La ciència en l’esfera pública

—Espais, actors i estratègies al servei de la promoció i aprovació social de les ciències.—

Situating Chemistry és un projecte de col·laboració en línia que té l’objectiu de situar els espais en què la química ha sigut practicada al llarg de la història. Permet visualitzar els llocs precisos en els quals les fonts d’arxiu, la premsa periòdica o les publicacions científiques documenten que hi ha hagut un laboratori químic. La informació disponible és molt desigual, perquè depèn de l’estat de la investigació sobre l’activitat científica en diferents èpoques i llocs. Hi ha exemples, com París i algunes altres ciutats franceses, per als quals ja es disposa de molta informació, però n’hi ha uns altres dels quals encara no es disposa a penes de dades. Si ens fixem en l’àrea metropolitana de París a la fi del segle XVIII, comprovarem que la base de dades arreplega la presència de prop de cinc-cents laboratoris actius en una ciutat de poc menys d’un quart de milió d’habitants. Molts d’aquests laboratoris estan lligats a oficines de farmàcia, institucions acadèmiques, l’administració de l’estat o indústries i manufactures. El que més sorprèn, però, és que prop de tres-cents estaven instal·lats a residències particulars, dins de la categoria «domestic».

Recreació dels cursos de química impartits per Gillaume François Rouelle a mitjan segle XVIII al Jardin du Roi de París. Bibliothèque National de France.

Qui van ser totes aquestes persones que van decidir instal·lar un laboratori de química a les seues residències particulars? Per què i per a què van decidir ocupar el seu espai familiar, el seu temps i els seus recursos en la instal·lació i l’ús d’un laboratori químic? No podrem respondre a aquestes preguntes sense entendre el procés que, al llarg del segle XVIII, va traure les ciències experimentals dels gabinets, biblioteques i laboratoris erudits on s’havien practicat, a l’abric de la mirada recelosa de les elits intel·lectuals, religioses i polítiques europees, i sota la indiferència més absoluta de la resta dels mortals. En aquest segle, la ciència va ocupar l’espai públic i va crear nous escenaris per desenvolupar la faceta pública. A continuació, es visitaran alguns dels llocs que van contribuir a aconseguir reconeixement i valor per a les ciències experimentals fins a convertir-les en motor i mesura del progrés moral i econòmic de les nacions sota l’impuls dels moviments il·lustrats.

Amb diferent fortuna segons els territoris, prendre cafè, te o xocolate va adquirir un enorme prestigi entre les elits aristocràtiques europees de la darreria del segle XVII i entre els qui els disputaven tal condició. Per a la ingesta col·lectiva d’aquestes begudes es van obrir a les ciutats europees «cases d’oci i conversa», com les va anomenar Jovellanos, on les exòtiques preparacions acompanyaven els debats sobre les novetats de la política, la literatura i, també, d’allò que llavors es coneixia com filosofia natural i que més tard es va dir «la ciència» o «les ciències». Novetats sobre el món natural i artificial que arribaven a les mans d’aquests ociosos tertulians a través de la puixant premsa periòdica publicada a les capitals europees o en l’abundant correspondència intercanviada entre els qui podien aportar i s’interessaven per noves observacions i experiments sobre fenòmens òptics, elèctrics, magnètics o pneumàtics produïts pels nous instruments filosòfics. Alguns clubs i tertúlies de cavallers van esdevenir autèntics nusos en aquestes xarxes de correspondència, rebent i reexpedint les cartes que major interès podien tenir per als seus socis i corresponsals. D’algun d’aquells clubs van sorgir institucions clau per a la ciència del segle XVIII, com van ser les societats i acadèmies científiques, i objectes fonamentals per a la comunicació com les memòries acadèmiques, germen de les futures revistes científiques especialitzades que van sorgir a la fi de la centúria.

Reunió de la Royal Society presidida per Isaac Newton. Wikimedia.

Pertànyer a aquests clubs va esdevenir un signe de prestigi, de manera que el seu accés va estar molt restringit. Durant molt de temps van ser reductes aristòcrates, però van servir perquè aquestes poderoses i adinerades elits s’interessaren pel que els filòsofs naturals i la creixent i heterogènia comunitat d’observadors i experimentadors havien de dir sobre un món natural del qual, asseguraven, no sols podien oferir observacions i interpretacions, sinó, a més, maneres de dominar-lo i transformar-lo. Atraure l’interès d’aquestes elits era important, sens dubte, però no solament d’interès vivien els filòsofs naturals, també necessitava finançament per a les seues empreses científiques, i d’aquestes reunions van sorgir també les primeres formes de patrocini públic i privat de l’activitat científica, que costejaven expedicions i investigacions que consideraven importants per al prestigi i el progrés econòmic de les seues respectives nacions. Va ser en aquests llocs que es va encunyar un dels lemes clau en la promoció de les ciències experimentals, aquell que afirma que «el coneixement és poder». Com a primeres formes d’associacionisme científic, les acadèmies i societats científiques del segle XVIII van ser essencials per a l’expansió de la ciència pública i perquè hi pogueren accedir sectors de la població tradicionalment exclosos de l’activitat intel·lectual.

L’experimentador britànic Francis Hauksbee (1660-1713) mostra als seus convidats els sorprenents efectes produïts pel fluid elèctric. Wikimedia.

L’electricitat va ser probablement el fenomen de major èxit al segle XVIII, entre altres raons per l’espectacularitat dels seus experiments. El fluid elèctric produït en fer girar grans discos de vidre en contacte amb coixinets de seda feia que joves suspesos del sostre pogueren atraure amb les mans llimadures de metall, que dames i cavallers feren saltar espurnes en acostar-hi les mans o que sentiren l’enrampant pas del misteriós fluid a través dels seus cossos. L’espectacle dels fenòmens produïts per les bombes de buit, les màquines elèctriques o les retortes, forns i alambins dels químics va atraure l’interès de fabricants d’instruments, editors de llibres i conferenciants de tota mena i condició, que van veure com s’obria davant seu un lucratiu mercat. L’interès comercial d’uns i la necessitat de reconeixement social dels altres van trobar en les guspires elèctriques i les reaccions químiques una interessant simbiosi. Els salons de l’alta societat van ser un dels escenaris on aquests experiments van ser mostrats. S’hi van aplegar aristòcrates, viatgers i diplomàtics, comerciants i industrials i prestigiosos professors i experimentadors que van trobar en aquests espais de socialització un excel·lent escenari on donar a conèixer els seus sabers i guanyar per a ells l’atenció i el reconeixement necessari per a les seues incipients carreres professionals.

La utilitat va ser un altre pilar fonamental per a la promoció de les ciències i dels qui les practicaven. Els experimentadors van tractar de convèncer els seus conciutadans que els seus instruments no eren només capaços d’explicar el món, també que podien dominar-lo i transformar-lo. Els cursos públics de física, química i història natural van proliferar a les ciutats europees. A les graderies dels amfiteatres habilitats o construïts a aquest efecte es van congregar estudiants de medicina i farmàcia, comerciants i industrials, viatgers i espies, diplomàtics i aristòcrates, professionals liberals i literats interessats a conèixer el que els experimentadors havien de dir. El treball d’aquests professors, conferenciants i demostradors no va ser senzill, perquè van haver de suscitar l’atenció de públics amb interessos molt variats. Les seues explicacions, demostrades amb experiments executats per hàbils assistents, havien de facilitar l’aprenentatge dels estudiants que en depenien per adquirir els coneixements necessaris per a la seua promoció professional; havien de suscitar també debats científics i filosòfics per a la delectació dels qui hi acudien a la recerca d’un entreteniment intel·lectual; i també havien de donar proves que convenceren industrials i productors de les aplicacions del que s’hi explicava i mostrava. Molts d’aquests cursos van ser organitzats per les societats patriòtiques o societats econòmiques d’amics del país. Impulsades per aristòcrates il·lustrats i terratinents adinerats, les societats econòmiques van finançar viatges d’estudi, cursos per a agricultors i operaris i projectes d’investigació que fomentaren la millora de l’agricultura i la indústria local. Van ser un dels llocs en què la idea de l’aplicació de les ciències al progrés econòmic de les nacions va prendre forma i va penetrar en les societats il·lustrades.

Portada de les Instituciones económicas de la Sociedad de Amigos del País de la ciudad y reino de Valencia, Primera parte. Valencia, Oficina de Benito Monfort, 1777). Biblioteca Valenciana.

Aquest escenari de promoció social de les ciències, de creixent interès filosòfic, econòmic i professional en el qual els filòsofs naturals deien poder explicar què fer amb les seues observacions, experiments i artefactes, permet entendre l’existència d’una quantitat tan gran de laboratoris instal·lats a residències particulars. Les demostracions experimentals fetes a amfiteatres i escenaris públics no solament van ser seguides i observades per un públic curiós. Els assistents a aquestes sessions també es van aventurar a reproduir els experiments, per considerar aquesta la millor manera de comprendre els fenòmens mostrats, alhora que els feia partícips de la producció i circulació de sabers en les tertúlies filosòfiques, on podien narrar amb detall les peculiaritats de les seues investigacions. També era habitual descriure els experiments en cartes i articles dirigits a les noves publicacions periòdiques.

Els laboratoris privats van ser també espais d’ostentació i socialització, i van esdevenir llocs de «concurrència de molts subjectes, que lliures de les preocupacions comunes miren la química com a útil», tal com es referia a aquests públics el farmacèutic madrileny Pedro Gutiérrez Bueno, sorprès de la nodrida afluència d’aquesta gent als seus cursos de química. I van ser, també, llocs d’estudi per als qui preparaven els exàmens i proves pràctiques exigides per a l’obtenció dels seus títols de metges, farmacèutics, cirurgians o enginyers en institucions acadèmiques. encara mancades dels espais i els recursos necessaris per a l’adquisició dels coneixements que exigien als seus futurs titulats. Per invitació o amb pagament previ, per aquests laboratoris privats van circular i van practicar les ciències experimentals generacions de futurs filòsofs naturals i, aviat, científics professionals.

Antonio García Belmar
IILP-UA

Com citar aquest article:
García Belmar, Antonio. La ciència en l’esfera pública. Sabers en acció, 23-12-2020. https://sabersenaccio.iec.cat/la-ciencia-en-lesfera-publica/.

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.