Les matemàtiques en l’antiguitat

Les matemàtiques en l’antiguitat

—Els nombres van permetre la construcció de complexes societats urbanitzades, que van mobilitzar nombrosos recursos.—   Si una disciplina va atraure l’interès de totes les societats antigues, d’Orient a Occident, aquesta va ser la matemàtica. Egipte,...
Les enciclopèdies en l’antiguitat

Les enciclopèdies en l’antiguitat

—El desig de compilar tot el saber conegut: Aristòtil i Plini el Vell.—   Grecs i romans van sentir la necessitat de posar en ordre tot el coneixement adquirit. Aristòtil i la seua escola es van distingir per l’intent d’analitzar i ordenar tots els...
Claudi Galè i el galenisme

Claudi Galè i el galenisme

—La síntesi de la medicina clàssica realitzada per Galè i els seus seguidors va aconseguir crear el model imperant en el món occidental fins al segle XVIII.—   Pocs personatges dedicats a l’estudi del cos humà, sa i malalt, i a l’art de curar, des...
La ciència entre temples i àgores

La ciència entre temples i àgores

—Dels escribes mesopotàmics al debat aferrissat a les places de la Grècia clàssica. Així es va construir el saber en les societats mediterrànies de l’antiguitat.—   Les persones que duen a terme investigacions requereixen institucions que les ocupe i...
De la foscor a la llum: una falsa metàfora

De la foscor a la llum: una falsa metàfora

—L’inici d’un viatge a través de la producció de coneixement sobre la natura en les civilitzacions de l’antiguitat: Mesopotàmia, Egipte i la Grècia clàssica.—   El terme «ciència» té diferents significats, tots legítims. No és gens...