Un recorregut per la vida breu de les col·leccions i dels museus, per la bibliografia que, a pesar de tot, no en dona compte i pels artistes que reflexionen sobre el caràcter efímer dels repositoris on s’acumula (o no) la seva obra.
Al voltant de la innovació tecnològica s’ha construït una poderosa ideologia que condiciona la nostra forma d’entendre la tecnologia i que està transformant moltes institucions socials com l’educació o la mateixa ciència.
Des de l’època moderna, la vainilla no ha deixat mai de ser un objecte de desig, seduint a través del nas o del paladar a una gran varietat de persones.
L’obra d’un metge que va combinar recerques de laboratori amb la traducció mèdica i la història de les ciències a través dels fons de la biblioteca Vicent Peset Llorca.
En una societat que condemnava a les dones tant per la senzillesa com per adornar-se, l’ús del maquillatge es va convertir en un acte desafiant de supervivència.
Claudi Ptolemeu, per Cristian Tolsa (Universitat de Barcelona)
La summa de l’astronomia antiga i de les ciències afins.
Sobre les cures, per Dolores Martín-Moruno (IMF-CSIC) i Valérie Gorin (University of Geneva)
Una categoria feminista per a repensar els sabers en un món en crisi.
Cocoliztli a la Nova Espanya, per Sandra Elena Guevara Flores (Unitat d’Història de la Medicina, Institut d’Història de la Ciència, UAB)
El diagnòstic de l’epidèmia de 1576 del metge Francisco Hernández i el cirurgià Alonso López de Hinojosos per a la història de la medicina i de la ciència.
L’assaig d’Ames, per Angela N. H. Creager (Princeton University)
Com i per què les proves de mutagenicitat van esdevenir part de la ciència i la regulació ambiental des de la dècada del 1970.
Un gran bosc de mercuri, per Jorge Tibilletti de Lara (Departamento de Investigación en Historia de la Ciencia y de la Salud, DEPES / Casa de Oswaldo Cruz – Fundación Oswaldo Cruz, COC/Fiocruz)
Com la comunitat científica brasilera va rastrejar el mercuri al bosc tropical més gran del món.
