Biopolítica i poder mèdic

—El desenvolupament de la indústria sanitària i les noves tecnologies ha tingut conseqüències diverses en la lluita contra les malalties durant el segle XX.—

L’impacte de la indústria sanitària i de les tecnologies associades a la salut ha tingut unes conseqüències espectaculars per a l’esperança de vida i per al domini del cos. Un aspecte important ha estat el desenvolupament de tecnologies capaces de substituir òrgans complets malalts o danyats o de suplir mitjançant accions tècniques o suplements externs dèficits funcionals. Això es va aconseguir en el cas de la diabetis amb el subministrament extern de la insulina per a pal·liar el dèficit pancreàtic, però també en una successió de tècniques destinades a substituir els òrgans danyats per malaltia o per causa d’accidents. Primer va ser el pulmó d’acer, que va salvar tants xiquets malalts de pòlio de morir per asfíxia a causa de la paràlisi dels músculs intercostals que regulen la respiració; més tard el marcapassos, que regula les contraccions cardíaques mitjançant estimulacions elèctriques; poc després va venir la diàlisi renal, i més tard els ventiladors o respiradors artificials, imprescindibles actualment en les unitats de vigilància intensiva dels hospitals. La mateixa idea d’intervenir sobre la funció normal dels òrgans i teixits és la que guia la teràpia hormonal substitutòria i els trasplantaments. Totes elles tenen una característica comuna: la substitució química o mecànica de l’activitat d’un òrgan o la seua substitució física o funcional. L’anomenada medicina regenerativa, basada en els bancs de teixits, que són seleccionats mitjançant tècniques de compatibilitat genètica i el cultiu de cèl·lules mare planteja un futur esperançador i també èticament i científicament controvertit pel poder i els riscos que entranya.

Inauguració de la compra d’un «pulmó d’acer» inventat per prevenir l’asfíxia en pacients afectats per la pòlio. Wikipedia.

Des dels anys 1970 la teràpia hormonal substitutòria va revolucionar els mètodes d’anticoncepció. La píndola anticonceptiva no sols va donar a la dona major llibertat per a l’expressió de la seua sexualitat i un major control de la procreació, sinó que també va reduir la natalitat i va obrir expectatives socials i laborals inèdites per a les dones. Poc després, en els anys 1980, es van començar a practicar les tècniques de fertilització in vitro i reproducció assistida, que van obligar els estats a establir regulacions de l’ús d’embrions humans i a posar límits a les tècniques de clonació animal. En els últims anys, el cultiu de cèl·lules embrionàries pluripotencials o de cèl·lules adultes i cultius de teixits ha impulsat noves possibilitats en el domini de la medicina regenerativa. El seu objectiu és el cultiu i la producció de teixits compatibles amb la identitat biològica del pacient, de manera que mitjançant materials biològics propis o compatibles es puguen recuperar òrgans i teixits danyats.

Recentment les tècniques d’edició genètica han obert noves expectatives mitjançant el tall i la substitució de seqüències d’ADN que activen o inactiven determinats gens associats a malalties concretes. No s’introdueixen nous gens, sinó que es modifiquen els existents. Aquesta modificació es transmet successivament als descendents. És una tècnica emprada en la producció de plantes transgèniques i que s’ha assajat en embrions animals i humans. També la nanofarmacologia aspira a revolucionar el tractament de les malalties infeccioses i oncològiques. Es basa en l’ús de vectors que transporten i alliberen les substàncies en els teixits o cèl·lules diana. Aquestes tècniques tenen un camp d’aplicació prometedor en el tractament de malalties infeccioses i tumors. El domini de la tecnologia mèdica sobre el cos humà ha aconseguit cotes impensables fa a penes unes dècades gràcies al diagnòstic molecular, les cartilles d’identitat genètica i les tecnologies de seqüenciació. Aquest nou escenari ha portat la malaltia al domini de la patologia molecular, la qual cosa revolucionarà el tractament de moltes malalties fins ara incurables. També la intel·ligència artificial i la biònica han desenvolupat membres artificials i exoesquelets, capaços d’establir connexions entre el sistema nerviós central i els òrgans i teixits del cos.

Unitat de Cures Intensives. Teinteresa.es.

D’altra banda, en les primeres dècades del segle XX la dieta i la nutrició es van convertir en dimensions essencials per a la salut i les polítiques socials. La Declaració universal dels drets humans no deixava espai per a la fam com a causa de mort ni de malaltia. Acuitats pels efectes devastadors de les dues guerres mundials i per la gran depressió dels anys 1930, la ciència de la nutrició va tractar de donar resposta a les necessitats fisiològiques de l’alimentació. Primer es va encunyar el concepte de caloria, unitat bàsica clau per a mesurar les necessitats energètiques del cos. Després la investigació es va centrar en els nutrients: proteïnes, greixos, carbohidrats, minerals i vitamines. La investigació experimental i clínica va permetre valorar la seua importància metabòlica i els efectes patològics dels dèficits en forma de malalties de carència. També el procés d’inanició orgànica derivat de la malnutrició crònica. Durant la II Guerra Mundial els camps de concentració van ser un lloc excel·lent per a analitzar els efectes patològics de la fam sobre l’organisme humà. Llavors els nutricionistes van establir patrons de dieta òptima i dieta mínima que van servir de referència per a les polítiques de racionament en temps de crisi de proveïment, de guerra i de postguerra.

Braç biònic. Rewisor.com.

Des de llavors s’han vingut analitzant les propietats nutricionals dels aliments. Amb l’impuls de la FAO es va publicar el Codex Alimentarius i es van analitzar les relacions entre la dieta i certes malalties de carència o l’obesitat, però també sobre els accidents cardiovasculars o el càncer. La relació entre el consum de greixos i la insuficiència de vegetals es va associar als accidents cardiovasculars, la qual cosa va valoritzar les qualitats de la dieta mediterrània i els seus efectes beneficiosos i protectors per a la salut. L’explosió de la indústria alimentària ha tingut la seua més recent expressió en els anomenats aliments funcionals, enriquits amb minerals, vitamines o altres substàncies beneficioses per a la salut, i també en altres aliments en què se suprimeixen components perjudicials per a la salut de certs consumidors. Els productes sense gluten o lactosa, o enriquits amb àcids grassos omega 3, els lactobacilli o l’àcid fòlic constitueixen un nou escaló en la producció d’aliments. Actualment la indústria alimentària i l’ecologisme mostren la doble dimensió del mercat global d’aliments: la capacitat de selecció dels aliments industrialment millorats, però també el retorn als productes de proximitat.

Josep Lluís Barona Vilar
IILP-UV

Com citar aquest article:
Barona Vilar, Josep Lluís. Biopolítica i poder mèdic. Sabers en acció, 15-02-2021. https://sabersenaccio.iec.cat/biopolitica-i-poder-medic/.

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.