel Hernández i membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero.
Enginyer químic, màster i doctor en història de la ciència i comunicació científica. Ha treballat en el CSIC com a investigador predoctoral i ha realitzat estades d’investigació en la University of Notre Dame, Oxford Brookes University, University of Pennsylvania, Universidade Nova de Lisboa i la Universitat de Buenos Aires. La seua tesi doctoral es va centrar en l’estudi dels experts en anàlisis químiques a l’Espanya dels segles XIX i XX, considerant qüestions com viatges i biografies científiques, llibres de text, espais de la química i controvèrsies científiques. La seua línia d’investigació actual se centra en la història dels laboratoris duaners als Estats Units, Portugal i Espanya, considerant el seu context urbà i geogràfic, la seua relació amb la fiscalitat i l’economia, així com les seues pràctiques científiques i la seua cultura material. Des de 2015 és també secretari de la EuChemS Working Party on the History of Chemistry. [+]

 

Begoña Torres
Ha estat professora Titular d’Anatomia i Embriologia Humana a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB).
Llicenciada en Biologia per la UB, 1984, i doctora en Biologia per la mateixa universitat el 1987. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el 2012. Màster en Logopèdia per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 1998. Màster Multimèdia Educatiu per la UB, 2004. Postgrau en Microscòpia i Microanàlisi de la UB, 1992. Postgrau en Audiologia i Audiopròtesi de la UPC, 2000. Membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana d’Història de la Medicina. Acadèmica Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2012. Aquest mateix any, rep el Premi de Medicina i Sanitat Comarcals de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya pel treball “La caricatura mèdica en Catalunya a principis del segle XX. Una anàlisi de la revista ¡Cu-Cut! (1902-1912)” i el XIXè Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs” del 2015 per “La Sordesa: del gest a la paraula (Segles XIX-XX)”.

 

Jaume Valentines-Álvarez
Investigador i professor adjunt a la Universidade Nova de Lisboa.
Historiador de la tecnologia contemporània de la península Ibèrica, l’interès que roman en els seus variats temes d’estudi i enfocaments és entendre com l’autoritat política i l’autoritat experta es creuen, s’apuntalen, es tensionen (i es resisteixen). Entre aquests temes, trobem les relacions íntimes entre tecnocràcia i nacionalisme en temps de crisis, la política dels artefactes en temps de revolució, la diversió com a antídot a la ignorància, o la construcció comunitària de tecnologies alternatives. Part de la seva recerca (com la que gira entorn d’aquest darrer tema) parteix de la seva docència, i viceversa. Des de 2012, organitza les trobades entre acadèmics, activistes i comunitats locals “Ciència, tecnologia i medicina a les places”. Ha fet estades de recerca a Mèxic, Londres, Granada, Berlín, Ginebra, i actualment ha tornat al Born, com a investigador visitant a l’IHC-UAB, per a desenvolupar el projecte “Museums, classrooms and politics: Scientific and technological culture in the Spanish Transition”. [+]

 

Laura Valls Plana
Investigadora independent.
És llicenciada en Biologia (UB) i doctora en Història de la Ciència (UAB). El 2019 va defensar la tesi titulada “Natura cívica: ciència, territori i ciutat al parc de la Ciutadella de Barcelona a principis de segle XX”, recerca que va realitzar durant més de set anys en el seu temps lliure. Ha publicat articles a revistes com Afers. Fulls de recerca i pensament; Centaurus. International Journal of the History of Science and its Cultural Aspects; i Geocrítica. Cuadernos críticos de geografía humana. Treballa a la Delegació del CSIC a Catalunya, on ha coordinat diversos projectes i accions de divulgació, amb una mirada complexa; entre els quals el projecte Inspiraciència, que relaciona ciència i literatura. Actualment participa, juntament amb l’Oliver Hochadel, en el projecte expositiu del Museu Martorell, al parc de la Ciutadella de Barcelona, que vol explicar la història del museu com a part d’una història més àmplia dels museus de ciències naturals, parcs zoològics i jardins botànics. [+]

 

Carles Vela Aulesa
Investigador de la Universitat de Barcelona.
És doctor en Geografia i Història, especialitat d’Història Medieval, per la Universitat de Barcelona (2005) i màster en Estudis Euro-Àrabs per la Universitat de Girona (1996). Actualment és investigador del projecte Ioculator seu mimus. Performing Music and Poetry in Medieval Iberia (European Research Council, Grant agreement No. 772762, dins del programa de recerca i innovació de la Unió Europea Horizon 2020), on s’interessa especialment pels aspectes econòmics de la presència de músics i altres artistes a les corts reials. Les seves principals línies de recerca han estat l’estudi de les relacions socials i familiars dels grups socioprofessionals, especialment especiers i candelers, així com els mecanismes del comerç local a la baixa edat mitjana. També ha treballat sobre les relacions internacionals de la Corona d’Aragó en època medieval, dins del marc del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans Corpus documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona d’Aragó, que codirigeix amb el Dr. Antoni Riera Melis. [+]

 

Marta Velasco Martín
Professora Ajudant al departament de Ciències Mèdiques de la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM) i investigadora del grup Salud, Historia y Sociedad del Centro Regional de Investigaciones Biomédicas de la UCLM.
Es va llicencia en Biologia a la Universidad Autónoma de Madrid, on va cursar també un postgrau en Estudis Interdisciplinars de Gènere. Va realitzar el doctorat en Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universidad de Salamanca a l’institut de Filosofia del CSIC. La seva tesi doctoral titulada “Genética de Drosophila y género: circulación de objetos y saberes” va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude i Premi Extraordinari de Doctorat del curs 2018-2019. Les seves línies de recerca aborden la història de les dones científiques; l’estudi de la influència del gènere en la construcció del coneixement biomèdic i en els estudis culturals i històrics de la ciència i la tecnologia; i la construcció social de la malaltia als segles XX i XXI, així com les respostes col·lectives i l’establiment de mesures de lluita contra elles des d’una perspectiva de gènere.

 

Alfons Zarzoso
Director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Estudià Història a la Universitat de Barcelona i es doctorà en Història a l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2000 és conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, el qual dirigeix des del 2015. És el president de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (2017-2021). Des del 2001 ha comissariat nombroses exposicions i desenvolupa una intensa activitat en el rescat del patrimoni mèdic a Catalunya. Ha participat de manera ininterrompuda en projectes de recerca sobre història de la medicina des del 1995, tot publicant resultats en forma de llibres i articles de revistes. És membre del Grup de Recerca Consolidat “Treball, Institucions i Gènere” de la Universitat de Barcelona. Imparteix classes en el màster d’Història de la Ciència, a Barcelona i a València, i en el màster d’Antropologia Mèdica, a Tarragona, on és professor associat i membre del MARC. Entre les seves línies de recerca destaquen la cultura material i les representacions visuals en la medicina contemporània i els règims d’exhibició de la ciència en la Catalunya contemporània.