Buscar bibliografia secundària

—Els treballs d’història de la ciència apareixen en una àmplia varietat de publicacions que resulta complicat recuperar.—

Les tasques lligades a la comunicació consumeixen gran part del temps dedicat a la recerca. Són tasques molt variades, tant pels mitjans i els registres com per les persones involucrades. Inclouen les diverses formes de comunicació oral i escrita entre col·legues (correu electrònic, reunions de treball, seminaris i conferències o xerrades informals al voltant de la cafetera), l’intercanvi d’informació amb l’administració (sol·licituds de projectes, informes, valoracions) o les activitats lligades a la labor docent i la divulgació (classes, direcció de treballs, tutories, conferències). Sobre totes elles, sobresurten les relacionades amb la cerca i la lectura de les publicacions sobre un tema d’investigació.

El creixement exponencial de la literatura acadèmica dels dos darrers segles va fer necessària la creació d’eines destinades a fer possible una recuperació eficient de la informació científica produïda. Les “revistes de revistes” com el Chemical Abstract van començar a publicar-se des de principis del segle XX amb el fi de facilitar les cerques retrospectives, alhora que servien com a sistemes d’alerta de les publicacions més recents. Les bases de dades bibliogràfiques en línia són hereves directes d’aquells gruixuts volums en paper. Altres eines més recents han estat dissenyades en l’era de l’electrònica i d’internet amb el fi de millorar la cerca d’informació, però també i sobretot per elaborar indicadors bibliomètrics amb els quals avaluar la qualitat de les publicacions i el rendiment acadèmic (Crawford, 1996).

Els volums del Chemical Abstract s’apilen per formar la corba de creixement exponencial de la producció científica en química al llarg del segle XX.

Els sistemes de recuperació de la informació ideats des de finals del segle XIX han estat essencials per a l’organització i el funcionament de la ciència i la tecnologia tal com la coneixem en l’actualitat (Canagarajah, 2002). Han permès la comunicació, però també l’han condicionat i, amb això, han influït de manera decisiva en l’activitat científica mateixa (Metag, 2021). Aquests sistemes han potenciat desigualtats geopolítiques en marginar publicacions rellevants en contextos locals, però sense els estàndards de qualitat requerits pels grans grups editorials (Demeter, 2020; Tennant, 2020). Alguns d’aquests requisits impliquen biaixos relacionats amb l’idioma que afavoreixen les publicacions anglosaxones. En altres casos contribueixen a agreujar les desigualtats de gènere, evidents quan s’analitzen les dades d’autoria de les publicacions més citades (Campbell, 2021). De la mateixa manera, l’ús d’aquests sistemes com a instruments per a la mesura quantitativa de la productivitat i la qualitat de la recerca han afectat greument la forma de produir i comunicar el coneixement científic (Archambault, 2009; Hicks, 2015). Les profundes tensions generades per aquests i molts altres fenòmens relacionats amb la comunicació científica fan d’aquest un terreny en permanent transformació, que deixa ràpidament obsoletes presentacions com la que aquí s’ofereix (De Silva, 2017; Hanganu-Bresch, 2022).

Tots aquests factors tenen un pes diferent depenent de les característiques de cada disciplina científica. En àrees amb escassa institucionalització i forta interdisciplinarietat com la història de la ciència, la tecnologia i la medicina poder conèixer les publicacions sobre un tema és un assumpte encara més complex. A pesar de ser una àrea petita i relativament jove, està afectada per fenòmens semblants a altres disciplines científiques, com el creixement i dispersió de la producció científica, als que ha fet front amb eines específiques o adaptades. Per una altra banda, com en altres àrees humanístiques, el llibre segueix tenint una gran rellevància com a mitjà de comunicació dels resultats de la recerca, una situació poc habitual en moltes disciplines científiques, on l’article de revista és l’espècie dominant de l’ecosistema comunicatiu. La major part de les eines de cerca bibliogràfica permeten recuperar amb alt greu d’efectivitat els articles de revistes acadèmiques, però resulten poc eficaces per a llibres, la presència dels quals en aquestes bases és marginal, si no nul·la, i en gran manera aleatòria. L’especificitat d’aquestes fonts serà abordada en un capítol especial dedicat a traçar l’origen de les bibliografies i el seu ús com a eines per a la recuperació de la informació sobre els llibres publicats en l’àmbit de la història de la ciència.

Un altre tret distintiu rellevant és l’enorme longevitat de les publicacions en aquesta àrea de coneixement. A diferència de moltes altres disciplines, on les noves publicacions deixen de citar-se en a penes uns anys, en el cas de la història de la ciència, com en moltes altres disciplines humanístiques, és habitual entrar en diàleg amb estudis publicats amb dècades i inclús segles de diferència. Finalment, encara que la història de la ciència ha experimentat un notable grau de desenvolupament disciplinar, les seves publicacions estan afectades per una forta fragmentació i dispersió. És habitual trobar treballs rellevants publicats en revistes ubicades en àrees de coneixement molt diferents i, per tant, indexades en bases de dades bibliogràfiques diferents. Una cerca bibliogràfica en història de la ciència ha de recórrer, per tant, a instruments de recuperació de la informació heterogenis per assolir graus d’exhaustivitat acceptables.

A la pàgina de fonts per a la història i la comunicació de la ciència s’ha reunit una àmplia mostra d’aquests recursos ideats per a la recuperació de bibliografia secundària. Han estat seleccionats per la seva especial rellevància per a l’aprenentatge i la recerca en història i comunicació de la ciència i s’han organitzat d’acord amb els criteris seguits en els manuals més populars sobre fonts d’informació (Cordón García et al., 2010). El mode de consulta experta ofereix un accés directe als diferents tipus d’eines, mentre que el mode de consulta guiada proposa un recorregut predeterminat, en què se simulen els passos d’un procés de recerca i s’ofereixen pop ups informatius sobre què són, per a què serveixen i com s’usen cada eina i grup d’eines disponibles. Entre un mode i un altre de consulta, la pàgina pot ser navegada de formes molt diferents, depenent de l’estratègia de cerca dissenyada en cada cas. El que s’ofereix en aquest capítol de Sabers en acció no és més que una presentació històrica de totes elles, en què es mostrarà com van anar sorgint, evolucionant i superposant-se entre si per donar resposta a les necessitats de comunicació científica i, en particular, a les derivades de l’activitat en el camp de la història de la ciència, la medicina i la tecnologia.

El 1914, George Sarton va publicar al volum dos de la revista Isis, considerada actualment com la decana de la disciplina, una revisió crítica de les seixanta dues revistes especialitzades enterament a la història de la ciència de la seva època, i hi va indicar que “no passa un mes, ni una setmana, sense que neixi una nova revista” (Sarton, 1914). Quaranta anys després, Sarton va necessitar cent cinquanta pàgines per escriure la seva First guide for the study of the History of Science, on oferia una llista actualitzada de les revistes d’història de la ciència. Sarton va destacar l’enorme quantitat de revistes recollides, la creixent especialització en disciplines, èpoques i territoris; la diversitat de llengües utilitzades i la vasta extensió geogràfica de les publicacions. Avui resultaria més difícil tenir una imatge global de la producció periòdica en història de la ciència, ja que no comptem amb treballs recents que hagin actualitzat els fets des de finals del segle XX (Corsi, 1983; Beretta, 1997). Ens haurem d’acontentar amb la imatge cartogràfica que ens ofereix el portal Scimago de les cent vuitanta revistes agrupades sota l’heterogeni epígraf “història i filosofia de la ciència”. Encara que podem observar una clara concentració de la producció impresa en la constel·lació de les humanitats i les ciències socials, es pot apreciar com algunes de les revistes “d’història i filosofia de la ciència” se situen en el territori de les ciències que són el seu objecte d’estudi: les ciències experimentals i físico-matemàtiques, la medicina o la tecnologia, essent aquest un indicador clar de l’esmentada dispersió de la producció científica en aquesta àrea.

Distribució de les revistes agrupades en la categoria “història i filosofia de la ciència” al mapa de revistes de Scimago.

Les revistes van idear algunes de les primeres solucions als problemes generats precisament pel creixement exponencial del nombre de revistes i articles publicats, per la dispersió de les publicacions o per la pluralitat de llengües usades, entre d’altres. Moltes d’elles comptaven amb índexs acumulats per facilitar la cerca retrospectiva dins dels seus volums. Aquests índexs es van estendre per recollir les publicacions d’altres revistes de l’àrea, donant lloc a recopilacions de tot allò publicat en la seva àrea de coneixement. Aquest va ser l’origen de l’esmentat Chemical Abstract, vinculat en els seus orígens a la revista Journal of the American Chemical Society, i de moltes altres revistes de resums o abstracts creades en quasi totes les grans disciplines acadèmiques. Així va ocórrer també en el camp de la història de la ciència amb la ja esmentada revista Isis, quan va iniciar el 1913 l’edició anual de l’Isis Current Bibliography of the History of Science (IsisCB), un número extraordinari que recollia els treballs (llibres i articles de revista) publicats en l’últim any i tot el que no estava recollit en números anteriors. Els números de l’IsisCB poden consultar-se a la pàgina de fonts i recursos per a la història de la ciència creada per la History of Science Society. En el darrer número, corresponent a l’any 2020, es van dedicar 40 de les 300 pàgines als índexs d’autors i matèries, la qual cosa dona una primera idea del problema terminològic associat amb tot sistema d’emmagatzematge i cerca d’informació bibliogràfica. En aquesta mateixa línia, la revista Technology and Culture edita des de 1964 la Current Bibliography in the History of Technology.

Encara que l’àmbit d’aquestes dues grans bibliografies ha estat sempre mundial, la cobertura de les historiografies de molts països i altres llengües diferents a l’anglès va ser sempre limitada. Aquest buit va ser el que van tractar de cobrir revistes com Asclepio, que entre 1988 i 1999 va publicar anualment la Bibliografía històrica sobre la Ciencia y la Técnica en España, elaborada des de l’actual Institut Interuniversitari López Piñero amb un esquema molt similar al seguit per la Bibliografia italiana di storia della scienza, elaborada i editada des de 1982 per l’Istituto e museu di storia della scienza, de Florència. Algunes d’aquestes bibliografies disciplinars, d’àmbit nacional o internacional, es van fusionar en la bases de dades History of Science, Technology & Medicine, editada per la multinacional de la informació EBSCO. A més d’IsisCB, la bibliografia italiana i la d’història de la tecnologia, aquesta base de dades dona accés al catàleg bibliogràfic de la Wellcome Library for the History and Understanding of Medicine, un dels majors fons per a la història de la medicina. El resultat és una de les eines més importants en l’actualitat per a la recuperació de bibliografia internacional en història de la ciència, la medicina i la tecnologia. El seu mur de pagament, només franquejable mitjançant costoses subscripcions, la converteix també en un exemple paradigmàtic de privatització del coneixement generat amb recursos públics.

La Bibliografía histórica sobre la Ciencia y la Técnica en España no va formar mai part d’aquest projecte i la seva desaparició va deixar la visibilitat i l’accés a la producció espanyola en història de la ciència a càrrec d’altres bases de dades internacionals (amb hegemonia anglosaxona) o generalistes. Entre aquestes últimes, cal destacar Dialnet, un portal de difusió de la producció científica hispano-lusitana, resultat del treball col·laboratiu d’una àmplia xarxa de biblioteques públiques d’Espanya i Llatinoamèrica, coordinat des de la Universidad de La Rioja (Magriñá Contreras, 2007). Dialnet dona accés a una ingent i creixent quantitat de documents de molt divers tipus: articles de revista, llibres i capítols de llibre, tesis i tesines, actes de congressos, etc. Dins d’aquest conjunt es troben bona part de les publicacions sobre història de la ciència fetes a Espanya i l’Amèrica Llatina. El grup editor d’aquest portal pretén reunir el major nombre i diversitat de documents possible de l’àmbit hispano-lusità, encara que resulta difícil conèixer el grau d’assoliment d’aquest objectiu, ni tampoc els seus límits i biaixos geogràfics o disciplinars, atès que no s’ofereix informació precisa de les fonts de les que es nodreix. En altres paraules, Dialnet permet recuperar una gran quantitat d’informació, però és difícil saber l’abast de les cerques i les zones de penombra o invisibilitat que generen. Aquesta és la gran diferència entre Dialnet i altres portals de difusió com el d’EBSCO per a la història de la ciència respecte als anomenats “índexs bibliogràfics”.

Portada d’un dels últims números de la revista Isis, dedicat a la bibliografia anual. Isis.

Els índexs bibliogràfics emmagatzemen, indexen i donen visibilitat als articles de recerca publicats en una llista tancada de revistes científiques seleccionades d’acord amb criteris de qualitat. Els “índexs” o “sumaris” de les revistes buidades són, doncs, la principal font de referències bibliogràfiques incloses en aquest tipus de recursos. Quan els usem sabem que recuperarem tot el publicat a les revistes indexades. Ni més ni menys. Els Índices del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) són la principal eina d’aquest tipus per recuperar la producció científica en revistes editades a Espanya, inclosa la d’història de la ciència. Va sorgir de la fusió de diversos índexs bibliogràfics especialitzats, entre ells el Índice Médico Español (1964-2003) i l’ISOC (1991-2016), especialitzat en ciències humanes i socials, que era alhora hereu els índexs de ciències socials i d’humanitats, publicats anualment des de 1976. Els Índices del CSIC buiden en l’actualitat més de quatre mil revistes científiques espanyoles, entre elles una mica més de tres-centes cinquanta d’història (Abejón Peña et al., 2009). Encara que els resultats que ofereixen les cerques se solapen en gran manera amb els obtinguts en fer servir Dialnet, la seva consulta és necessària per a contrarestar els seus respectius biaixos.

Un altre exemple d’índex bibliogràfic és Medline, una de les eines de cerca bibliogràfica més importants en l’àmbit biosanitari PubMed. Està creada per la National Library of Medicine i és hereva de l’Index Medicus, un altre exemple de les revistes creades per indexar els articles publicats a les revistes d’una àrea, en aquest cas la medicina. Recopila i permet la cerca d’articles d’investigació publicats en més de cinc mil revistes biomèdiques internacionals, seleccionades amb criteris de qualitat, entre les que hi figuren un bon nombre d’història de la medicina. Pot consultar-se a través de la plataforma PubMed, el principal tret distintiu de la qual és l’ús d’un llenguatge controlat per a les cerques. El seu potent tesaure (MeSH) permet la construcció d’equacions de cerca amb descriptors, qualificadors i operadors booleans, que permeten obtenir resultats amb baixos nivells de soroll (resultats no desitjats) i silenci documental (publicacions pertinents no recuperades). Sota el descriptor genèric “history” poden trobar-se un bon nombre de descriptors específics per a la història de les ciències biomèdiques.

Els índexs de cites van ser concebuts per a l’anàlisi bibliomètrica i l’elaboració d’indicadors de la producció i el consum de publicacions científiques, però s’usen també per a la cerca bibliogràfica secundària. La seva principal característica distintiva és que registren totes les referències bibliogràfiques que apareixen citades a la bibliografia dels articles indexats, la qual cosa permet reconstruir la xarxa de cites i recuperar així les referències bibliogràfiques d’articles i llibres relacionats temàticament. Recordem que a la bibliografia d’una publicació es fa referència a treballs publicats amb anterioritat, i que aquesta publicació pot rebre cites en treballs que es publiquin posteriorment. Així funcionen Scopus i Web of Science i, en part també, Google Acadèmic, que vincula cada registre amb treballs que l’han citat. En el cas de la publicació en història de la ciència, existeix un important grau de solapament entre Scopus i Web of Science, atès que el nombre de revistes és relativament petit i el catàleg dels títols indexats és molt similar. L’interès del seu ús combinat resideix més aviat en les petites diferències en les modalitats de cerca i els sistemes d’anàlisi selectiva de resultats oferts per cada plataforma.

Dels quasi cent vuitanta milions de referències bibliogràfiques que recull Web of Science en l’actualitat, a penes un quart de milió procedeix del grup de revistes inclòs en l’epígraf d’“història i filosofia de la ciència”. En aquest grup, els llibres constitueixen menys d’una cinquena part, mentre que la resta són articles publicats en unes quatre-centes revistes. Aquestes xifres es presten a moltes lectures. La més evident és l’escàs pes que la història de la ciència té al conjunt dels sabers publicats, fins al punt de no comptar amb un epígraf propi. Una altra, no menys important, són les zones de penombra o les invisibilitats que generen els sistemes de recuperació de la informació que, alhora que faciliten l’accés a certes publicacions, condemnen a l’oblit tot el que en queda fora.

Antonio García Belmar
IILP-UA

Com citar aquest article:
García Belmar, Antonio. Buscar bibliografia secundària. Sabers en acció, 05-10-2022. https://sabersenaccio.iec.cat/buscar-bibliografia-secundaria/.

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.