—Les claus culturals i sociopolítiques d’una nova especialitat mèdica.— A finals del segle XVIII, el metge escocès Alexander Crichton es lamentava de la poca atenció que havia rebut fins llavors (especialment, entre els seus col·legues de professió)...
—La importància de la religió en el pensament del pare de la ciència moderna.— Més enllà del mite de la revolució científica, la figura d’Isaac Newton (1642-1727) és reconeguda com una de les més destacades i influents de tots els temps. No...
—L’obertura dels cadàvers en l’edat mitjana i el Renaixement, un problema mal plantejat i pitjor interpretat.— Una de les imatges més persistent, relacionades amb el pretés fre posat per la religió a l’avanç del coneixement, és la...
—Els estudis dels darrers anys han revisat les relacions entre ciència i religió al llarg de la història.— Quan pensem en la relació entre ciència i religió, la idea que amb més rapidesa creua la nostra ment és probablement la de xoc i conflicte....
—L’espai domèstic com a territori per a pensar les contribucions de les dones i les qüestions de gènere.— Les llars són espais de coneixement. En elles han estat preparats i es preparen aliments i medicines, també s’han narrat, après,...
—Gènere, biomedicina, cultures visuals i tecnologies reproductives.— En la cerca d’una definició de cos, els estudis de gènere mostren la seva historicitat. El canviant significat del terme evoca una genealogia de cultures científiques que...
L’equip de redacció de Sabers en acció (@sabersaccio) està integrat per personal investigador i professorat de l’Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), així com per especialistes d’altres institucions acadèmiques i centres de recerca dedicats a la història de la ciència, la tecnologia i la medicina.
