—La història d’una fita de la ciència i de la invisibilització de les dones en la ciència a través de les geografies del coneixement.—

 

Un dels episodis clau en el desenvolupament de la biologia molecular és el que  concerneix la identificació de l’estructura del DNA. El desenllaç d’aquesta investigació va tenir lloc fonamentalment a dues institucions britàniques: el Cavendish Laboratory de la Universitat de Cambridge i el King’s College de Londres. En aquest episodi van intervenir aquells que serien premiats amb un Nobel per aquest treball (James Watson (1928-), Francis Crick (1916-2004) i Maurice Wilkins (1916-2004)), però també Rosalind Franklin (1920-1958), a qui tantes vegades se li ha negat el merescut reconeixement. La seua absència entre els premiats amb el Nobel es va poder justificar perquè no es podia concedir el premi a títol pòstum segons els seus estatuts. Tot i així, la falta de reconeixement a la tasca realitzada per Rosalind Franklin es va fer palesa en molts altres contextos i especialment amb la publicació del relat personal sobre el «descobriment» que Watson va publicar el 1968. El llibre va estar envoltat de polèmica des d’abans de la seua publicació. Segons informava The New York Times en primera plana, en un moviment sense precedents, la Harvard Corporation va prohibir a Harvard University Press la publicació d’aquest llibre. Part dels científics retratats per Watson havien mostrat el seu rebuig més absolut a aquest relat i les seues protestes van acabar tenint efecte. El llibre no es podia publicar en una editorial acadèmica, però ben aviat va poder veure la llum en una editorial comercial i es va convertir així en un autèntic best-seller. Aquella polèmica no va impedir que, en gran manera, el llibre definira els paràmetres amb què l’episodi ha entrat en la memòria col·lectiva de biòlegs i biòlogues i de gran part de la societat, malgrat les seues manifestes deficiències.

King’s College, Strand, Londres. Wellcome Collection.

Per entendre millor aquell episodi, més enllà d’individus i idees, pot ser bastant informatiu l’anàlisi dels espais involucrats des de la geografia del coneixement. Les imatges de difracció de raigs X que van ser fonamentals perquè Watson i Crick encertaren en la seua modelització de l’estructura del DNA es van prendre al King’s College. Aquesta institució s’havia fundat el 1829 i va constituir una de les dues institucions que van donar origen a la Universitat de Londres el 1936. Quan al gener de 1951 va arribar Franklin al King’s procedent de París, es va trobar amb una institució en què encara eren visibles les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Els espais plantejaven limitacions físiques evidents i, en concret, a Franklin se li va assignar un laboratori de petites dimensions situat al soterrani i amb un equip antiquat.

Rosalind Franklin (1920-1958). Wikipedia.

Al King’s College, Wilkins, al costat de l’estudiant predoctoral Raymond Gosling (1926-2015), ja havia obtingut alguna imatge del DNA aplicant tècniques de difracció de raigs X abans de l’arribada de Franklin. Aquestes imatges, però, no havien sigut massa reeixides, en gran part a causa de la precarietat de l’equip utilitzat. Franklin va dedicar molt de temps a posar al punt el laboratori per poder dur a terme el seu treball i ho va fer al costat de Gosling, que va passar de ser supervisat per Wilkins a ser supervisat per Franklin, per decisió del director del centre John Randall (1905-1984). L’espai al qual arribava Franklin era, a priori, especialment interessant pels treballs que estaven en marxa i l’experiència acumulada en aquest espai. Els problemes d’infraestructura a què ens referim van ser solucionats gràcies a la seua extensa experiència en l’àmbit de la difracció de raigs X i la seua perseverança. No obstant això, el centre presentava altres limitacions «espacials» que no podien ser revertides per Franklin.

Fotografia 51 del DNA, clau en l’elucidació de la seva estructura. BBC.

El King’s College s’havia format com una institució exclusivament masculina des de la seua fundació a principi del segle XIX. Quan va arribar Franklin, malgrat que les dones ja podien obtenir títols de llicenciatura i fins i tot treballar al centre, encara hi havia vestigis importants d’aquella cultura segregacionista. Aquesta cultura segregacionista no era, ni molt menys, exclusiva d’aquesta institució. El menjador i «club social» del King’s era encara d’accés restringit a homes i les dones només podien menjar al costat dels estudiants predoctorals o fer-ho fora del centre. Aquell important espai de socialització podia servir, en general, per llimar les asprors que entre investigadors sorgien en el desenvolupament del seu treball. D’altra banda, si haguera estat obert a homes i dones també podria haver contribuït a trencar la jerarquia patriarcal que havia caracteritzat la institució des de la seua creació. Tot i amb tot, en el cas que ens incumbeix no va poder més que alimentar les tensions que es van generar entre Wilkins i Franklin. El primer mai no va acceptar que Franklin no fora la seua subordinada, ja fora per la falta de claredat de Randall o pels prejudicis patriarcals que dominaven en un espai com aquell. La tensió entre tots dos va anar augmentant i el conflicte que va generar va ser finalment determinant perquè, a la menor oportunitat, Franklin abandonara el centre. Ho va fer quan, segons reconeixeria Crick anys més tard, estava a un pas d’identificar l’estructura del DNA.

Watson (esquerra) i Crick (dreta) observant un model tridimensional que representa l’estructura del DNA. Materia.

Franklin es va traslladar al Birkbeck College i va abandonar així la cursa per l’obtenció de l’estructura del DNA. Una cursa de la qual ella mateixa mai no va ser conscient. Al poc de temps, Wilkins va facilitar de manera irregular el treball de Franklin a Watson i Crick, sense que aquesta ho sabera. Las imatges que havia obtingut, i la interpretació que n’havia fet, van ser fonamentals per a l’obtenció del model de doble hèlix que llavors van construir Watson i Crick. Encara que no es va fer constar ni en la publicació ni en els discursos que van preparar per a la cerimònia de lliurament del premi Nobel, avui no hi ha dubte sobre la transcendència que va tenir la seua contribució.

Les geografies del coneixement van ser així peça clau en el desenllaç d’aquella investigació i en la posterior injusta distribució de mèrit pel treball realitzat. Aquest episodi ha passat a la història com un cas paradigmàtic del que Margaret Rossiter ha denominat efecte Matilda per tractar d’entendre la desigual distribució de mèrit entre homes i dones en ciència. Una desigualtat que encara resulta ben palpable i per a la qual les autores que s’han centrat en el seu estudi han trobat múltiples explicacions. Finalment, cal destacar que si el King’s College va contribuir com a espai a invisibilitzar la contribució de Rosalind Franklin en aquell episodi, la contribució del King’s College en conjunt també es va veure invisibilitzada tant pel relat de Watson, al qual ens hem referit al principi d’aquest text, com especialment per una imatge que aquest llibre va popularitzar.

Aquella imatge icònica de Watson i Crick al costat del seu model de l’estructura del DNA convertia aquell «descobriment» en el producte del treball de modelització de dos científics. Un treball per al qual la imatge semblava suggerir que només haurien disposat de les peces que constituïen el model i el regle de càlcul que Crick sostenia a la mà dreta, malgrat que avui sabem que no va ser utilitzada en la construcció d’aquest model. Amb aquella imatge, les fotografies del DNA que Rosalind Franklin havia pres per difracció de raigs X desapareixien per complet de l’imaginari col·lectiu en quedar representat aquell episodi per la imatge dels dos herois masculins i el seu model semblant a un Meccano.

 

 

Ximo Guillem Llobat
IILP-UV

 

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.

Lectures recomanades

Maddox, Brenda. Rosalind Franklin: The Dark Lady of DNA. Londres: Harper Collins; 2002.

Sayre, Anne. Rosalind Franklin and DNA. New York: W.W. Norton & Company, Inc.; 1975.

Estudis

Alcalá Cortijo, Paloma et al., coords. Mujer y ciencia: la situación de las mujeres en el sistema español de ciencia y tecnología. Madrid: Fecyt; 2007.

de Chadarevian, Soraya. Portrait of a Discovery. Watson, Crick, and the Double Helix. Isis, 2003; 94: 90-105.

Keller, Evelyn Fox. Reflections on gender and science. New Haven: Yale University Press; 1985.

Livingstone, David. N. Putting Science in its Place: Geographies of Scientific Knowledge. Chicago, University of Chicago Press; 2003.

Maddox, Brenda. Rosalind Franklin: The Dark Lady of DNA. Londres: Harper Collins; 2002.

Olby, Robert. The path to the double helix. The discovery of DNA. Mineola, NY: Dover publications; 1994.

Oreskes, Naomi. Objectivity or Heroism? On the Invisibility of Women in Science. Osiris. 1996; 11: 87-113.

Rossiter, Margaret W. The Matthew/Matilda Effect in Science. Social Studies of Science. 1993; 23: 325–341.

Rossiter, Margaret W. Women Scientists in America. Before Affirmative Action, 1940-1972. Baltimore: John Hopkins University Press; 1998.

Sayre, Anne. Rosalind Franklin and DNA. New York: W.W. Norton & Company, Inc.; 1975.

Schiebinger, Londa. The mind has no sex? Women in the origins of modern science. Cambridge: Harvard University Press; 1991.

Sullivan, Walter. A Book that Couldn’t Go to Harvard. New York Times, 15 Feb. 1968: 1.

Watson, James D. The Double Helix: A Personal Account of the Discovery of the Structure of DNA. New York: Atheneum, 1968.