—Com i per què les proves de mutagenicitat van esdevenir part de la ciència i la regulació ambiental des de la dècada del 1970.— L’assaig d’Ames va ser desenvolupat a principis de la dècada del 1970 per Bruce N. Ames (1928-2024) per a detectar els...
—Visions tradicionals i els seus límits en la història de l’agricultura, amb exemples de casos dels Estats Units i el sud d’Àsia.— L’agricultura és fonamental per a la nostra comprensió del món modern. Els models històrics dominants del segle XX,...
—El nostre problema és allò que sabem o allò que ignorem?— En la historiografia de les ciències i les tècniques —i també en els estudis socials sobre la ciència en general— hi ha una llarga tradició de laments sobre les poques coses que sabem sobre...
—Una categoria feminista per a repensar els sabers en un món en crisi.— La pandèmia de COVID-19 ens ha demostrat fins a quin punt la nostra supervivència com a espècie depèn no només de les cures que rebem, sinó també de la cura que proporcionem a...
—L’obra d’un metge que va combinar recerques de laboratori amb la traducció mèdica i la història de les ciències a través dels fons de la biblioteca Vicent Peset Llorca.— La història de Jaume Pi-Sunyer i Bayo (1903-2000) permet conèixer les...
—L’evolució conjunta de les tècniques de laboratori i les interpretacions de la composició en l’anàlisi química del segle XVIII.— La composició és un aspecte central de la química moderna. És habitual diferenciar substàncies per dades relacionades...
L’equip de redacció de Sabers en acció (@sabersaccio) està integrat per personal investigador i professorat de l’Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), així com per especialistes d’altres institucions acadèmiques i centres de recerca dedicats a la història de la ciència, la tecnologia i la medicina.
