—La importància de la religió en el pensament del pare de la ciència moderna.— Més enllà del mite de la revolució científica, la figura d’Isaac Newton (1642-1727) és reconeguda com una de les més destacades i influents de tots els temps. No...
—L’obertura dels cadàvers en l’edat mitjana i el Renaixement, un problema mal plantejat i pitjor interpretat.— Una de les imatges més persistent, relacionades amb el pretés fre posat per la religió a l’avanç del coneixement, és la...
—Els estudis dels darrers anys han revisat les relacions entre ciència i religió al llarg de la història.— Quan pensem en la relació entre ciència i religió, la idea que amb més rapidesa creua la nostra ment és probablement la de xoc i conflicte....
—L’espai domèstic com a territori per a pensar les contribucions de les dones i les qüestions de gènere.— Les llars són espais de coneixement. En elles han estat preparats i es preparen aliments i medicines, també s’han narrat, après,...
—La Querelle des femmes, de Cristina de Pizán a Josefa Amar.— Històricament, la ciència ha tingut, i encara té, un paper fonamental en l’elaboració de teories sobre la diferència sexual: en la conceptualització dels sexes i en la definició de...
—La producció de coneixement i les relacions de gènere al llarg de cinc segles.— L’autoria, la qualitat de ser autora o autor, reconeix el ser (o l’haver estat) causa d’alguna cosa, ja sigui un dibuix, un text, un objecte o un...
L’equip de redacció de Sabers en acció (@sabersaccio) està integrat per personal investigador i professorat de l’Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), així com per especialistes d’altres institucions acadèmiques i centres de recerca dedicats a la història de la ciència, la tecnologia i la medicina.
