Vides il·lustrades

—Dones i plebeus en la democratització de la ciència.—

Entre el 1797 i el 1803, la premsa quotidiana va donar notícia puntual de les funcions científiques organitzades al Coliseo de los Caños del Peral de Madrid, al Coliseu de Comèdies de València o al Teatre de Santa Creu de Barcelona per un tal Francisco Bienvenido, tal com van rebatejar en aquests mitjans al francès François Bienvenu (1758-1831). Per a l’adelitament, la instrucció o l’interès pràctic dels seus visitants, Bienvenu combinava diversos tipus de demostracions: fenòmens pneumàtics recentment descoberts i explicats per les noves teories químiques, interessants aplicacions pràctiques de la química a l’anàlisi d’aigües i vins, i una infinitat de fenòmens elèctrics i magnètics de gran espectacularitat. Per si això no és prou, també incloïa il·lusions fantasmagòriques, produïdes amb llanternes màgiques i màquines catòptriques, i experiments amb animals vius i morts als quals sotmetia a descàrregues elèctriques o l’acció dels nous gasos. Es pot fàcilment imaginar la sorpresa del públic de les seues representacions científiques. A més de les funcions, les persones interessades eren convidades a inscriure’s en cursos més reduïts, impartits a la seua residència privada, amb horaris i continguts adaptats als assistents. I, per als qui volien reproduir a casa seua aquests experiències o aprofundir en aquests temes pel seu compte i risc, Bienvenu posava a la seua disposició una àmplia gamma de versions dels seus aparells, construïdes per ell mateix i venudes a un preu assequible per a les persones més opulentes del seu públic. També s’oferia com a intermediari per a la importació de París d’altres models anunciats en el seu catàleg. L’atenció postvenda estava també garantida: Bienvenu s’oferia a reparar i millorar els aparells espatllats o antiquats que els seus clients volgueren posar al punt.

Demostrador itinerant oferint “electritzar per un xíling” a Hamburgo, a finals de 1755. (Dibuix de Cornelius Suhr, ca. 1808). Akg images.

L’èxit de les seues funcions, cursos i negocis degué ser gran, atesa la repercussió que van tenir en la premsa quotidiana. És possible trobar més de mig miler de notícies del seu pas per la península Ibèrica, on va realitzar funcions a Cadis, Sevilla, Barcelona, València i Madrid. Les notícies de premsa ofereixen testimoniatge de la nodrida afluència als seus cursos, que el va obligar a obrir torns dobles cada dia. Hi van acudir metges, farmacèutics, artesans, agricultors, nobles, clergues i, també, dones. Bienvenu oferia diversió per als menys instruïts i aprenentatge per als iniciats, amb un variat i flexible programa de lliçons i demostracions que combinaven instrucció, divertiment i utilitat.

Bienvenu no va ser un cas únic, ni de bon tros. Centenars de demostradors com ell van recórrer teatres, places i salons d’Europa oferint sessions públiques en les quals els experiments i les teories científiques més recents es convertien en espectacles populars. La instrucció, el delit o l’interès per les aplicacions atreien gent de classe i condició molt diversa. Per a aquests demostradors ambulants, la ciència s’havia convertit en una forma de vida, com gairebé ho era per a autors de major renom que organitzaven cursos públics de física, química i altres ciències en prestigioses institucions acadèmiques. Bienvenu mateix havia adquirit la seua formació a través d’aquesta mena de cursos públics a París, i també mitjançant la lectura de les memòries publicades en revistes especialitzades o en la premsa periòdica. Va aprendre així a construir i manejar els instruments mostrats en els cursos o descrits en les publicacions, fent servir els nombrosos laboratoris públics i privats existents a les grans ciutats.

Demostracions d’electricitat en un port alemany, segons un disseny de Henry Ritter (1816-1853), a principis del segle XIX. Old Master Drawings.

La immensa majoria d’aquests demostradors ambulants no va realitzar contribucions rellevants a la ciència, cosa que els ha condemnat a l’oblit. Tanmateix, el seu treball va ser molt important des del punt de vista pedagògic: van adaptar instruments i experiments per al seu ús en lliçons i demostracions i van idear maneres de posar els resultats de la investigació a l’abast del públic en general. Els seus cursos i demostracions van ser també essencials per aconseguir que ciències com la física i la química assoliren un ampli reconeixement social i esdevingueren «ciències públiques». La inqüestionable democratització que el cultiu de les ciències va aconseguir durant la Il·lustració no va significar que l’accés fora igualitari, ni tan sols que estiguera obert a tothom, especialment a les dones, que van ser excloses d’aquesta nova empresa intel·lectual, professional i econòmica i a les quals es va voler reservar el paper d’espectadores en cursos i demostracions, o de lectores de la creixent literatura científica escrita per a elles al llarg del segle XVIII per homes de ciència preocupats per l’educació de les dames i, també, interessats pel suculent mercat editorial que aquest públic representava. Les bretxes obertes en aquesta segregació intel·lectual de gènere, però, van ser moltes i algunes de gran transcendència. Marie-Anne-Pierrette Paulze (1758-1836) en va ser protagonista d’una.

Dibuix a ploma i tinta d’Antoine Lavoisier realitzant un experimento de respiració mentre la seva esposa pren notes. Atribuït a Marie-Anne-Pierrette Lavoisier (ca. 1790). Wellcome Collection.

El pintor Jacques Louis David la va immortalitzar al costat del seu espòs, Antoine Lavoisier, en una escena que s’ha convertit en la icona de l’anomenada revolució química. Madame Lavoisier hi apareix com la musa que inspira l’espòs en l’escriptura de les seues revolucionàries memòries, envoltat dels instruments més representatius de la nova química. Aquesta imatge contrasta amb la que ens ofereixen els dibuixos realitzats per ella mateixa, on apareix integrada en els treballs del laboratori, prenent nota dels resultats de les experiències sobre la respiració. La imatge que Marie-Anne Paulze va voler transmetre de si mateixa en aquests dibuixos està molt més pròxima a allò que el seu treball realment va suposar per a la gènesi, la circulació i l’acceptació de les idees atribuïdes al seu espòs.

Retrat d’Antoine Lavoisier i la seva esposa, per Jacque Louis David (1788). Metropolitan Museum (New York).

Les històries de la ciència d’aquest període han destacat la seua tasca com a traductora i gestora de la correspondència científica internacional del seu espòs, gràcies al domini de diversos idiomes. També han subratllat els seus coneixements de dibuix i pintura, adquirits al costat del seu mestre i autor del famós retrat de parella, Louis Jaques David. A ella es deuen les làmines d’instruments amb què es va il·lustrar el Tractat elemental de química del seu espòs, Antoine Lavoisier. I han destacat, també, la seua important tasca en la campanya de persuasió desplegada per Lavoisier i els seus col·laboradors per difondre les seues idees sobre la composició de la matèria i la naturalesa de les reaccions químiques. Per les reunions i tertúlies organitzades per Marie-Anne Paulze a la residència privada de la parella van passar convidats de la talla de Volta o Priestley, i una infinitat de viatgers que van poder conèixer de primera mà els nous experiments i interpretacions que Lavoisier i els seus col·laboradors defensaven en els fòrums acadèmics.

El reconeixement d’aquesta activitat com a col·laboradora en els treballs del seu marit ha eclipsat, tanmateix, la seua tasca creadora. Realitzar les làmines a partir de les anotacions i esquemes de treball suposava un coneixement tècnic dels instruments i el seu funcionament que va més enllà dels mers dots artístics. De la mateixa manera, la traducció dels textos de química, l’escriptura de les cartes de resposta a les desenes de corresponsals, el registre de dades experimentals o la participació en les tertúlies implicava molt més que no el domini de l’escriptura i els bons costums. La Madame Lavoisier musa i assistent del seu marit ha eclipsat durant molt de temps la Marie Anne Paulze traductora, dissenyadora d’instruments i polemista. Caldria preguntar-se si aquest reconeixement com a col·laboradora no està eclipsant també una activitat com a experimentadora i teòrica de la química molt més important del que les normes socials de la seua època li permetien mostrar i del que els historiadors de la ciència posteriors han sabut, o volgut, veure.

Antonio García Belmar
IILP-UA

Com citar aquest article:
García Belmar, Antonio. Vides il·lustrades. Sabers en acció, 24-12-2020. https://sabersenaccio.iec.cat/vides-illustrades/.

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.