—Sabers, representacions i rivalitats.— “La filología tiene los brazos muy largos,pues pasea por el campo de todas las ciencias” Francisco Cascales, Cartas philológicas (1634) Si es pensa en la relació entre literatura i ciència des de la...
—Conèixer, connectar i historiar el món des del mar.— “Ya havemos contado la mayor parte de la universidad del linage humano y, aunque no es mi intento tractar en esta historia sus innumerables ritos y costumbres, paréceme no ser algunas cosas de...
—Estudi, espai i significats en la història de la ciència.— “Les regions, com les èpoques, sorgeixen de la percepció i la comprensió de la realitat i mesclen l’experiència de qui les viu o ha viscut amb la de qui les estudia.” Bernardo García...
—La nació segueix sent una unitat de destí en allò local per a l’activitat científica i la mentalitat de l’historiador.— Potser no és gaire afalagador per al nostre orgull nacional pensar que, si bé en el seu conjunt la nostra literatura no és...
—Entre la utopia i el no-lloc, la ciutat exerceix diversos papers com a motor de la història de la ciència, la tècnica i la medicina i com a cruïlla d’escales geohistòriques.— […] amb l’expressió «ciutat» o «urbà» estem al·ludint a vàries...
—Els debats sobre els experiments amb animals mostren la mescla canviant de qüestions de diferents àmbits en controvèrsies de llarga duració.— L’experimentació amb animals ha donat lloc a debats al voltant de diferents qüestions, amb variats...
—Les epidèmies han provocat controvèrsies amb la participació de personal expert, pacients i activistes.— Molts estudis sobre controvèrsies s’han realitzat amb el marc conceptual de la teoria “actor-xarxa”, inspirada en els treballs de Bruno Latour....
—Les controvèrsies dels experts en els tribunals permeten entendre la coproducció de ciència i ordre social.— La vídua Houet va desaparèixer misteriosament en setembre de 1821 a París. Tenia seixanta anys i, pel que sembla, havia amassat una gran...
—Controvèrsies que circulen dins i fora del món acadèmic.— En els anys trenta del segle XX, el metge-historiador Ludwik Fleck (1896-1961) va definir una mena de “gradient” de la controvèrsia en la literatura científica. Segons Fleck, els debats són...
—Les controvèrsies permeten conèixer trets crucials dels sabers en acció.— Un dels llibres més influents de la història de la ciència de les últimes dècades va ser realitzat per un historiador britànic (Simon Schaffer) i un sociòleg nord-americà...
L’equip de redacció de Sabers en acció (@sabersaccio) està integrat per personal investigador i professorat de l’Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), així com per especialistes d’altres institucions acadèmiques i centres de recerca dedicats a la història de la ciència, la tecnologia i la medicina.
