—Sabers en acció: Noves formes de pensar la ciència, la tecnologia i la medicina.—
El projecte Sabers en acció ofereix un recorregut històric per la ciència, la tecnologia i la medicina. És un projecte col·laboratiu d’humanitats digitals que explora les possibilitats dels recursos electrònics per a fugir dels camins fressats, tant quant al mitjà com al missatge, mitjançant nous protagonistes, espais, objectes i problemes. S’aborden una gamma variada de disciplines, des de l’astronomia a la farmàcia, passant per la història natural, la física o la medicina, de manera que s’aprofundeix en les seues transformacions i interaccions. Encara que l’objectiu és didàctic i divulgatiu, els materials estan sòlidament fonamentats en la recerca històrica i permeten endinsar-se en recerques més especialitzades d’aquests temes.
Sabers en acció mostrarà les diferents formes en què històricament s’ha comunicat el coneixement científic, inclosos formats i temps tan remots com aquest papir de més de 2000 anys amb fragments dels Elements d’Euclides. Wikimedia.
Sabers en acció segueix les noves tendències amb a un abordatge més inclusiu de diverses maneres de conèixer, tant dels que són dins de societats concretes, com de la varietat de sabers en acció dins de societats diferents en un mateix període històric, sense deixar de costat les seues variades formes d’interacció. Tal com ha assenyalat l’historiador Peter Burke, aquesta perspectiva implica tenir en compte sabers i pràctiques habitualment oblidats en les històries de la ciència, la tecnologia i la medicina, la qual cosa obliga a pensar les causes de la seua exclusió. Per això, ha estat analitzada tant l’aparició de sabers com d’ignoràncies, així com la seua circulació, els seus usos insospitats i les consegüents transformacions. Tot això suposa posar un major èmfasi en els processos de circulació mitjançant l’ús de noves escales d’anàlisis, tant temporals com espacials. Quan s’adopten aquestes noves perspectives, moltes particions geogràfiques i temporals, de vegades considerades com a naturals, es revelen com a part dels prejudicis que salvaguarden els relats hegemònics fins a fer-los gairebé inexpugnables. Repetits fins a la sacietat en manuals, celebracions i altres formes de litúrgia acadèmica, aquests relats fan penetrar una gran varietat de discursos que legitimen l’exclusió de perspectives alternatives, les quals solament poden sobreviure en forma de coneixements esotèrics, esdeveniments pintorescos, curiositats etnogràfiques o veritats de bufó, és a dir, són tolerades en la mesura que mantenen una limitada capacitat d’acció.
Les interseccions entre art i ciència, com il·lustra aquesta imatge de l’exposició L’univers à l’envers, Plonk et Replonk, al Musée des Confluences de Lió (2020), seran freqüents en el recorregut que s’ofereix en Sabers en acció. Arts in the City.
El projecte Sabers en acció pretén no solament estudiar la ciència, la tecnologia i la medicina en el passat. També persegueix restituir la capacitat d’acció del saber històric per a pensar millor el present i imaginar altres futurs. Un primer pas és crear condicions de possibilitat per a qüestionar els relats dominants mitjançant noves formes narratives, continguts alternatius i altres perspectives. Sense descartar altres vies, en aquest projecte s’han explorat les virtuts del relat curt per tal d’atacar punts vulnerables de les grans narracions. Es tracta de posar en qüestió els discursos hegemònics mitjançant tàctiques de narrativa guerrillera, a través d’incursions ràpides i punyents en episodis històrics dominats per relats de grans genis, moments crucials, moralisme epistèmic i trajectòries de progrés. S’ofereixen eines per a pensar críticament els biaixos de gènere, els relats eurocèntrics, les imatges cientificistes i les relacions entre saber i poder. Per això, molts apartats estan destinats a reconfigurar mirades, reenquadrar escenaris i repensar la rellevància de contextos, personatges i esdeveniments. Juntament amb la subversió i la irreverència, es persegueix oferir materials per a pensar críticament la ciència, la tecnologia i la medicina dins d’un conjunt global i canviant de sabers en acció.
Tal com s’ha dit, aquestes qüestions s’aborden mitjançant relats curts i autosuficients. Tots disposen d’una bibliografia extensa per a sadollar la curiositat dels públics més llaminers. Estan organitzats segons dos tipus d’eixos complementaris, un de cronològic i un altre de temàtic. El primer està configurat per cinquanta textos curts organitzats entorn dels grans períodes de la història de la ciència, la tecnologia i la medicina. Per a emprendre la navegació s’han triat coordenades familiars que, tal com s’ha indicat, s’han de posar immediatament en dubte, tant per l’enquadrament geogràfic com per la compartimentació cronològica, manllevada de les grans narracions que precisament es tracten de qüestionar. Cadascun dels deu períodes històrics s’aborda amb cinc breus textos estructurats entorn de personatges, espais, instruments o experiments particulars, no sempre els més coneguts. Encara que es poden trobar totes les entrades ordenades segons aquestes ordenacions cronològica i temàtica, també és possible passejar per aquests capítols amb la curiositat dels rodaires, seguint itineraris peculiars, els quals poden ser encara més interessants per a persones independents i apassionades, disposades a vagarejar per carrers sinuosos i paisatges estranys, fora de les recomanacions turístiques habituals.
Les dones han exercit un paper destacat en la història de la ciència que ha estat sovint invisibilitzat. Sabers en acció pretén contribuir a la visibilització de la tasca històrica realitzada per dones en la ciència, la tecnologia i la medicina, com aquestes analistes de productes químics de la Dow Chemical Company durant la dècada de 1940. Science History Institute.
D’aquesta manera, es pot passar, a la velocitat d’un clic, dels temples antics als moderns ciclotrons, del monestir medieval al laboratori de biologia molecular, dels gabinets de curiositats del segle XVI als museus de ciència del segle XX, de l’obrador de l’alquimista al taller del fabricant d’instruments de precisió o a la moderna indústria farmacèutica. Es recorren a pas lleuger aules, hospitals, salons, museus d’història natural, indústries químiques, acadèmies, tribunals, casernes, amfiteatres, seminaris de recerca i altres espais de ciència pels quals discorren reactius, animals dissecats, mostres microscòpiques, màquines de buit, alambins, proves clíniques, herbaris, bales màgiques, models tridimensionals, bacteris, telescopis, tubs de descàrrega i altres instruments de demostració o precisió. El recorregut permetrà també conèixer una gran varietat de pràctiques, coneixements tàcits i estàndards que acompanyen, de manera invisible, l’ampli espectre de sabers en acció.
La història dels sabers no es pot entendre sense la cultura material dels canviants espais en què es va investigar, es va ensenyar i es va comunicar el coneixement. Així, els instruments científics, com aquesta màquina de Wimshurst pertanyent a l’Institut Lluís Vives de València, seran protagonistes destacats de Sabers en acció. COMIC. Comissió d’Instruments Científics.
Juntament amb la varietat d’espais, objectes i pràctiques, també es mobilitza en els cinquanta capítols una nòmina extensa de personatges més o menys coneguts. Es poden conèixer trets sorprenents de personatges famosos, com Aristòtil, Plini, Galè, Galileu, Antoine Lavoisier, Louis Pasteur, Marie Curie o Ignaz Semmelweis. També es presenten altres personatges gairebé desconeguts, encara que amb un paper potser més rellevant per als temes tractats: cosmògrafs com Rodrigo Zamorano, divulgadores com Jane Marcet, la física britànica Mary Somerville, el metge polonès Ludwik Rajchman o l’investigador nord-americà Frank Oppenheimer, dissenyador dels nous museus de ciència del segle XX i el nom del qual ha estat ocultat per la fama d’un germà més famós. Altres personatges són tan inclassificables com Francis Galton, un autor amb àmplia gamma d’interessos i creacions, el nom de les quals també ha estat enfosquit pel seu cosí Charles Darwin. Com és lògic, en els capítols que segueixen s’esmenten un gran nombre de dones, més o menys conegudes i invisibilitzades, des d’Hipàtia fins a Rosalind Franklin, i s’ofereixen noves perspectives per a reconsiderar activitats i espais on moltes dones anònimes van crear i van mobilitzar sabers de tota mena. No solament apareixen personatges de ciència. Friedrich Hölderlin, Gustave Flaubert, Thomas Mann, Wolfgang Goethe, Francisco Goya o Mary Shelley, des del món de la ficció, ofereixen punts de vista molt valuosos per a entendre la ciència, la tecnologia o la medicina del seu temps.
La segona part del nostre recorregut és temàtica i té una estructura encara més lliure, però sempre mitjançant relats curts, presenta una vintena de temes, com ara “Ciència i gènere”, “Alimentació i salut”, “Ciència i religió”, “Els públics de la ciència”, “Pluralisme mèdic”, “Ciència i literatura”, “Bogeria, medicina i societat”, “Cultura material”, “Epidèmies en la història” o “Medi ambient”, entre molts altres. Es tracta d’un abordatge complementari al cronològic, que permet establir comparacions, cobrir buits i pensar els biaixos deixats pels grans períodes de les narracions tradicionals. Les entrades són redactades per un ampli equip de personal investigador i professorat de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i de l’Institut Interuniversitari López Piñero, juntament amb professorat d’altres universitats i centres de recerca. En total, un equip de més d’una vintena de persones, especialistes en diverses àrees i períodes, que uneixen els seus esforços per a oferir noves perspectives de la història de la ciència, la tecnologia i la medicina mitjançant aquest doble recorregut temporal i temàtic que comença amb aquesta primera entrada. Bon viatge!
José Ramón Bertomeu Sánchez
IILP-UV
Per a saber-ne més
Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.
Manuals
Fara, Patricia. Science: A Four Thousand Year History. OUP Oxford, 2006. (trad. cast. Barcelona: Ariel, 2009)
Lightman, Bernard V. (ed.) A companion to the history of science. Chichester, UK : John Wiley & Sons ; 2016.
Pestre, Dominique et al. (eds.) Histoire des sciences et des savoirs. Paris: Éditions du Seuil, 2015.
Porter, Roy et al. (ed.) The Cambridge History of Science. Cambridge: Univ. Press; 2003-2018.
Historiografia
Burke, Peter. What Is the History of Knowledge? Cambridge: Polity; 2015.
Burke, Peter. «History of Knowledge. A Response». Journal for the History of Knowledge 1, (2020): 7.
Delbourgo, James. «The knowing world: A new global history of science». History of Science, 2019.
Gavroglu, Kostas. O Passado das Ciências como História. Lisboa: Porto Editora, 2007.
Golinski, Jan. Making Natural Knowledge. Constructivism and the History of Science. Cambridge: University Press; 1998.
Govoni, Paola. Che cos’è la storia della scienza. Roma: Carocci; 2018.
Joas, Christian, Fabian Krämer, y Kärin Nickelsen. «Introduction: History of Science or History of Knowledge?» Berichte Zur Wissenschaftsgeschichte 42, n.o 2-3 (2019): 117-25.
Kragh, Helge. An Introduction to the Historiography of Science, Cambridge, University Press; 1982 (trad. cast. (Grijalbo, 1987).
Krige, John, ed. How Knowledge Moves: Writing the Transnational History of Science and Technology. Chicago: University of Chicago Press; 2019.
Oreskes, Naomi. Why Trust Science? Princenton: PUP; 2019.
Pestre, Dominique. Science, argent et politique. Paris: Editions Quæ ; 2003 (trad. cast. Buenos Aires, 2005 / cat. Obrador Edèndum, 2008).
Romano, Antonella. «Making the History of Early Modern Science: Reflections on a Discipline in the Age of Globalization». Annales. Histoire, Sciences Sociales: 70 (2015): 307-34.
Rossi, Paolo. Las arañas y las hormigas. Barcelona: Crítica; 1990.
Schaffer, Simon. «Les cérémonies de la mesure». Annales. Histoire, Sciences Sociales 70 (2015): 409-35.
Recursos d'internet
Bertomeu Sánchez, José Ramón (ed.) Una introducción a la historia de la ciencia, la tecnología y la medicina. Disponible en aquest enllaç.
Daston, Lorraine. The Future of the History of Science: What isn’t the History of Knowledge?, 2018. Disponible en aquest enllaç.
Institut Interuniversitari López Piñero. Disponible en aquest enllaç.
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Disponible en aquest enllaç.
