—Bicicletes, molins de vent i altres arts de resistir la tecnologia als camps d’Ibèria.— Els últims anys, hem vist les seves espectaculars imatges en molts reportatges, i potser hem sentit el seu brunzit en parcs urbans o en bodes mentre fan...
—L’exhibició de la tecnologia i el moviment obrer al segle XIX.— Entre 1854 i 1856 Barcelona era un formiguer d’agitació revolucionària. El 1855, la prohibició del dret d’associació dels treballadors va provocar la primera vaga general al país, que...
—La gestió del treball a les plantacions colonials i els nexes entre imperialisme, capitalisme, tecnologia i raça.— Els relats més comuns sobre el canvi de models de gestió als espais productius se centren en les fàbriques. A finals del segle XIX,...
—Temps, viatges i imperi a l’era de la industrialització.— S’acostuma a denominar com a “Revolució Industrial” tota una varietat de canvis en la indústria, la ciència, l’agricultura, les comunicacions i la política que van transformar algunes...
—Tecnologies, fronteres i control de l’espai.— De què parlem quan parlem de tecnologia? La majoria de discursos sobre la història de la tecnologia als mitjans de comunicació (i en bona part del món acadèmic) se centren en unes poques innovacions, a...
—La ciència, que podria expressar-se en gairebé qualsevol llengua, ha tingut predilecció per unes davant d’unes altres per raons diverses, rarament de tipus lingüístic.— El naixement de la institució universitària en els últims segles medievals...
—La traducció científica, entre la fidelitat extrema al text original i l’útil adaptació al públic destinatari.— Les expressions que conformen el títol d’aquest escrit s’han manejat amb freqüència per referir-se, per una banda, a la dificultat dels...
—L’“Acadèmia” de Jondishapur, la “Casa de la Saviesa” de Bagdad i l’“Escola de Traductors” de Toledo, entre la realitat i la ficció.— La història de la traducció científica medieval és tan apassionant i posseeix tants matisos que no són pocs els...
—La pèrdua de precisió, de neutralitat o de qualsevol altra suposada característica del llenguatge de la ciència és més freqüent del que es creu i del que hauria de ser.— El missatge científic sol relacionar-se amb la funció representativa del...
—Metàfores, epònims, acrònims i altres contribucions al caos neonímic.— “La sang circula perquè el cor la bombeja”. William Harvey, metge anglès del segle XVII, va aconseguir explicar la circulació sanguínia observant el funcionament del...
L’equip de redacció de Sabers en acció (@sabersaccio) està integrat per personal investigador i professorat de l’Institut Interuniversitari López Piñero (IILP) i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), així com per especialistes d’altres institucions acadèmiques i centres de recerca dedicats a la història de la ciència, la tecnologia i la medicina.
