—Dos protagonistes de la sanitat internacional i de l’humanitarisme mèdic en els anys de la II Guerra Mundial.—

 

La generació de metges que va exercir la seua professió durant el període d’entreguerres (1914-1945) va mostrar una especial sensibilitat per les implicacions socials de la salut i va mostrar un fort compromís enfront dels esdeveniments militars i polítics que directament l’afectaren. El desmembrament de l’Imperi Austro-hongarès, el declivi de l’Imperi Britànic, la crisi del colonialisme, les dues guerres mundials, la gran depressió, l’auge del nazisme i les revolucions obreres van trastocar la geopolítica mundial i donà pas al període de la guerra freda. El desenvolupament científic i tècnic de la medicina, la seua internacionalització i la seua participació en aquests esdeveniments no van ser aliens a la deriva internacional.

Ludwik Rajchman (1881-1965). Sousa Mendes Foundation.

Un protagonista destacat d’aquest moviment sanitari internacional va ser Ludwik Rajchman, metge polonès que després de graduar-se a Cracòvia es va especialitzar en microbiologia en el laboratori d’Ilya Metchnikof, en l’Institut Pasteur (París). Després va ser professor de bacteriologia en el King’s College (Londres), entre 1910 i 1913, i en iniciar-se la Gran Guerra va dirigir el Laboratori Central de la Disenteria (Londres), on va coordinar les estratègies contra de la grip espanyola i la poliomielitis, dues grans tragèdies que es van expandir amb la fi de la guerra. En 1918 va tornar a Varsòvia per fundar-hi l’Institut Nacional d’Higiene i l’Escola Nacional de Sanitat (1923), tots dos finançats per la Fundació Rockefeller. Rajchman va ser gran impulsor de la sanitat internacional durant la seua etapa com a director de l’Organització d’Higiene de la Societat de Nacions. Des d’aquesta talaia va impulsar la creació de xarxes internacionals de cooperació sanitària en diversos àmbits. Va iniciar una intensa campanya de diplomàcia sanitària enfront de les seqüeles de la guerra, les fams, el moviment de refugiats, la lluita contra les epidèmies de tifus i els acords sobre estàndards biològics i serològics. Va ser el vertader impulsor del programa conjunt que la Societat de Nacions va posar en marxa amb el suport i el finançament de la Fundació Rockefeller. La seua implicació personal el va fer desplaçar-se durant dos anys a la Xina com a assessor del govern de Chiang Kai-shek, i hi impulsà un consell consultiu internacional per als assumptes sanitaris.

Palais des Nations (Ginebra). Arxiu de la Societat de Nacions.

L’avanç del feixisme va forçar Rajchman  a abandonar la Societat de Nacions en 1939, però, fins i tot llavors, amb el suport de Jawaharlal Nehru va organitzar una conferència internacional per a la pau. Entre 1939 i 1941 va ser nomenat delegat per a assumptes humanitaris del govern polonès en l’exili, i en 1943 va participar en la creació de l’United Nations Relief and Rehabilitation Administration (UNRRA), que prestà ajuda sanitària i alimentària als països devastats per la guerra. Quan en 1947 l’UNRRA va ser liquidat, Rajchman, amb el suport de l’expresident Herbert Hoover, va impulsar un fons especial per a l’ajuda internacional per  als xiquets: la United Nations International Children’s Emergency Fund (UNICEF), de la qual va ser primer president i com a tal s’encarregà amb urgència de la distribució d’antibiòtics, llet en pols i de fer campanyes de vacunació contra la tuberculosi, entre altres. Amb les tensions derivades de la guerra freda la posició de Rajchman  es va complicar. En el bloc de l’est era sospitós de ser un agent pro nord-americà i, en conseqüència, li van confiscar el passaport diplomàtic polonès. No obstant això, als Estats Units, en plena persecució del comunisme, els macarthistes el van acusar de ser un espia comunista. En 1957 es va veure obligat a abandonar Amèrica i mai hi va tornar. S’instal·là definitivament a França. A Paris va fundar amb Roger Debré el Centre Internacional per a la Infància (ICC) per  formar en pediatria social els treballadors de salut pública de països pobres o en guerra. Va morir en 1965 a Chenu (França). Els oradors en el seu funeral van ser dos dels grans referents de l’europeisme: Jean Monnet i Roger Debré. Mig segle després de la seua mort, l’activisme incansable de Ludwik Rajchman en favor de la salut mundial mereix el reconeixement que no ha rebut mai.

Walter Cannon (1871-1945). Wikipedia.

Per la seua banda, el metge nord-americà Walter Cannon (1871-1945), catedràtic de fisiologia de la Universitat de Harvard, no sols va ser un gran científic i investigador, també va destacar pel seu compromís amb l’activisme polític internacional i la defensa dels drets humans. Durant dues dècades va fer les seues primeres investigacions sobre fisiologia de les emocions entre 1897 i 1911. Els seus treballs van demostrar que l’emoció activa tant el sistema nerviós autònom, com l’adrenalina i així es produeix un estat d’estimulació que pot arribar a convertir-se en una reacció d’alerta semblant a la que produeix una amenaça o la por. A la fi de la Gran Guerra, en 1917, Cannon es va incorporar a l’exèrcit americà. Va treballar llavors com a metge en hospitals de campanya d’Anglaterra i França, on va poder observar el desencadenament del xoc traumàtic i la concatenació dels fenòmens fisiològics que el produeixen. Després de la guerra va tornar a Harvard per concentrar-se en l’anàlisi de la complexitat de la neurotransmissió química. Va ser llavors quan va proposar el concepte d’homeòstasi  (1926), concepte clau per a entendre els mecanismes de regulació orgànica, que desenvolupà la idea inicial de Claude Bernard sobre el milieu intérieur o medi intern. El concepte d’homeòstasi es va convertir en paradigma fonamental de les ciències de la vida per a comprendre i analitzar la idea de la integració orgànica. Els seus estudis sobre les emocions i la seua noció d’homeòstasi van obrir les portes al desenvolupament de la medicina psicosomàtica.

Portada del Medical Bureau and North American Committee to Aid Spanish Democracy de gener de 1938. Pinterest.

A més d’aquesta faceta de científic i investigador, és important també reconèixer que Walter Cannon es va convertir en una figura pública important en el domini de la política i l’activisme mèdic internacional. Durant la seua implicació com a metge durant la guerra conegué Europa de primera mà i l’amenaça del feixisme, i mantingué una estreta relació amb investigadors de tot el món, entre ells, el fisiòleg espanyol Juan Negrín, a qui va conèixer a Leipzig, quan Negrín era un jove deixeble de T. von Brücke i investigador en l’Institut de Fisiologia més famós d’Alemanya. Walter Cannon va ser conscient del drama que amenaçava la República espanyola i del nexe entre el colp militar franquista de 1936 i l’avanç del feixisme internacional. Per això va participar activament en organitzacions d’ajuda a metges refugiats. Va presidir l’Oficina Mèdica Americana per a l’Ajuda a la Democràcia Espanyola (American Medical Bureau for the Aid to Spanish Democracy) i la Societat Mèdica Americano-soviètica (American-Soviet Medical Society). Malgrat el creixent anticomunisme que es va anar estenent entre els conservadors nord-americans, Walter Cannon va defensar sempre la llibertat i el compromís social i es negà a acceptar postures autoritàries antidemocràtiques. Juntament amb Edward Barsky i altres metges es va implicar activament en la Brigada Lincoln durant la Guerra d’Espanya, molt crític amb la intolerable neutralitat del govern dels EUA. Cannon representa els trets i els valors del més pur científic honorable, no sols per la seua inqüestionable contribució a la ciència, sinó també pel seu compromís polític amb els valors de la llibertat i els drets humans.

 

 

Josep Lluís Barona Vilar
IILP-UV

 

Com citar aquest article:
Barona Vilar, Josep Lluís. Ludwik Rajchman i Walter Cannon. Sabers en acció, 10-02-2021. https://sabersenaccio.iec.cat/ludwik-rajchman-i-walter-cannon/.

 

 

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.

Lectures recomanades

Barona Vilar, J.L. The Rockefeller Foundation, International Diplomacy and Public Health. London: Pickering & Chatto; 2015.

Borowy, Iris, Coming to Terms with World Health. The League of Nations Health Organisation 1921-1946, Frankfurt am Main: Peter Lange, 2009.

Brunton, D. (ed.) Health, disease and society in Europe. A source book. Manchester: Manchester University Press / Open University; 2004.

Weindling, P. (ed.), International Health Organisations and Movements, 1918–1939, Cambridge: Cambridge University Press; 1995.

Estudis

Balinska, Marta A. For the Good of Humanity : Ludwik Rajchman, Medical Statesman (Translated by Rebecca Howell). Budapest: Central European University Press; 1998.

Barona, J.L.; Bernabeu Mestre, J. La salud y el estado. El movimiento sanitario internacional y la administración española (1851-1945). Valencia: PUV; 2008.

Brooks, Ch.C.; Koizumi, K; Pinkston, J.O. The life and contributions of Walter Bradford Cannon 1871-1945. New York: State University of New York; 1972.

Cueto, M. (ed.), Missionaries of Science: The Rockefeller Foundation and Latin America. Bloomington: Indiana University Press; 1994.

Löwy, I. and Zylberman, P. “Introduction. Medicine as a Social Instrument: Rockefeller Foundation, 1913–45”, Studies in the History and Philosophy of Biology and Biomedical Sciences 31:3 (2000), 365–379.

Palfreeman, L. ‘Salud! British Volunteers in the Republican Medical Service during the Spanish Civil War’. Sussex: Academic Press/Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies; 2012.

Wetherby, A. The Medical Activists: Humanitarians, Activists, and American Medical Relief to Spain and China, 1936-1949, Unpublished PhD Thesis, Oxford, 2014.

Wolfe, E.l. Walter B. Cannon, Science and Society. Boston: Harvard University Press; 2000.

Zunz, O. Philanthropy in America: A History. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2011.

Fonts

Cannon, W.B. The wisdom of the body. New York: W.W. Norton & Co.; 1939.

Ludwik Rajchman Lecture before the Royal Society of Medicine, 9 April 1924. Archives of the League of Nations, Dos. 34707, 1924, 1 doc, cart. 931.

Melville D. Mackenzie, Medical Relief in Europe. Questions for Immediate Study. London, Oxford University Press, 1942.

Pàgines d’internet i altres recursos

Walter Bradford Cannon. Wikipedia. Disponible en aquest enllaç.

Ludwik Rajchman. Widipedia. Disponible en aquest enllaç.

UNRRA-In the Wake of the Armies. The National Film Board Canada. Disponible en aquest enllaç