Francis Galton i l’eugenèsia

—La biografia del cosí de Charles Darwin permet explorar episodis «incòmodes» de la història de la biologia.—

Francis Galton (1822-1911) va ser un autor polifacètic, un polímata que va escriure sobre molts temes, incloses la meteorologia, l’antropologia, l’herència, l’estadística, la psicologia, l’eugenèsia i la criminologia. Cosí de Charles Darwin, Galton va passar una joventut una mica desorientada. Es va formar en medicina i va acabar graduant-se en matemàtiques a la Universitat de Cambridge, sense destacar espacialment pels seus resultats acadèmics. La mort de son pare el 1844 li va proporcionar una seguretat econòmica més que notable i va poder gaudir del seu interès per l’aventura, viatjar per l’Orient Mitjà, explorar Àfrica i investigar patrons climàtics. La publicació d’On the Origin of Species del seu cosí Charles va transformar la seua vida intel·lectual. Va dirigir la seua atenció a problemes de la biologia humana, que incloïen l’herència, la psicologia, l’antropometria i el desenvolupament. Va mostrar una gran passió per mesurar i quantificar, i al servei d’aquesta passió va acabar realitzant contribucions importants a l’estadística.

Amb treballs com Hereditary Talent and Character (1865) va plantejar que els trets intel·lectuals, morals i de personalitat es transmeten de pares a fills. El seu interès per aquestes qüestions va continuar i, el 1883, va encunyar el terme «eugenèsia», que tant d’èxit tindrà entre biòlegs de final del segle XIX i principi del segle XX. Des d’un criteri profundament ideològic, Galton va diferenciar entre membres inferiors i superiors de la població i va proposar incentivar la reproducció dels segons per impedir la degeneració de la humanitat. Havia pogut constatar que els individus «inferiors» —aquells que es podien emmarcar dins de les classes populars— es reproduïen de manera molt més eficaç que els membres de les classes altes que Galton descrivia com a «superiors». En aquest context, i seguint els plantejaments evolucionistes del seu cosí Charles, Galton va concloure que la humanitat es trobava en un procés de degeneració, de manera que les futures generacions estarien més marcades per caràcters dels grups inferiors. Va publicar obres dirigides al gran públic per alertar sobre aquesta situació i va reclamar reflexió i acció als poders públics, però les seues idees eugenèsiques mai no van arribar a aconseguir la dimensió dels programes biosocials estatals que portarien a l’esterilització forçada de milers i milers de persones, com va ocórrer no sols a l’Alemanya nazi sinó també als EUA, Suècia i molts altres llocs. Així i tot, la seua identitat històrica ha quedat íntimament lligada a aquestes últimes iniciatives i, per això, és possible que les persones que treballen en biologia hagen desenvolupat una mena d’«amnèsia col·lectiva» respecte de Francis Galton, com han posat de manifest historiadors com Robert Proctor.

Francis Galton (1822-1911). Wikipedia.

Tot i amb això, l’expressió de l’eugenèsia més crua, aquella que tant de patiment va generar, si bé és posterior a Galton, no es pot aïllar fàcilment ni de les seues publicacions ni del desenvolupament de les ciències de la vida i la seua posterior molecularització. Tant la teoria de l’evolució com la de l’herència es van desenvolupar en clara connexió amb les idees eugenèsiques. La relació entre evolucionisme i eugenèsia és multidimensional. Certament, l’eugenèsia no solament es deriva de l’evolucionisme darwinista, sinó que té les arrels en teories procedents de les ciències socials, com les de l’economia política. Tanmateix, no és menys cert que la teoria evolutiva de Darwin va beure d’aquestes mateixes ciències socials. En el seu desenvolupament, autors com Herbert Spencer i Thomas Malthus hi van ser molt influents, encara que en On the Origins of Species Darwin va evitar referir-se de manera explícita als humans. D’altra banda, Darwin mateix, en obres posteriors, com en The Descent of Man, va comentar i va assumir les idees eugenèsiques d’autors com Galton. Aquest interès per associar evolucionisme i eugenèsia va perdurar entre molts dels seus col·legues més pròxims i fins i tot en el seu fill, Leonard Darwin, el qual no solament es va interessar per la confluència entre evolucionisme i eugenèsia, sinó també per la que es donaria entre aquesta i la genètica de principi del segle XX, i així va tenir una influència directa en el pensament de Ronald Aylmer Fischer i en la síntesi moderna de l’evolucionisme.

El desenvolupament de la teoria de l’evolució no es pot entendre sense considerar l’interès que va despertar l’eugenèsia i les investigacions que va motivar. Una cosa semblant va passar en els orígens de la genètica clàssica, a principi del segle XX. Autors fonamentals en el desenvolupament de la genètica, com el britànic William Bateson, es van identificar amb plantejaments eugenèsics i, d’altra banda, centres d’avantguarda en l’estudi genètic com el laboratori de Cold Spring Harbor, als EUA, o els Kaiser Wilhelm Institute alemanys (KWI), concretament el de psiquiatria o el d’antropologia, herència humana i eugenèsia, van ser especialment actius en la investigació eugenèsica durant les primeres dècades del segle XX. Possiblement el cas dels KWI és el més conegut i, per tal com van quedar vinculats al nazisme, semblaria més previsible aquella estreta vinculació entre investigació genètica o biològica i eugenèsia. No obstant això, és important recordar que al laboratori de Cold Spring Harbor, un centre de referència en la investigació genètica, es va crear el 1910 l’Eugenics Record Office, que durant més de dues dècades va dedicar importants esforços a la investigació eugenèsica. El centre va ser dirigit durant les seues primeres dècades d’existència per Charles B. Davenport (1866-1944), amb qui novament s’entrecreua la biografia de Galton.

Exhibició de l’Eugenics Society cap a la dècada del 1930. Wikimedia.

Davenport va passar part d’un any sabàtic (1899-1900) a Londres al costat de Galton i el seu protegit Karl Pearson i va tornar a Amèrica decidit a implementar les investigacions eugenèsiques de què tant havia après en la seua estada londinenca. Va impulsar així la creació de l’Eugenics Record Office, per a la qual va aconseguir finançament de la Carnegie Institution of Washington i d’altres mecenes privats. Així obria les portes un centre que va tenir una gran influència en àmbits ben diversos de la política social, migratòria i científica dels Estats Units d’Amèrica. Però, si un dels pilars de l’activitat del centre va ser la difusió de les idees eugenèsiques i l’impuls de legislacions i polítiques concordes a aquestes, la investigació científica en va constituir l’altre pilar fonamental. Aquesta investigació, ja a partir del 1935, va ser criticada i considerada de baix interès per al desenvolupament de la genètica, però en els seus primers anys d’existència va ser habitualment considerada d’acord amb els estàndards de qualitat internacionals. Així va ocórrer amb les investigacions que es van desenvolupar al centre sobre l’herència del daltonisme, la polidactília o la malaltia de Hungtinton, entre altres.

Persona afectada de pel·lagra. Wikipedia.

Els biaixos de classe o racials es van poder observar més fàcilment en aquelles investigacions centrades en «caràcters» com l’alcoholisme, la criminalitat o la pobresa, que progressivament van anar prenent més protagonisme. Però, fins i tot aquelles primeres investigacions que no es van centrar en «caràcters» morals o intel·lectuals van ser víctimes d’una ideologia reduccionista que ha sigut imperant durant bona part del desenvolupament de les ciències biològiques al segle XX. Així, per exemple, Davenport va realitzar estudis sobre el caràcter hereditari de la pel·lagra sense tenir en compte els factors ambientals amb què ja llavors s’identificava la malaltia i que ben aviat van quedar corroborats. La presència de nombrosos casos en múltiples generacions de determinades famílies el va portar a buscar l’origen genètic de la malaltia i, en canvi, no va percebre la persistència d’una mala alimentació en aquestes famílies; allò que, de fet, explicava la malaltia. Avui no tindríem cap dificultat a identificar les deficiències d’aquella ciència eugenèsica, però en aquell moment les seues investigacions van poder desenvolupar-se amb perfecta normalitat a centres privilegiats de la ciència internacional.

Moltes vegades es cataloga l’eugenèsia o el darwinisme social com a teories  «pseudocientífiques». S’esborra així l’encaix que van tenir aquests plantejaments en la ciència acadèmica durant les primeres dècades del seu desenvolupament. És inevitable percebre en aquestes publicacions una voluntat de «netejar» la bona imatge de les ciències biològiques. Tanmateix, l’anàlisi del desenvolupament històric de l’eugenèsia , discutit en aquest apartat, mostra situacions canviants i complexes, dins de les quals és difícil establir amb precisió els límits de la ciència i les diverses maneres d’acomodació d’aquella eugenèsia a l’interior de la comunitat científica. L’exemple mostra que l’ús del qualificatiu “pseudocientífic” en història de la ciència sol estar carregat tant de condescendència presentista com d’anhels de distanciament respecte a passats incòmodes.

Ximo Guillem Llobat
IILP-UV

Com citar aquest article:
Guillem Llobat, Ximo. Francis Galton i l’eugenèsia. Sabers en acció, 27-01-2021. https://sabersenaccio.iec.cat/francis-galton-i-leugenesia/.

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.