Jaume Pi-Sunyer en acció

—L’obra d’un metge que va combinar recerques de laboratori amb la traducció mèdica i la història de les ciències a través dels fons de la biblioteca Vicent Peset Llorca.—

La història de Jaume Pi-Sunyer i Bayo (1903-2000) permet conèixer les transformacions que va experimentar la recerca mèdica des de principis del segle XX. Estic seguint la seua trajectòria des que va ser a Xile, entre els anys 1931 i 1932, quan va ser nomenat professor de Fisiologia a la Facultat de Medicina acabada de crear a la Pontificia Universidad Católica de Chile (PUC). L’estada de Pi-Sunyer a Xile va coincidir també amb els seus estudis sobre el metabolisme basal en comunitats maputxes al sud de Xile, un projecte a escala global que buscava estudiar com la raça influïa en el metabolisme basal. Tanmateix, conèixer la trajectòria de Pi-Sunyer a Xile implicava comprendre el context científic de la seua formació i la seua trajectòria professional. L’estada de recerca realitzada a la biblioteca Vicent Peset Llorca, de l’Institut Interuniversitari López Piñero, va estar dedicada a estudiar i comprendre amb més detall el context de les seues pràctiques científiques. L’estudi d’una àmplia varietat de textos, des de manuals fins a traduccions, em va permetre observar aspectes fonamentals del seu treball científic, com ara la seua experiència al laboratori i el seu treball en la traducció i recerca històrica. Aquests aspectes em van resultar fonamentals per a entendre els nous canvis que experimentava la recerca mèdica a la primera meitat del segle XX.

Retrat de Pi-Sunyer i Bayo a la Gaceta Médica Ilustrada, núm. 116, maig de 1936. Gran Enciclopèdia Catalana.

Jaume Pi-Sunyer i Bayo pertanyia a una de les famílies més destacades de la medicina catalana: la dinastia Pi Sunyer. El seu avi, Jaume Pi i Sunyer (1851-1897), va ser professor clínic a la Facultat de Medicina i catedràtic de Patologia General a la Universitat de Barcelona a finals del segle XIX. El seu pare, August Pi i Sunyer (1879-1965), també metge, es va consolidar com una figura clau de la fisiologia catalana en exercir com a professor a la mateixa universitat. El 1920, va assumir la direcció del nou Institut de Fisiologia.

La carrera de Pi-Sunyer i Bayo es va iniciar en un període de profundes transformacions en la pràctica de la fisiologia. El laboratori va esdevenir un espai fonamental per a la seua investigació. Pi-Sunyer encarnava les qualitats d’un fisiòleg modern que, combinant tècniques i teories de la química i la física, podia crear experimentalment fenòmens biològics associats a la malaltia. Estudiava aspectes com ara el metabolisme del glucogen als teixits o les respostes insulíniques a la funció hepàtica mitjançant tècniques avançades com la tinció cel·lular o la manipulació de reactius químics. La seua formació també incloïa habilitats tècniques clau —per exemple, el calibratge i la preparació d’equips de mesuratge tals com calorímetres i termòstats— per a l’estudi de l’impacte oxidatiu de la vitamina B i el mesuratge del metabolisme basal.

Tesi doctoral de Pi-Sunyer i Bayo, defensada davant la comissió de professors de la Facultat de Medicina de la Universidad Central el 1929. Biblioteca Peset Llorca, Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València.

Una fita clau en la seua carrera va ser la presentació de la seua tesi doctoral El equilibrio de óxido-reducción en los tejidos a la Universidad Central de Madrid, en la que establia una relació entre la presència d’oxigen i l’alcalinitat de les seues molècules. Per a fer-ho, va utilitzar metodologies físico-químiques, com la determinació electromagnètica de l’oxidoreducció i la mesura del pH en teixits disseccionats. A la seua tesi, també s’observa l’ús d’animals, ja que es van aplicar tècniques de decoloració química a trossos de músculs de gats i gossos per a observar-hi l’efecte de l’oxidació. La dissecció de gossos, gats, ratolins, conills i granotes per a l’estudi dels diversos sistemes biològics era una pràctica comuna en la recerca en medicina. Finalment, la seua tesi inclou gràfiques detallades i fotografies del laboratori que il·lustren part dels seus procediments i resultats.

Pi-Sunyer i Bayo no només va destacar com un metge de laboratori de renom, sinó també com un prolífic traductor i escriptor que va exercir un paper clau en la difusió del coneixement mèdic. Per a ell, llegir, escriure i traduir no eren meres eines professionals, sinó un pont essencial cap a un mercat editorial en llengua castellana àvid d’incorporar els avenços científics provinents dels grans centres de recerca d’Alemanya, Anglaterra i els EUA.

A la biblioteca Peset Llorca es conserva, per exemple, la seua traducció a l’espanyol de 1927 del text alemany de Ludwig Pincussen (1873-1942), director de la Secció de Bioquímica de l’Hospital Municipal de Berlin, Micrométodos: determinación cuantitativa de los componentes de la orina, la sangre y los órganos en pequeñas cantidades, para usos clínicos y experimentales. Pi-Sunyer va realitzar aquesta traducció entre 1924 i 1925, i el seu pare August va escriure el pròleg de l’edició. El 1928 va traduir de l’italià Terapéutica física, una obra que reexaminava els fonaments fisiològics del medi ambient i la interacció humana. En ella, un grup de metges italians debatia sobre el potencial terapèutic dels climes i espais geogràfics per a la recerca clínica.

Volum II del Manual de Fisiologia amb notes, imatges i experiments recreats, elaborat per Lipschutz i Pi-Sunyer i Bayo el 1934. Biblioteca Peset Llorca, Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València.

El domini de l’anglès va ser un altre aspecte fonamental en la seua formació, especialment a partir de la dècada del 1920, quan l’idioma es va consolidar com a estàndard internacional de la ciència. Aquest coneixement va resultar clau durant la seua estada a la Universitat de Yale, on va treballar al laboratori del destacat neurofisiòleg John F. Fulton (1899-1960). Les seues recerques amb primats van ser fonamentals per a comprendre la localització funcional del còrtex cerebral, els mecanismes bàsics del control motor i l’equilibri en el sistema nerviós. A la biblioteca Peset Llorca es conserva una traducció realitzada per Pi-Sunyer el 1952 del tractat de neurofisiologia Fisiología del sistema nervioso (Physiology of the Nervous System). Es tracta de la tercera edició anglesa (original de 1938), que Pi-Sunyer va revisar i adaptar al castellà. En aquest tractat, Fulton va recopilar dècades de recerques de laboratori al voltant de la transmissió sinàptica, la conducció nerviosa i la química de la funció nerviosa. Aquestes investigacions van assentar les bases per a l’estudi futur de la cibernètica.

Dins dels treballs de Pi-Sunyer observem també els seus vincles amb metges-investigadors residents a l’Amèrica Llatina.  Especialment el nom del metge letó Alejandro Lipschutz (1883-1980), arribat a Xile el 1926 per a dirigir l’Institut de Fisiologia a la Universidad de Concepción. Lipschutz gaudia de gran prestigi internacional per les seues contribucions a l’endocrinologia experimental. Junts van publicar el 1934 Curso práctico de fisiología, una obra en dos volums editada a Madrid per l’Editorial Morata. Aquest manual compilava anys d’observacions sobre processos bioquímics, l’estudi dels moviments digestius i respiratoris i observacions en teixits nerviosos o glàndules hormonals.

A més de la seua labor com a traductor, Pi-Sunyer i Bayo va contribuir significativament al camp de la història de la ciència. La seua estada de recerca amb John Fulton també va influir en la seua perspectiva històrica sobre la comprensió de la fisiologia. Fulton va ser un dels fundadors de la Biblioteca Hisòrico-Mèdica de Yale i del Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, publicació que segueix vigent en l’actualitat. En aquest àmbit, Pi-Sunyer va destacar per les seues edicions comentades i seleccionades de les recerques del reconegut fisiòleg francès Claude Bernard (1813-1878). Els treballs de Bernard van assentar les bases per a la comprensió fisiològica dels processos interns, com el metabolisme i la nutrició. El seu mètode de recerca de laboratori i la seua aplicació a la biologia i la medicina van transformar la manera d’entendre i abordar els processos biològics com la patogènia de la diabetis des de la segona meitat del segle XIX.

Primera edició del text de Bernard traduïda al català per Pi-Sunyer i Bayo, de 1935. Biblioteca Peset Llorca, Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València.

La biblioteca Peset Llorca posseeix una còpia de la primera edició que Pi-Sunyer va traduir i adaptar al català de Bernard, Introducció a l’estudi de la medicina experimental, publicada el 1935 per l’editorial Arnau de Vilanova, dirigida en aquell moment pel reconegut polític català Jaume Aiguader. Aquesta primera edició en català inclou un prefaci escrit per Fulton, a qui Pi-Sunyer agraeix al text per facilitar la traducció del text original en anglès. Per a Pi-Sunyer, aquesta obra no només reflectia els avenços científics, sinó que també era una manera d’establir continuïtats i connexions històriques entre el seu treball i la formació dels grans sabers internacionals. A partir de 1940 se’n publicarien edicions en castellà, en les que Pi-Sunyer treballaria amb editorials a l’Argentina i Mèxic fins a la dècada del 1970.

La història de Pi-Sunyer i Bayo també es complementa amb diversos arxius. Els documents digitalitzats pel Rockefeller Archive Center ens mostren la seua trajectòria després de deixar Xile el 1932. El 1933, Pi-Sunyer va sol·licitar beca d’estudis a l’Institut Rockefeller per a continuar la seua formació als EUA. Continuaria treballant al costat de Fulton a Yale i amb Walter Cannon (1871-1945), un prestigiós fisiòleg nord-americà conegut per la seua teoria de l’homeòstasi. A més, Pi-Sunyer formaria part del laboratori del fisiòleg i químic especialitzat en nutrició Francis G. Benedict (1870-1957) per a seguir perfeccionant les tècniques de mesura del metabolisme basal.

A finals de 1933, va tornar a l’Institut de Fisiologia de Barcelona. El 1936 va ser nomenat professor de Fisiologia de la Universidad de Santiago de Compostela. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil espanyola va suposar un important canvi en la seua vida. El 1938 va reprendre el contacte amb Fulton per a gestionar la seua sortida d’Espanya i, el 1939, va iniciar el seu exili, que el va portar a Mèxic. Allà, Pi-Sunyer es va unir a l’Escola de Fisiologia de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), on va treballar al costat d’altres científics espanyols exiliats.

El 1942, l’arxiu indica que Pi-Sunyer va començar a treballar al laboratori de Hoffmann-La Roche a Nova York. Dos anys després, es va establir definitivament als EUA. El 1950 va ser nomenat director mèdic de Winthrop Products Inc., on es dedicaria a la recerca aplicada a la indústria farmacèutica. Cap al 1960, estava integrat a la cultura nord-americana, i apareixia als registres mèdics com a “James” Pi-Sunyer. Com si fos testimoni complet del segle XX, mor una vegada entrat el nou mil·lenni, l’any 2000, a Nova York.

La trajectòria científica i professional de Pi-Sunyer i Bayo es va documentar i registrar minuciosament al Rockefeller Archive Center. Rockefeller Archive Center.

Els fons de la biblioteca Peset Llorca permeten conèixer diversos aspectes de la vida i obra d’un metge del segle XX com Pi-Sunyer i Bayo. Les seues recerques de laboratori van assentar les bases empíriques per al desenvolupament d’una fisiologia experimental cada vegada més orientada a l’ús d’aparells tècnics per a l’estudi i mesura d’aspectes com el metabolisme, l’acció de les vitamines i l’oxidació dels teixits. Aquestes investigacions també van fomentar pràctiques essencials per a la recerca mèdica, en les que habilitats com l’escriptura, la lectura i la traducció van exercir un paper fonamental. En el seu cas particular, la història de les ciències es presentava com una part important de la formació acadèmica, en la que els canvis tecnològics dins de la recerca biomèdica s’explicaven en un entramat social, filosòfic i històric.

En definitiva, la trajectòria científica i professional de Jaume Pi-Sunyer i Bayo ens apropa a una història contemporània i global de la ciència del segle XX, marcada no només per la circulació de nous sabers, teories i coneixements en la fisiologia experimental, sinó també per noves formes d’escriure, traduir i llegir.

Felipe Martínez Fernández
Investigador independent

* Traducció: Judit Gil-Farrero

Com citar aquest article:
Martínez Fernández, Felipe. Jaume Pi-Sunyer en acció. Sabers en acció, 11-12-2024. https://sabersenaccio.iec.cat/jaume-pi-sunyer-en-accio/.

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.