Primavera Silenciosa, un llibre per despertar consciències

—Apareguda en 1962, Primavera Silenciosa de Rachel Carson es convertiria en poc temps en un llibre icònic, un punt d’inflexió del moviment de defensa i conservació del medi ambient.—

Primavera Silenciosa no va ser, ni de bon tros, la primera denúncia dels efectes negatius sobre la natura d’activitats humanes com la indústria o l’agricultura extensiva. De fet, ja des de finals del segle XIX, i fins i tot abans, es van articular discursos a diversos punts del planeta que posaven sobre la taula la necessitat de preservar el món natural dels “atacs” de la “modernitat”. La industrialització cada cop més agressiva va provocar el sorgiment de les primeres veus públiques contra l’explotació sense límits de la natura. La creació, l’any 1872, del Parc Nacional de Yellowstone va ser un dels punts àlgids d’un moviment preservacionista, que destacava els valors romàntics, gairebé espirituals, i també estètics, dels espais naturals, que havien de mantenir-se el més salvatge possible, no només pel bé dels animals i plantes, sinó també pels humans, uns éssers cada cop més urbans.

Les dues guerres mundials van portar conseqüències determinants pel sorgiment tant d’un gran complex de relacions entre ciència, tecnologia i empresa privada, com d’una consciència pública preocupada pel vincle entre humans i natura, especialment en relació amb els usos militars i civils dels nous productes químics artificials i de l’energia nuclear. Així, va ser en el context de la Guerra Freda que va aparèixer Primavera Silenciosa, un llibre que, signat per la biòloga americana Rachel Carson (1907-1964), denunciava els efectes nocius sobre els éssers vius i l’ambient de l’ús abusiu de pesticides químics com el dicloro-difenil-tricloroetà, conegut com a DDT.

Anunci a la revista Time dels productes basats en el DDT PennSalt, juliol 1947. Science History Institute, Philadelphia.

Abans de continuar amb la història de Primavera Silenciosa, ens endinsarem primer en dues “biografies”, la de la principal protagonista de la nostra història, Rachel Carson, i la del principal element de discòrdia, el DDT. Comencem pel segon. Sintetitzat a les darreries del segle XIX a Viena, el DDT és una substancia química que provoca alteracions en el sistema hormonal dels éssers vius. Fàcil d’obtenir en el laboratori, el DDT va ser “redescobert” l’any 1939 pel químic suís Paul Hermann Müller (1899-1965), que va observar per primera vegada les propietats insecticides d’aquest component. L’èxit d’aquesta nova aplicació, que Müller va patentar, va ser fulminant. El seu baix cost, efectivitat, fàcil aplicació i aparent poca toxicitat van fer que en poc temps fos utilitzat de forma massiva contra els insectes transmissors de malalties com el tifus o la malària, així com per lluitar contra les plagues agrícoles. L’èxit del DDT queda palès en les imatges dels famosos polvoritzadors domèstics, o d’avionetes i camions ruixant sobre població i conreus d’arreu del món, així com en l’atorgament, l’any 1948, del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina a Müller. Cal tenir en compte, doncs, que, quan Carson va escriure Primavera Silenciosa, el DDT no només era utilitzat àmpliament, sinó que era considerat gairebé un miracle.

Carson mirant pel microscopi al voltant de 1962. Beinecke Rare Book and Manuscript Library, Yale University. Science History Institute, Philadelphia.

Nascuda l’any 1907 a l’estat nord-americà de Pennsylvania, Carson va començar la carrera de filologia anglesa decidida a convertir-se en escriptora, però la va deixar per estudiar biologia al Pennsylvania College for Women, actual Chatham University, a Pittsburgh. Després de fer un màster en biologia marina a la John Hopkins University, va començar un doctorat. L’arribada de la Gran Depressió americana i la mort prematura del seu pare van fer trontollar la situació econòmica de la família Carson, i Rachel es va veure obligada a deixar els estudis i buscar una feina fora de la universitat. Així, va entrar a treballar al que seria el Servei de Pesca i Fauna Salvatge dels Estats Units. Carson primer va treballar-hi com a escriptora de textos divulgatius, però més tard va guanyar una plaça com a biòloga, la segona dona en aconseguir-ho, i va passar a encarregar-se també de recollir i analitzar dades sobre poblacions de peixos. El seu estil atractiu de parlar sobre el mar va cridar l’atenció d’una prestigiosa editorial. El resultat va ser Under the Sea Wind, un llibre publicat l’any 1941, que va rebre bones crítiques i va permetre la publicació d’un segon, The Sea Around Us, l’any 1951, que va ser un èxit de vendes. Assegurada la supervivència econòmica, Carson va decidir deixar la seva feina i convertir-se en escriptora. En aquesta època, ja feia uns anys que s’havia interessat pels possibles efectes prejudicials que el DDT i altres compostos podien tenir sobre el medi. Però no va ser fins després de la publicació del seu tercer llibre, The Edge of the Sea (1955), i l’aprovació per part del govern nord-americà de plans de fumigació generalitzada, que l’escriptora va decidir començar a investigar, documentar-se i buscar exemples d’estudis i articles científics que mostressin els efectes dels pesticides sobre el medi.

Fumigació amb DDT en una área de filtració propera a un canal de rec a Salt Lake City, Utah, Estats Units, maig de 1959. Public Health Image Library.

Carson no va ser la primera a denunciar aquests efectes negatius. De fet, associacions naturalistes com l’Audubon Naturalist Society ja s’havien mostrat contràries a les fumigacions incontrolades. Ara bé, el seu estil atractiu i literari i la popularitat adquirida arran dels seus llibres anteriors van fer que Primavera Silenciosa, publicada, després de l’avançament del The New Yorker, el setembre de l’any 1962 per l’editorial Houghton Mifflin, es convertís en el vehicle perfecte per portar a la llum pública els efectes nocius dels pesticides sobre el medi ambient. El llibre va ser també l’espurna d’una gran controvèrsia entre la indústria, els científics, els conservacionistes i el govern americà. La denuncia de Carson estava centrada en el problema de la poca especificitat dels insecticides, que l’escriptora deia que s’haurien d’anomenar biocides, ja que afectaven tots els éssers vius i no només els insectes. De fet, Carson basava les seves argumentacions en estudis científics que indicaven, entre altres problemàtiques, la disminució de les poblacions d’animals com els esquirols o els ocells. A més, Primavera Silenciosa posava sobre la taula els problemes de la bioacumulació, de la resistència adquirida pels insectes, així com els possibles efectes d’aquests compostos en els humans i en la campanya de desinformació sobre aquests efectes negatius de la indústria química americana. L’escriptora plantejava el llibre com una confrontació entre una visió del món en la que l’home domina sobre la natura, que portava a les fumigacions massives, i una, defensada en el llibre, en la que cal trobar un equilibri entre la vida humana i la resta del món natural.

Els insectes voladors i picadors de la Jones Beach moren en un núvol de DDT, el nou insecticida. National Geographic, 1945. Fieldquestions.

Silent Spring, el títol en anglès, va tenir un èxit sense precedents entre els lectors, però, a la vegada, també va rebre una allau de crítiques des de diferents sectors i en totes direccions. Des d’abans fins i tot de la publicació del llibre, grans empreses com The Velsicol Chemical Corporation, un dels principals productors de pesticides, van començar una activa campanya contra el llibre, pressionant l’editorial per no publicar-lo, o promocionant articles contraris en tota mena de diaris i revistes per diferents públics. Des de les revistes corporatives, on Montsanto, per exemple, va publicar una paròdia del llibre de Carson en la qual el món estava conquerit pels insectes, fins a la revista Science, passant per Time o US News, periodistes, científics i grans empreses productores de pesticides van atacar Primavera Silenciosa, i també  Carson personalment.

Soldats americans en una demostració de fumigació amb DDT. EUA, 1973. Science History Institute, Philadelphia.

La lògica de la Guerra Freda, la carrera científica de Carson i la seva condició de dona van ser fonamentals per entendre els atacs personals. Periodistes i científics, gairebé tots homes, l’acusaven d’intentar provocar una escassetat d’aliments per les seves simpaties comunistes; de ser una amateur o una periodista científica sense formació ni coneixement, de basar la seva ciència en errors i anècdotes sense proves o d’escriure des de les emocions i els sentiments (femenins) i no des de la racionalitat (masculina) de la ciència moderna. En definitiva, Carson era atacada, i fins i tot amenaçada, per ser una científica independent, dona, que es preocupava pels animalons, i que no tenia amics en el “mainstream” de la recerca científica i la seva aplicació industrial. Aquestes crítiques van provocar un augment en la venta dels llibres, així com la sortida en defensa de Carson d’altres científics i personatges públics. Un programa monogràfic a la televisió en el que van aparèixer Carson i alguns dels seus crítics va provocar l’elaboració d’un informe per part del comitè de ciència del president dels Estats Units sobre els perills dels pesticides.

El maig de 1963, Carson va testificar davant d’aquest comitè, que, posteriorment, va publicar un informe que admetia els perills dels insecticides tal com es presentaven a Primavera Silenciosa. Aquest va ser un primer pas per la regulació de les fumigacions massives que es va anar succeint a tots els països del món. Encara que en vida va rebre diversos premis, Carson no tindria gaire temps per assaborir la seva “victòria”. L’any 1960, quan encara estava investigant i escrivint Silent Spring, van diagnosticar-li un càncer de mama. Inicialment, va decidir amagar la seva malaltia, en part perquè estava preocupada que això podia fer que els seus oponents la qualifiquessin d’esbiaixada. Ja molt debilitada, l’abril de 1964, menys de dos anys després de la publicació de Primavera Silenciosa, Rachel Carson va morir a casa seva a Maryland.

La prohibició, o severa restricció, del DDT, el 1972, la creació de l’Agència de Protecció Ambiental americana (EPA), així com, sobretot, la influència en els moviments ecologistes, són alguns dels principals llegats de Carson i Silent Spring. L’enorme impacte del llibre, la prematura mort de Carson, la coincidència amb altres problemàtiques sorgides de productes químics com la talidomida o la constant amenaça nuclear, la denúncia contra poderoses corporacions que presentava Primavera Silenciosa, les constants crítiques a la figura de Carson, que encara apareixen cíclicament per part d’aquestes corporacions, han transformat Rachel Carson en una inspiració i un símbol de l’ecologisme a tot el món.

Miquel Carandell Baruzzi
IHC-UAB
Museu de Ciències Naturals de Granollers

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.