La ciència contemporània

—La transformació del règim de producció de sabers i la història com a eina per a reflexionar sobre el present i el futur de les ciències.—

La història de la ciència és una branca de la historiografia relativament jove, però amb una àmplia i variada tradició, tal com s’ha vist en apartats anteriors. De fet, en el seu afany per comprendre l’evolució històrica de les ciències, els professionals de la disciplina han tractat de caracteritzar la manera en què s’ha  produït el coneixement científic fent ús de vaig diverses aproximacions. Entre els plantejaments més recents es troben els de l’historiador de la ciència francès Dominique Pestre, que en el marc dels seus estudis sobre les relacions entre la política, els mercats i la construcció de coneixement científic, va desenvolupar la noció de règim de producció de sabers. Aquest concepte fa referència als diferents elements, entre els quals s’inclouen institucions, creences, pràctiques i regulacions polítiques i econòmiques, que delimiten el lloc i la manera de ser de la ciència, i fan d’aquesta una categoria dinàmica, amb una estructura complexa i sense regles estrictes ni predeterminades que només pot ser descrita d’acord amb una mirada històrica.

Proves de pressió hidràulica per a obusos d’acer fos (1916). Ministère de la Culture (France).

L’existència  de diferents règims de producció de sabers al llarg de la història permet representar grans variacions en la manera de producció del coneixement científic i les seues relacions amb la societat. Es tracta de processos complexos que es realitzen de manera contínua a través d’elements les relacions dels quals es van reconfigurant amb el pas del temps. Per exemple, lluny d’acceptar que la ciència va gaudir d’autonomia i independència fins a les dècades finals del segle XX, las investigacions en història de la ciència mostren com la creació i la circulació del coneixement científic ha estat, almenys des del Renaixement, estretament relacionades amb motivacions polítiques i ideològiques, així com amb factors econòmics de diversos tipus. En altres paraules, el desenvolupament científic, mèdic i tecnològic ha estat modelat per un context històric en què han mediat diversos ingredients, entre els quals figuren els discursos hegemònics, els valors socials, les pràctiques i les normes predominants, regulacions polítiques, etc. Per a la història de la ciència resulta, per tant, molt rellevant l’anàlisi de les maneres canviants d’articular i regular la producció científica per a pensar històricament els canvis en el règim de producció de sabers.

Línia de producció d’avions de combat de la Bell Aircraft Corporation a Wheatfield, Nova York (1940-1945). Wikimedia.

D’aquesta manera, sota aquestes premisses, resulta possible abordar les complexes i variables relacions entre ciència i poder polític i militar, uns vincles existents des de temps arrere, però que es van redefinir al llarg del segle XX per a adquirir unes característiques pròpies i diferenciades. Sens dubte, les dues grans guerres del segle XX permeten aprofundir en la manera en què es van establir els vincles entre tecnociència i indústria militar. D’una banda, la Primera Guerra Mundial, caracteritzada com una guerra industrial a gran escala entre nacions industrialitzades, va suposar el naixement d’un complex militar i industrial que va servir d’estímul per a l’economia corporativa moderna. No en va, productors de municions com Brunner, Mond i Nobel van gaudir d’una injecció enorme de fons públics. Començava a albirar-se com la inversió pública en ciència garantia rèdits a les nacions.

«Àtoms poderosos», il·lustració publicada al Chicago Tribune el 1945. Nuclear Secrecy.

De la mateixa manera, la Segona Guerra Mundial va jugar un paper decisiu en la imatge que es va projectar i la importància que van adquirir la ciència i els científics. De fet, en acabar la contesa es va consolidar i es va institucionalitzar la investigació amb finalitats militars, amb l’objectiu d’aconseguir la superioritat tecnològica que oferia la ciència i que era capaç (o almenys així es percebia) d’assegurar el domini militar. Una cosa que molts científics i responsables acadèmics van veure amb bons ulls, perquè va suposar una injecció important de recursos econòmics per a la investigació, a costa, això sí, que es difuminaren les fronteres entre investigació civil i militar. En aquest sentit, la indústria d’armaments va fondre parcialment els seus objectius i procediments amb els de la investigació cientificotecnològica, amb el beneplàcit d’aquesta última.

Tots aquests factors van conduir en les últimes dècades del segle XX, a una transformació del règim de producció de sabers que va alterar l’equilibri entre la ciència pública i la ciència privada i industrial. L’auge dels mercats financers i l’aparició de nous organismes supranacionals no sols van reduir les funcions dels estats i modificaren els mecanismes tradicionals de legitimació, sinó que també van convertir la tecnociència, vinculada orgànicament amb el món industrial, en un bé financer a controlar per a triomfar. Entendre la manera en què històricament s’han articulat aquestes relacions i aliances entre la ciència i la tecnologia i els poders polítics i econòmics permet també comprendre millor el món en què vivim, i alhora serveix per a plantejar una reflexió final sobre per a què serveix la història. Tal com posen de manifest de diversa manera els capítols dedicats a altres èpoques, el coneixement històric pot ser tremendament útil per a il·luminar debats sobre polítiques públiques i legislacions vigents. La història permet identificar els esdeveniments actuals en el marc de processos de llarga duració, sovint afectats per una gran complexitat, sota la pressió d’interessos polítics i econòmics, així com forces socials i culturals molt diverses. L’anàlisi històrica permet la cerca de patrons, ruptures i continuïtats, la integració de múltiples contextos i l’estudi d’interaccions complexes entre les diverses societats i cultures amb la ciència, la tecnologia i la medicina de cada moment. D’aquesta manera, a través de l’estudi de la complexitat, es poden qüestionar molts mites que impedeixen pensar adequadament les situacions del present. A més de plantejaments obertament cientificistes i de la ideologia de la modernització, la mitologia sobre el saber científic continua present en molts discursos i textos de divulgació i ensenyament. Es tracta d’imatges que transmeten implícitament tota una sèrie de concepcions i valors sobre la ciència, la tecnologia i la medicina i les seues relacions amb la societat, la major part de les quals han sigut qüestionades, quan no obertament rebutjades, per la investigació acadèmica.

«Informe de la bomba atòmica, el major èxit de tota la història, resultat dels esforços combinats de la ciència, la indústria, la força de treball i l’exèrcit», per Clifford Berryman (Paperless Archives, 1945). Paperless Archives.

El projecte Sabers en acció tracta de desmuntar les mitologies més freqüents sobre la ciència i presentar nous relats, personatges, espais i problemes, més concordes amb les tendències recents en la investigació històrica. A través d’aquest llarg viatge en el temps, des del món antic fins a l’actualitat  més recent, s’ha posat de manifest que la ciència, la tecnologia i la medicina són activitats socials el desenvolupament de les quals respon a normes i valors característics d’entorns històrics concrets. Són maneres de saber i fer íntimament vinculades a trets  socials, polítics i culturals que també contribueixen a modelar. Els capítols del segon volum del projecte oferiran més exemples en aquesta direcció a través de diversos temes transversals de llarg recorregut. D’aquesta manera, a través d’aquesta doble aproximació cronològica i temàtica, el projecte Sabers en acció permet establir un diàleg fructífer entre passat i present de la ciència, la tecnologia i la medicina. La història permet explorar, analitzar i entendre millor la coproducció de totes aquestes activitats i, d’aquesta manera, oferir ingredients per a reflexionar críticament sobre  molts dels problemes del present i tractar d’imaginar un futur millor.

Pedro Ruiz-Castell
IILP-UV

Com citar aquest article:
Ruiz-Castell, Pedro. La ciència contemporània. Sabers en acció, 26-02-2021. https://sabersenaccio.iec.cat/la-ciencia-contemporania-cat/.

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.