Leviatan i la bomba de buit

—Les controvèrsies permeten conèixer trets crucials dels sabers en acció.—

Un dels llibres més influents de la història de la ciència de les últimes dècades va ser realitzat per un historiador britànic (Simon Schaffer) i un sociòleg nord-americà (Steven Shapin). Analitzaren els experiments de la segona meitat del segle XVII relacionats amb la bomba de buit o màquina pneumàtica, un aparell per a extreure l’aire d’un recipient tancat i contemplar fenòmens sorprenents que rarament s’observen en la vida quotidiana. Un historiador de mitjans del segle XX, Alfred Rupert Hall (1920-2009), l’havia denominat el “ciclotró del segle XVII” pel paper que li atribuïa en el naixement de la ciència experimental. L’objectiu de Shapin i Schaffer era diferent als molts estudis anteriors. Pretenien oferir un esquema per a pensar històricament els experiments de Robert Boyle (1627-1691) i les polèmiques generades amb els seus crítics, entre ells Thomas Hobbes (1588-1679). Van assenyalar tres aspectes (o “tecnologies”) de la controvèrsia: la tecnologia material (la bomba de buit), la literària (pautes retòriques de descripció d’experiments per a obtenir credibilitat i mobilitat) i la social (regles implícites i explícites de desenvolupament del debat i establir límits i veus autoritzades). Mitjançant aquest esquema, la controvèrsia permetia connectar obres habitualment considerades com a crucials en la historia de la ciència amb altres com Leviathan de Thomas Hobbes. Aquest és l’origen del títol del llibre i també la provocadora portada que entremescla el frontispici de l’obra d’Hobbes amb una màquina pneumàtica.

A l’esquerra, portada del llibre Leviathan de Thomas Hobbes (Wikipedia). A la dreta, portada de la primera edició del llibre Leviathan and the Air-Pump. Hobbes, Boyle and the Experimental Life (Wikipedia).

L’obra de Shapin i Schaffer s’inscrivia així dins d’una tradició d’estudi de les controvèrsies procedent del denominat “programa fort” (“strong program”) de la sociologia de la ciència de la dècada del 1970. Segons aquesta perspectiva, l’anàlisi de les controvèrsies havia de realitzar-se de manera “simètrica”, sense necessitat d’assumir els relats del guanyador (Boyle), ni ridiculitzar els punts de vista del perdedor (Hobbes), els quals havien de ser explicats mitjançant factors similars i amb complicitat interpretativa, sense excessos de condescendència. Amb aquest idees al cap, Shapin i Schaffer van focalitzar l’anàlisi al voltant de les “tecnologies materials, literàries i socials” dels contrincants per tal d’entendre els seus recursos, plantejaments i resultats. Es tractava d’abandonar la visió hegemònica que conduïa a encasellar els protagonistes (Boyle en la ciència experimental, Hobbes en la filosofia política), per a remarcar la historicitat de moltes categories associades amb la modernitat, sense caure en els anacronismes i les teleologies habituals. La controvèrsia entorn de la màquina de buit permetia així comprendre aspectes centrals de la producció de sabers amb experiments, així com els problemes de replicació i circulació mitjançant “testimonis virtuals”.

Màquina de buit de Robert Boyle amb diversos complements segons un gravat del seu llibre New experiments physico-mechanical, touching the spring of the air, and its effects (1662). Wikipedia.

El llibre de Schaffer i Shapin va marcar tota una època dels estudis de controvèrsies, però no va ser ni el primer ni l’últim, ni tampoc el millor, malgrat ser presentat habitualment amb pompa i circumstància gràcies a la posició destacada dels seus autors en les dècades posteriors. Tal com va apuntar John Heilbron, l’obra pecava d’un argot innecessari, encara que molt del gust del món acadèmic de la seva època, sobretot en països perifèrics on es va emprar per a la distinció del grup dels iniciats. També es va remarcar en el seu moment l’abús de la sinècdoque, el desig d’oferir models i conclusions generals a partir d’un estudi d’escala reduïda i exageradament britànic, malgrat els apartats dedicats als problemes de replicació en el continent europeu.

En realitat, les controvèrsies eren temes habituals de la història de la ciència tradicional a través d’episodis àmpliament coneguts com l’atomisme, l’evolucionisme, la medicina galènica o la mecànica quàntica. Amb un plantejament renovat, ja a mitjan dècada del 1970, John Farley i Gerald L. Geison van analitzar de manera simètrica la controvèrsia entre Pasteur i Pouchet, tal com es veurà en un altre apartat. Per altra banda, durant les mateixes dates de publicació de l’obra de Schaffer i Shapin, diversos llibres van oferir anàlisis acurades de controvèrsies, amb plantejaments molt diferents. Un d’ells va ser signat per Martin Rudwick i analitzava la geologia de mitjans del segle XIX. L’obra va servir, entre altres qüestions, per a posar de manifest el paper de les cultures visuals per a l’estudi de les controvèrsies, així com un altre ventall de fonts (cartes, actes de reunions, quaderns de camp o de laboratori, esborranys, ressenyes, etc.) amb la finalitat d’accedir a un ampli conjunt de qüestions, territoris i protagonistes, més enllà dels més coneguts.

En la dècada del 1990, l’estudi de les controvèrsies es va convertir en una aproximació comuna en història de la ciència. Van ser un mitjà per a estudiar la ciència en acció i les seves formes de legitimació a l’esfera pública. Un nombre creixent d’estudis es van desplaçar cap a l’anàlisi de controvèrsies tecnocientífiques ocorregudes fora de laboratoris i acadèmies, amb un variat repertori de protagonistes de dins i fora de la comunitat acadèmica. S’han vist alguns exemples d’aquestes controvèrsies en altres apartats de Sabers en acció, com ara els relacionats amb un instrument d’anàlisi d’aliments, les relacions entre ciència i religió, el pluralisme mèdic o els orígens de la humanitat, als quals s’afegeixen en aquest apartat els exemples de la frenologia, l’epidèmia de la sida i l’experimentació animal.

Caricatura d’un debat en la Societat Geològica de Londres a càrrec de Henry Thomas de la Beche (1796-1855), un dels participants en The Great Devonian Controversy. Procedent de Martin Rudwick (1975).

Els exemples mostren la varietat de controvèrsies i l’ampli ventall de protagonistes, escenaris, temes, fonts i desenllaços. Es tracta d’un conjunt heterogeni de situacions que apunten en direccions diverses difícils de classificar. També hi ha controvèrsia respecte als límits i les conseqüències de les controvèrsies científiques. Per exemple, el sociòleg Dominique Raynaud, autor d’un ampli estudi comparat, limita les controvèrsies científiques als debats de llarga duració dins de les comunitats científiques i els marcs acadèmics. D’aquesta manera, no inclou els debats en l’esfera pública, les controvèrsies tecnològiques, les polèmiques de prioritat o els intercanvis d’opinions i petits desacords entre experts. Amb aquesta visió restringida, Raynaud distingeix vuit trets rellevants de les controvèrsies científiques: assumptes en litigi, postures al voltant, extensió del grup de participants, virulència del debat, durada, fòrum, reconeixement extern de la polèmica i formes de tancament del debat: pèrdua d’interès, consensos, imposició, negociació, etc.

Les controvèrsies que Raynaud considera com a veritablement “científiques” van ser les estudiades en primer lloc per la història de la ciència. Eren les que giraven al voltant de les tensions entre diferents interpretacions o “paradigmes”, si fem servir la terminologia de Thomas S. Kuhn: flogist vs. oxigen; geocentrisme vs. heliocentrisme; atomisme vs. equivalentisme; generació espontània vs. microbiologia; teoria ondulatòria vs. corpuscular de la llum, etc. Aquests plantejaments i problemes, comuns fa unes dècades, es troben actualment en desús. Per exemple, molts treballs posteriors, amb unes altres escales i aproximacions, han recalcat les posicions intermèdies i les zones d’intercanvi entre partidaris d’aproximacions suposadament contraposades i, fins i tot, descrites com incommensurables. També s’han subratllat altres qüestions rellevants com els problemes de replicació d’experiments, la flexibilitat interpretativa dels resultats, els diferents fòrums dels debats i els desequilibris de tota mena entre les veus protagonistes.

“The Cow-Pock. The Cow-Pock or the Wonderful Effects of the New Inoculation!” Una caricatura de James Gillray publicada en 1802 per una societat contrària a les vacunacions d’Edward Jenner a l’Hospital de St Pancras (Londres). The Wellcome Library, London. Wikipedia.

Un grup d’estudis, com el ja esmentat llibre de Shapin i Schaffer, va emprar les controvèrsies per a entendre històricament el paper de l’experiment i, en termes més generals, la producció de fets científics. Molts tractaven d’experiments o instruments, de la seva replicació i les potencials, i sovint oposades, interpretacions. Molts treballs van mostrar que les controvèrsies sorgides d’experiments emergien de la interdependència entre teoria i dades que conduïa moltes vegades a cercles viciosos (“Experimenter’s regress” en paraules de Harry Collins). Els contrincants poden tenir punts de vista diferents respecte als factors rellevants per a realitzar un bon experiment, les conclusions que es poden extreure de forma legítima, els aspectes irrellevants i descartables, la fiabilitat dels instruments i les persones que poden emprar-los i interpretar-los dins de determinats contexts. Tots aquests assumptes i molts altres poden estar de forma implícita darrere de controvèrsies.

A més de les dificultats materials, subratllades pels intents de reproducció d’experiments clàssics, els estudis van mostrar les visions diferents dels protagonistes d’una controvèrsia sobre els marges i les fonts d’error, el rang de factors considerats, el temps i esforç necessari per a tancar una recerca experimental… D’aquesta manera es va mostrar que els perdedors tenien bones raons per a dubtar de les conclusions d’experiments clàssics com la balança de Coulomb (per a establir la llei d’atracció electrostàtica) o l’experiment de cambra de condensació de Millikan (per a estudiar la càrrega de l’electró en relació amb la seva massa). L’estudi d’aquests temes va conduir a qüestionar imatges tradicionals del “mètode científic”, una anàlisi que es va confondre amb un atac a la ciència i la seva autoritat, el que va suposar una controvèrsia al voltant del valor dels estudis sobre la ciència, les denominades “science wars” de finals dels anys noranta del segle XX. Dit d’una altra manera, els estudis sobre les controvèrsies científiques van generar la seva pròpia controvèrsia particular, una espècie de “metacontrovèrsia” segons l’expressió de Raynaud, tant en el món acadèmic com en l’esfera pública. També el llibre de Shapin i Schaffer va produir, segons les paraules dels seus autors, “una petita indústria” etiquetada com a “teoria anticonstructivista” i dedicada a desbaratar el que es consideren afirmacions relativistes de l’obra i defendre així la ciència i els seus mètodes dels seus descontentaments.

Aquestes “metacontrovèrsies” indiquen els problemes de limitar exclusivament l’atenció a debats acadèmics. Fins i tot estudis molt especialitzats, relacionats amb l’anàlisi dels quaderns de laboratori de Pasteur, poden desembocar en polèmiques imprevistes en l’esfera pública. I també debats socials poden condicionar els debats en el si de la comunitat acadèmica o limitar el desenvolupament de certes tècniques. Un exemple de la circulació d’aquests debats, dins i fora de la comunitat acadèmica, són les polèmiques de prioritat que, segons la classificació de Raynaud, no serien pròpiament controvèrsies científiques, a pesar que formen part de la vida habitual de la ciència, per exemple, en els debats sobre els premis Nobel. Els estudis sobre aquests premis han mostrat que els comitès suecs prenen les decisions sobre la base d’un cúmul variat d’ingredients polítics, ideològics, racistes, sexistes i disciplinaris que es presenten en un llenguatge tècnic per a donar sensació d’imparcialitat. Els premis i les controvèrsies de prioritat poden figurar en l’agenda política o educativa quan es considera un honor disposar d’un descobriment entre els troballes d’un personatge del país o la disciplina corresponent. Amb les degudes adaptacions creatives, tals polèmiques de prioritat poden transformar els diversos personatges per a complir diverses finalitats: exaltació patriòtica, utilitat pública, models disciplinaris, reivindicació, etc. Molts exemples es troben en capítols de Sabers en acció: l’oxigen (Scheele, Lavoisier, Priestley); la taula periòdica (Mendeléiev vs. Newlands, Chancourtois, Meyer, etc.); l’anàlisi de l’aigua (Watt, Lavoisier, Cavendish); la doble hèlix d’ADN (Watson-Crick-Wilkins, vs. Franklin, Pauling); etc.

Caricatura d’Honoré Daumier contra l’homeopatia i el seu lema “Similia similibus curantur”, “el semblant cura el semblant”. Procedent de François Fabre, Némésis médicale illustrée, París, 1840. Bibliothèque interuniversitaire de médecine, París.

Tal com mostren aquests exemples, i també el llibre Leviathan, la definició de “controvèrsia científica” esgrimida per Raynaud és massa restringida. Es difícilment aplicable a molts casos on, com a la polèmica de Boyle i Hobbes, les qüestions epistemològiques s’entrecreuen amb concepcions de l’ordre social. Precisament una tesi forta d’aquest llibre és que les formes d’existència condicionen la producció de sabers que, al mateix temps, poden ser emprats per a justificar jerarquies socials. Les controvèrsies sobre temes de ciència, medicina i tecnologia circulen per una gran varietat d’espais (laboratoris, acadèmies, hospitals, indústria, tribunals, premsa, parlaments, etc.), cadascun amb regles pròpies sobre les veus admeses, el marge de qüestions tractades i els silencis necessaris, els estàndards de prova i els mecanismes de resolució. Tot això, particularment quan es tracta de controvèrsies sociocientífiques, condiciona el naixement, desenvolupament i tancament dels debats. Aquesta varietat de situacions fa difícil diferenciar les controvèrsies dels debats esporàdics, les polèmiques construïdes amb altres finalitats o els intercanvis de punts de vista sobre recerca en marxa. Per això, i malgrat els arguments de Raynaud, en aquesta secció adoptarem una visió àmplia de les controvèrsies per a poder incloure des dels enfrontaments sobre la filosofia natural i la teoria política de Boyle i Hobbes fins als debats sobre la generació espontània, el canvi climàtic, la frenologia, l’experimentació animal o les vacunes.

José Ramón Bertomeu Sánchez
IILP-UV

Per a saber-ne més

Pots ampliar la informació amb la bibliografia i recursos disponibles.